La Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha escollit aquest divendres la centrista Annegret Kramp-Karrenbauer com a nova líder. Kramp-Karrenbauer, substitueix així la cancellera alemanya Angela Merkel, que ha presidit el partit durant 18 anys.

AKK, com se l’anomena a Alemanya per les seves sigles del seu nom, s’ha imposat al congrés de la formació per un escàs marge de 517 vots (51,8%) a l’aspirant de l’ala dretana del partit, Friederich Merz, que n’ha obtingut 482 (48,2%). La seva victòria s’ha produït en segona volta, després que quedés descartat en l’anterior el ministre de Sanitat, Jens Spahn, crític com Merz amb la línia de Merkel.

Kram-Karrenbauer, a la alguns anomenen “mini-Merkel” era la candidata favorita de la cancellera, tot i que té un perfil més conservador i unes profundes conviccions catòliques. AKK va ser primera ministra de l’estat de Saarland i és l’actual secretària general del partit.

En la seva presentació davant els delegats, AKK ha constatat la caiguda de suport electoral que pateixen els partits majoritaris, tant del bloc conservador com socialdemòcrata, i ha subratllat que la fortalesa de la CDU és de gran importància “per a Alemanya i per al conjunt d’Europa”.

Merkel deixa la presidència de la CDU, però mantindrà, almenys per ara, el càrrec de cancellera fins a finals de mandat, el 2021.

En el seu discurs per acomiadar-se del partit, Merkel ha agraït el suport de la formació i ha remarcat que sempre havia volgut exercir la funció pública amb “dignitat” i deixar-la, també, amb dignitat: “Ha estat un honor”.

La cancellera ha recordat que va assumir la direcció del partit quan aquest travessava una “situació molt difícil” per l’escàndol del finançament irregular durant l’era de Helmut Kohl. Però ha assegurat que la formació del qual va agafar les regnes el 2000 és ara “molt diferent”, i que això és positiu. En aquest sentit, ha assenyalat que el desafiament ara és “mantenir-se units” i “liderar units”, sempre des de la vocació centrista que, segons ella, caracteritza la CDU.

Merkel s’ha referit durant el seu discurs als “reptes” que té per endavant Alemanya, també a nivell internacional, des del canvi climàtic fins a la revolució tecnològica, o els nacionalismes i el canvi d’alguns estats membres d’un model de multilateralisme a un més aïllacionista.