Torra i Sánchez

En els darrers temps, ni Artur Mas ni Carles Puigdemont van aconseguir acostar posicions entre el govern català i el central. El primer va trobar una paret i es va veure obligat a retirar-se. El segon va intentar saltar-la sense èxit. Tot això després d’una llarguíssima història de grans daltabaixos d’amors i desamors entre el govern central i la Generalitat que passa per algun moment de glòria, com ara el de la transició espanyola en què un senyor de Cebreros (Àvila) que havia vestit camisa blava i que va esdevenir el president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i un senyor, Josep Tarradellas, exiliat a França i que feia de viticultor, es van donar la mà per pactar el restabliment de la Generalitat tal com explica l’historiador Joaquim Nadal en el seu darrer llibre, Mirall trencat. En tants anys hi ha hagut altres moments d’aparent calma permanent entre tots dos governs. Un d’ells va ser el pacte anomenat del Majestic, entre el PP i CiU, o fins i tot les calmes tenses entre Montilla i Rodríguez Zapatero que provenien de l’etapa de múltiples problemes de relació de Pasqual Maragall entre el PSOE i el PSC.

S’està passant per moments de gran incertesa sobre la relació entre tots dos governs. Se sap que els partits que donen suport al govern de Torra no donaran el vistiplau als pressupostos generals de l’Estat i que Sánchez no farà res per la situació dels presos. Amb tot, hi ha certes esperances d’aproximació que no hi havia hagut fa uns mesos. Sánchez podria veure’s obligat a convocar en breu eleccions i haver de pactar, d’una banda, amb Podem o, d’una altra, amb Cs. Res a veure uns i altres. Per tant, sempre li caldrà estar bé amb els sobiranistes. Heus aquí els dubtes de com formalitzar i trobar contingut per a una nova trobada entre Torra i Sánchez.