Judici a la vista

Entre demà i demà passat es coneixerà la data del judici. El judici del Tribunal Suprem contra els dotze polítics catalans acusats pel procés sobiranista. Qui té més ganes que arribi la data són els implicats, cansats de la dubtosa presó provisional i cansats d’haver-se d’explicar mitjançant interlocutors. D’aquí a pocs dies hi haurà l’oportunitat que puguin explicar-se en directe i, segons sembla, les seves declaracions seran transmeses en temps real per televisió. Es fa difícil d’entendre –si no és per les picabaralles entre partits– que els advocats de la defensa no siguin els mateixos per a tots els encausats, malgrat que fa dies que existeix una certa coordinació mitjançant l’exconseller i advocat Francesc Homs. Amb la coordinació intentaran no portar-se la contrària i sobretot no carregar-se en cap cas les culpes els uns als altres. Raül Romeva, en la seva darrera publicació feta des de la presó, dona alguna pista de per on poden anar les declaracions davant del Tribunal Suprem. El conseller Romeva diu: “La presó dura un temps. Però la dignitat i l’orgull són per sempre.” És a dir, tot indica que els encausats es mantindran ferms en el seu argumentari en favor de la República i la independència de Catalunya. No abaixaran el cap, si bé els advocats de la defensa tenen com a principal missió encomanada posar-los en llibertat, i aquest objectiu es deixarà notar en el decurs del judici. Sovint sentirem com els encausats afirmen que ells no van cometre cap dels delictes de què se’ls acusa –rebel·lió, sedició, malversació, etcètera–. Tampoc cauran en l’error d’afirmar que va ser un altre qui ho va fer. En aquest cas, s’entendria que les culpes anirien directes a Carles Puigdemont, que no serà jutjat i les seves opinions no seran per anar en contra dels seus companys.