La guerra freda no s’acaba

Teòricament, va deixar d’existir fa tres dècades amb la caiguda del mur de Berlín i la implosió de l’URSS, però sembla que la guerra freda no ha acabat d’anar-se’n. Aquesta setmana n’hem tingut dos exemples amb la crisi de Veneçuela, una situació que recorda les antigues operacions dels EUA al seu “pati del darrere”, i la decisió de Washington i Moscou de deixar sense efecte el tractat d’armes nuclears d’abast mitjà, una suspensió que obre una nova i perillosa cursa a escala global.

Amb cada notícia com aquestes, amb cada exhibició de força militar de Putin, amb cada enemic del Kremlin enverinat a l’exili per suposats agents russos, amb cada resolució vetada al Consell de Seguretat de l’ONU, amb cada intercanvi d’amenaces a Twitter a propòsit de Síria o l’Iran... s’invoca el retorn de la guerra freda, a aquell clima de confrontació indirecta que van mantenir les dues superpotències, els EUA i l’URSS, per l’hegemonia mundial durant el segle XX. A diferència de llavors, l’amenaça ja no és la destrucció nuclear (tot i que la suspensió del pacte pel control d’armes INF la torna a activar i que Putin va avisar Occident que el perill continua vigent), sinó que adopta noves formes com ara els ciberatacs, les interferències en processos electorals, les fake news o la guerra aranzelària, com la declarada per Trump contra la Xina emergent. Parlant de Pequín, aquesta setmana hem pogut veure encara un tercer exemple d’aquesta nova/vella confrontació, amb el darrer capítol de la crisi amb Washington a propòsit del gegant tecnològic Huawei. L’administració republicana ha presentat una demanda criminal contra la companyia xinesa acusant-la, bàsicament, d’haver venut equipament a l’Iran i haver incomplert, d’aquesta manera, les sancions imposades pels EUA. A més, ha reiterat la petició al Canadà perquè extradeixi la directora financera de la firma, Meng Wanzhou, per poder-la jutjar per violació de la legislació nord-americana. La detenció de Meng, al desembre al Canadà, on ara és en llibertat sota fiança, ja va causar una gravíssima crisi diplomàtica entre aquest país i la Xina.

En el rerefons de tot plegat, hi ha la por dels EUA de quedar descavalcats en la cursa per introduir i desplegar el 5G, la pròxima generació de comunicacions de mòbil. La Xina competeix amb avantatge, ja que Huawei és el principal fabricant mundial d’equipament de telecomunicacions. Els EUA pressionen els aliats perquè vetin la companyia en la construcció de les seves xarxes de 5G al·legant el perill que l’espionatge xinès hi tingui accés. I és que el 5G, sostenen els experts, és alguna cosa més que “un 4G més ràpid” i comparen el seu extraordinari poder transformador amb el que va representar la invenció de la premsa de Gutenberg. Liderar aquest mercat suposaria, doncs, dominar l’àmbit de la informació. En altres paraules, el món del segle XXI.