“Hem superat un problema molt greu d’aigua”

És impos­si­ble. I més després de tres anys cen­trat, al cent per cent, a poder-los garan­tir aigua pota­ble. Tots els esforços s’han cen­trat a man­te­nir els ser­veis bàsics i inver­tir en la xarxa d’aigua per poder garan­tir el proveïment.

Era hor­ri­ble. Amb la con­ta­mi­nació del pou de Vila­fre­ser per mer­curi, ens vam tro­bar que no podíem abas­tir els veïns. La con­ta­mi­nació per mer­curi no és com la dels nitrats. És motiu de clau­sura imme­di­ata. A més a més, els pro­ble­mes es van con­ju­rar. Amb els can­vis de pressió a la xarxa es van anar pro­duint reben­ta­des a tot arreu. La des­pesa per solu­ci­o­nar-ho va resul­tar des­me­su­rada.

En aquest temps hem incor­po­rat dos pous nous a la xarxa, hem aca­bat una inter­con­nexió, amb la qual ara podem enviar aigua des de Vila­fre­ser fins a Parets d’Empordà, pas­sant per tots els pobles del muni­cipi menys Orfes. Això vol dir que si dels vuit pous que tenim n’hi ha un que falla ara podem garan­tir el ser­vei i sense haver d’anar amb cis­ter­nes. Allò va fer de pla de xoc, però va resul­tar una ruïna per al muni­cipi.

Essen­ci­al­ment, l’ACA se’n va fer càrrec. La con­se­llera de Gover­nació, Merit­xell Borràs, ho va sub­ven­ci­o­nar i una altra part la va assu­mir Santi Vila, quan era a Ter­ri­tori. A par­tir d’aquí, ens vam aga­far a la línia d’aju­des de l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) i gràcies a això, d’una manera pla­ni­fi­cada i coor­di­nada, vam anar afron­tant els rep­tes que se’n posa­ven al davant.

El que s’ha pogut. Amb la xarxa d’aigua hi ha més d’un milió i mig d’euros gas­tats. Però no hem fet només repa­ració. A banda dels pous, hem fet dipòsits nous i ara en farem un altre, i dobla­rem la capa­ci­tat a Vila­marí. A part d’això estem arre­glant un tram a Orfes, can­viem el dipòsit a l’escola de Sant Esteve de Guial­bes per treure’l de dins.

Era per a aquest estiu, però el nou direc­tor ter­ri­to­rial d’Ense­nya­ment ens va dir que s’havia d’ajor­nar i pen­sar a fer-ho de cara a l’any vinent. Va asse­gu­rar-nos que a par­tir del gener en podríem par­lar. S’ha d’ampliar l’escola: es fan dues aules noves, es fa sala de pro­fes­sors. Tenim la sort que és una escola cap­da­van­tera, però estem superats de capa­ci­tat.

El man­te­ni­ment de camins és un pro­blema gros. En som cons­ci­ents. Hem començat un pla d’inversió en camins ara que tenim força endreçat això de l’aigua. Tenim una pla­ni­fi­cació. El que volem és com­bi­nar l’arran­ja­ment de camins amb sub­base amb talls amb for­migó en els llocs més con­flic­tius.

No m’ho pen­sava pas, i més quan aga­fes l’alcal­dia i et tro­bes un pro­blema tan bèstia com aquest. Tot ple­gat es va con­ver­tir en un mal­son. A base de feina, tre­ball i dedi­cació ens n’hem sor­tit. Hem anat a tirar tubs amb veïns! Allò que es feia abans de veïns que s’ajun­ta­ven per tre­ba­llar i l’Ajun­ta­ment hi posava el mate­rial ho hem hagut de fer. S’ha fet, i quan acon­se­guei­xes superar una situ­ació així i veus que ser­veix per garan­tir un benes­tar als veïns la sen­sació és agra­da­ble.

Em pre­o­cupa extra­or­dinària­ment. L’expansió d’aquest insecte inva­siu és un risc per a la segu­re­tat de les per­so­nes. El pri­mer atac de vespa asiàtica a Cata­lu­nya va patir-lo un veí de Vila­marí. És un ani­mal que és molt agres­siu quan se sent amenaçat i pot por­tar pro­ble­mes seri­o­sos de segu­re­tat pública.

L’ADF. Entre la nos­tra ADF hi ha dos engi­nyers agrònoms que tenen permís de fito­sa­ni­ta­ris i el que faci falta. Si els dones­sin eines i for­mació podrien recórrer als recur­sos de l’ADF en cas d’una situ­ació d’emergència per ves­pes. Lla­vors a base de tram­pes i de mesu­res de pre­caució es podria inten­tar que l’expansió fos lliure.

Quan el pro­jecte estava redac­tat l’ACA va can­viar els cri­te­ris d’inun­da­bi­li­tat. Estem pen­dents de saber què cal can­viar del pro­jecte. Tenim una colla de masos des d’on, quan queda inun­dat el pas­sallís, s’ha d’anar a vol­tar per Pontós per anar a Orfes. És neces­sari.

Sí, molt. I jo els estic molt agraït. Sense ells no tindríem aigua al poble. De fet, vam tenir una reunió de pla­ni­fi­cació amb el direc­tor gene­ral de l’ACA i el cap de pla­ni­fi­cació i li vam expo­sar tots els pro­ble­mes. En aca­bar vam dis­se­nyar el pla d’actu­ació i pri­o­ri­tats.

Va ser una acció de justícia divina. Aquests 120.000 euros ser­vi­ran, men­tre duri, per solu­ci­o­nar pro­ble­mes amb l’aigua i amb els camins, les depu­ra­do­res i per posar el muni­cipi al segle XXI.

Neces­si­tem solu­ci­o­nar infra­es­truc­tu­res, com la pas­sera d’Orfes, els camins i refor­mar el pavelló de Vila­marí i fer actu­a­ci­ons a Ter­ra­de­lles, per exem­ple. Com a pro­jecte de futur del muni­cipi hem de mirar de tro­bar una manera perquè les explo­ta­ci­ons agrícoles i els veïns puguin con­ti­nuar vivint del camp, adap­tar-se al segle XXI. No els volen dei­xar ampliar gran­ges i nosal­tres tenim veïns que viuen d’això. Aquests són els que tre­ba­llen i cui­den el pai­satge. Sense ells això seria un esbar­zer de cap a cap. Hem de tro­bar el punt d’equi­li­bri entre l’agri­cul­tura i l’eco­lo­gia i donar un valor afe­git al muni­cipi perquè la gent no s’hagi de dedi­car només a les gran­ges.