Política

Bucarest, l’ovella negra socialista

Romania es posa al capdavant de la darrera presidència rotatòria de la UE abans de les eleccions europees

Àustria posa fi al seu lideratge en el Consell de la Unió Europea marcat pel seu discurs antiimmigració

Dels austríacs amb tendències xenòfobes als roma­ne­sos per­mis­sius amb la cor­rupció. Aquest és el canvi que, enguany, veiem en la pre­sidència del Con­sell de la Unió Euro­pea, ins­ti­tució cole­gis­la­tiva en què seuen els estats mem­bres. La pre­sidència rotatòria de la UE torna així a que­dar en mans d’un con­tro­ver­tit estat euro­peu. Les deri­ves extre­mis­tes i anti­de­mocràtiques són cada cop més freqüents en el club euro­peu i, per tant, la pro­ba­bi­li­tat que aquesta cadira sigui ocu­pada per un govern polèmic és més alta.

Viena deixa en el seu currículum al cap­da­vant d’aquesta ins­ti­tució l’orga­nit­zació de la pri­mera reunió de la UE amb la Lliga Àrab i el rol de poli­cia bo en les nego­ci­a­ci­ons del Bre­xit. El govern de dre­tes en coa­lició amb els xenòfobs va posar com a pri­o­ri­tat de la seva agenda la qüestió migratòria. Així, una de les nove­tats més des­ta­ca­des en els mesos de la seva pre­sidència ha estat l’apro­pa­ment al règim del gene­ral Abel Fat­tah al-Sisi. El mateix pri­mer minis­tre austríac, Sebas­tian Kurz, va viat­jar fins al Caire per con­so­li­dar una aliança clau per atu­rar les arri­ba­des d’immi­grants del nord d’Àfrica, tot i que, el 2018, aques­tes han cai­gut con­si­de­ra­ble­ment.

Els austríacs també han jugat un paper de faci­li­ta­dors en les con­ver­ses del Bre­xit inten­tant rebai­xar les posi­ci­ons més hos­tils a Lon­dres d’alguns estats euro­peus, com ara França i els Països Bai­xos. La mateixa The­resa May va agrair a Kurz la seva ajuda en la dar­rera cimera euro­pea, que va evi­tar que marxés amb les mans bui­des.

Pre­sidència roma­nesa

Viena entrega el relleu de la pre­sidència de la UE a Buca­rest, aquest 1 de gener. Un traspàs de car­tera que, els últims mesos, s’havia arri­bat a posar en qüestió quan el pre­si­dent romanès Klaus Iohan­nis va afir­mar que el govern soci­al­demòcrata de Vio­rica Dan­cila no estava pre­pa­rat per assu­mir aquesta funció. “És una posició molt hono­ra­ble i exi­gent, però per a què no estem pre­pa­rats”, va dir. Fins i tot s’havia espe­cu­lat de dei­xar-la en mans dels fin­lan­de­sos, els següents en la llista.

D’altra banda, dar­re­ra­ment, Brus­sel·les ha inten­si­fi­cat els avi­sos a Buca­rest pels can­vis en el codi penal que podrien debi­li­tar l’efec­ti­vi­tat judi­cial per llui­tar con­tra els delic­tes de cor­rupció i el crim orga­nit­zat. Unes refor­mes que poden posar en perill l’estat de dret en un altre país cen­tre­eu­ro­peu.

Per això, Roma­nia és con­si­de­rada l’Hon­gria del par­tit soci­a­lista euro­peu. Amb els seus tints auto­ri­ta­ris, el con­tro­ver­tit Vik­tor Orbán ha gene­rat una divisió interna molt explícita en el Par­tit Popu­lar Euro­peu per la seva per­tinència a la família demo­cra­ta­cris­ti­ana. Per con­tra, els soci­al­demòcra­tes, mal­grat ser cons­ci­ents que Buca­rest és la seva ove­lla negra, més o menys han esqui­vat la polèmica fins ara. Però els pròxims sis mesos de pre­sidència dona­ran més visi­bi­li­tat al cas romanès, en plena cam­pa­nya de les elec­ci­ons euro­pees del 2019.

Espe­ci­al­ment com­pli­cat serà per a l’holandès Frans Tim­mer­mans, que, a més de ges­ti­o­nar els pro­ble­mes d’estat de dret en la Unió Euro­pea com a vice­pre­si­dent de l’exe­cu­tiu euro­peu, és també can­di­dat dels soci­a­lis­tes euro­peus per pre­si­dir-lo.

Com un dels estats més pobre del club euro­peu, Roma­nia té entre les pri­o­ri­tats la reducció de les desi­gual­tats entre els socis. Sota el seu man­dat es pro­dui­ran part de les nego­ci­a­ci­ons sobre el futur mega­pres­su­post de la UE, en què es repar­tei­xen els diners entre estats i polítiques comu­nes. Unes con­ver­ses en què estan en joc, pre­ci­sa­ment, els desit­jats fons regi­o­nals que ara, estats com ara França o els Països Bai­xos, volen vin­cu­lar al res­pecte per l’estat de dret.

Buca­rest aga­farà el relleu de Viena en els esforços per blin­dar el bloc euro­peu davant l’arri­bada d’immi­grants i refu­gi­ats del nord d’Àfrica. Una gestió de la immi­gració des del punt de vista de la segu­re­tat que la pre­sidència roma­nesa ha inclòs també en la seva agenda de pri­o­ri­tats.

Amb tot, la crisi del Bre­xit i les elec­ci­ons euro­pees dei­xa­ran poc marge als roma­ne­sos per lluir-se en aquesta pre­sidència que s’ende­vina com un període tran­si­tori en què tot­hom es replega a casa seva i es pre­para per fer front a la nova era del pro­jecte euro­peu després d’uns comi­cis que en deter­mi­na­ran el rumb.

LES XIFRES

35
per cent
dels romanesos viuen en risc d’exclusió social o pobresa.
8.300
euros
és el producte interior brut (PIB) per càpita de Romania, un dels més baixos de la Unió Europea.

Un estat que vol canviar d’imatge

La presidència de la Unió Europea a les portes dels comicis europeus cau en mans d’un estat que lluita per revertir la seva imatge associada a la pobresa i la corrupció.

L’exrepública socialista de Ceausescu és el setè país més poblat de la UE, però el segon més pobre després de Bulgària. Amb un 35% dels romanesos vivint en risc d’exclusió social o pobresa, Romania té una de les rendes per càpita més baixes de la Unió Europea: 8.300 euros. Però aquest gran país balcànic porta associat una altra creu encara més marcada que no aconsegueix superar: la corrupció. No només Brussel·les recrimina a Bucarest els seus intents de debilitar la lluita contra la corrupció. De fet, les primeres queixes van venir de la mateixa societat romanesa, que ha sortit al carrer en massa els darrers dos anys. També ho utilitza com a arma política l’oposició, que ha impulsat, aquest mes, una moció de censura contra la primera ministra, que, tanmateix, l’ha superada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.