I per quan el poder de la gent?

En l’última Diada, un manifestant es va acostar a David Fernàndez i li va etzibar: “Quan utilitzarem el poder que tenim?”. Ahir al vespre, a l’auditori Josep Irla es va haver d’habilitar la sala adjacent; tot i això hi havia gent dreta i d’altres assistents van optar per marxar per falta d’espai. A banda de l’interès que generen dos tòtems d’opinió de l’independentisme com són l’activista i exdiputat de la CUP David Fernàndez i el director de Vilaweb, Vicent Partal, el sold out d’ahir demostra la “força monumental” de la gent, tal com va fer notar Partal, deixant de banda altres moments en què “la gent no ha fallat”, al carrer, a les urnes, a les autopistes o a les presons. I va ser un dels eixos –recordar, enmig de la divisió política, que “els vots són vostres, no d’ells”– del diàleg entre Vicent Partal i David Fernàndez, moderat pel director de La República, Carles Ribera. “No oblidar quina és la base del procés”, que es remunta a Arenys de Munt, va fer història Partal o, retrocedint a una fita de la desobediència de fa cent anys: “Sense les vagues dels obrers de La Canadenca encara treballaríem els diumenges”, va reblar Fernàndez.

Vicent Partal va indicar que després de l’estiu “es reactivarà”, ja que els mesos del judici i les eleccions municipals del maig suposen una “parada tècnica”. També va menar la pressa: “A la tardor ens haurem de plantejar si fer unes altres eleccions, aplicar República, alliberar territoris...”. A la pregunta del moderador sobre si el 27 d’octubre del 2017 “ens haurien fet més cas amb petroli”, Partal va resoldre amb un “hauríem d’haver fet efectiva la República”, “prendre el poder”, el qual va provocar els primers aplaudiments de l’auditori. També va deixar constància de la lliçó apresa en aquests mesos durant els quals s’ha demostrat “que la repressió de l’Estat funciona”, prova n’és que “Junqueras i Puigdemont no es posen d’acord”, Partal també va reconèixer derrotes de l’Estat com ara que el rei espanyol no s’atreveix a trepitjar terres gironines: “L’heu foragitat, el Borbó.” David Fernàndez, amb experiència a l’hora de bastir ponts des de la discrepància, va criticar la falta d’unitat, reconeixent que “costa de fer”: “Portem setze mesos de retrets comuns; no hi ha diàleg entre les parts.” I va recalcar que “és impresentable que no hi hagi una estratègia comuna a pocs dies d’un judici polític”, que tindrà “una sentència de to inquisitorial”. Reblant la reflexió de Partal sobre “les victòries guanyades” per la gent, va recordar la importància que té “el municipalisme” en tot el procés i la “bufetada a l’Estat” que van suposar les eleccions del 21-D. En aquest futur immediat després de l’estiu, Partal va apuntar un element difícil de gestionar per la barreja de sentiments, en relació amb els polítics empresonats, “que hi són pel mandat que el poble els va encomanar”: “La seva llibertat no és la del país; caldrà que el país faci coses per la seva llibertat, més enllà de la dels presos.”