Merkel anuncia un adeu gradual per calmar la tensió dins la gran coalició
Deixarà la presidència de la CDU aquest any i no aspirarà a un cinquè mandat
Els revessos electorals i la pressa dels seus successors acceleren la retirada
Divuit anys al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de Konrad Adenauer i de Helmut Kohl, no es poden tancar de qualsevol manera. Cal una successió ordenada. “És hora d’obrir un nou capítol”, va dir ahir Angela Merkel, l’endemà de registrar-se una altra caiguda de vots per a la CDU, al land de Hessen.
El primer pas serà no aspirar a la reelecció com a cap del partit en el congrés del desembre a Hamburg. El següent, no presentar tampoc una nova candidatura a la cancelleria en les eleccions generals previstes per al 2021. L’era Merkel haurà acabat, com a molt tard, aquell any.
Aquest és el full de ruta marcat per Merkel per a la seva retirada. La primera fase sembla fàcil, perquè sols falten unes quantes setmanes per al congrés d’Hamburg, del qual ha de sortir el seu successor o successora. La segona és més qüestionable. No hi ha cap garantia de supervivència per a la gran coalició que lidera, amb els socialdemòcrates com a socis, encara més afeblits que els conservadors, a escala nacional i regional.
Imatge “inacceptable”
La imatge que dona la gran coalició és “inacceptable”, va admetre Merkel, amb referència a les picabaralles i les amenaces persistents de ruptura –principalment, procedents dels “agermanats” bavaresos de la Unió Socialcristiana (CSU)–. Una frase calcada a la que va dir la mateixa nit electoral la líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahles, després d’exigir un “full de ruta” sòlid per al que queda de legislatura. Merkel va optar per no seguir exercint de “cancellera tefló”, un dels malnoms que li han penjat per la suposada capacitat que tot li rellisqui.
L’anunci de retirada li permet guanyar una mica de calma. Podria ser, fins i tot, que “salvés” la legislatura. A Alemanya es donava per morta la gran coalició i ara la perspectiva d’un final “ordenat” potser tranquil·litza algunes impaciències.
De moment, a escala de la CDU, el que cal és preparar la successió. L’avantatge teòric que es dona a la secretària general del partit, Annegret Kramp-Karrenbauer, es podria ensorrar precisament perquè està massa vinculada a una Merkel prejubilada.
Les designacions a dit acostumen a sortir molt malament, va advertir fa uns dies Merkel. Ella mateixa n’és un exemple, ja que va ascendir dins la CDU en contra dels designis del patriarca Kohl. Era l’any 2000, amb la CDU enfonsada en l’oposició i enmig d’un escàndol de finançament irregular que va empastifar el successor designat per Kohl, Wolfgang Schäuble.
Merkel va aprofitar la crisi interna per cridar els seus a “emancipar-se” del patriarca i va assumir la presidència de la CDU. El partit actual no està immers en cap escàndol semblant. Però la cancellera és conscient que una recomanació explícita seva podria enfonsar AKK, com s’anomena a Alemanya la secretària general.
Fi de la submissió
Els altres candidats coneguts en la lluita per la successió són enemics interns de Merkel: el ministre de Sanitat, Jens Spahn, representant de la línia més dretana del partit, i Friedrich Merz, excap del grup parlamentari. A Merkel, i a AKK, els convé evitar recomanacions expresses. La submissió a Merkel s’ha trencat.