L’Estat continua perseguint la moció de sobirania de Celrà

L’Ajuntament de Celrà va denunciar públicament ahir “un nou atac de l’Estat cap a les decisions i els acords legítims que prenen els consistoris”. L’alcalde, Dani Cornellà (CUP), explica que han tingut coneixement que la delegació del govern espanyol a Catalunya ha presentat recentment un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència que el TSJC va dictar el juny passat referent a la moció d’independència de Celrà, la qual era favorable parcialment a l’Ajuntament. En aquesta resolució de l’alt tribunal català es confirmava l’anul·lació de part del preàmbul i de cinc dels setze acords de la moció, aprovada per majoria absoluta en un ple municipal celebrat a Celrà el 18 de setembre del 2012. Sumat a aquesta retallada, l’Estat pretén ara que es vagi més enllà i reclama, a través del recurs de cassació al Suprem, que se suspenguin tots els acords de la moció, inclosos aquells que no fan referència explícita a la plena sobirania.

Cornellà critica durament que aquest recurs s’hagi formalitzat en l’etapa del govern socialista, “que va dir que aturaria la judicialització de la política municipal”. Considera que els socialistes “continuen exactament en la mateixa línia que en l’època del govern del PP”, que és quan va començar aquest periple. El procediment que s’ha elevat fa poc al Suprem es va iniciar quan els populars governaven a La Moncloa, i el que ha fet ara l’Advocacia de l’Estat és seguir les instruccions que se li van donar en aquell moment des de la delegació del govern a Catalunya d’esgotar totes les vies judicials possibles.

El jutjat contenciós 1 de Girona va emetre una primera sentència el 2015 en què anul·lava la moció arran del recurs contra els acords de ple que va interposar l’Estat. L’Ajuntament va presentar aleshores un recurs d’apel·lació al TSJC, que el va estimar parcialment. A la sentència del juny, l’alt tribunal català tornava a validar enguany 11 dels acords de la moció i confirmava l’anul·lació de 5 (en concret, els que feien referència evident a la independència i a instaurar-la per la via dels fets, al marge de procediments).

Celrà va ser el primer municipi de la demarcació on s’anul·lava la declaració del poble com a territori català, lliure i sobirà. També es va tombar, entre d’altres, el punt referent al fet que els seus veïns i veïnes eren moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i als seus símbols, així com l’acord que instava el Parlament a iniciar el procés per declarar i constituir l’Estat català, abans de l’11 de Setembre del 2014.

Els acords anul·lats són els 1, 2, 4, 7 i 8. Ara l’Estat vol que també ho estiguin el tercer, el cinquè, el sisè, el novè, el desè, l’onzè, el dotzè, el tretzè, el catorzè, el quinzè i el setzè. En el dotzè, per exemple, es diu: “Des de l’Ajuntament de Celrà s’apel·la a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball, la llibertat, l’amistat i la germanor entre els pobles del món”.