L’autobús

De la setmana passada a l’actual res ha canviat sobre el judici del procés. El dispositiu i els sumaris s’estan acabant d’ordenar amb vista al dimarts 12 de febrer. A hores d’ara, i vuit dies abans de començar la vista, sembla que tothom té molt clar el paper que han d’interpretar a partir que s’obri la sala del Suprem. Malgrat tot, els advocats de la defensa tenien més facilitats per despatxar amb els seus clients a les presons catalanes que no pas a Madrid. Res ha canviat en la pràctica i en canvi es viu un altre ambient. Mentalment, ha canviat la situació per a bona part de la societat.

A molts ciutadans els ha quedat gravada en la memòria la imatge de l’autobús i la processó de cotxes de la Guàrdia Civil transportant de presó en presó gairebé la totalitat d’un govern de la Generalitat. És un fet i una imatge que s’hauria pogut estalviar. No aporta res més que remoure sensibilitats. Una demostració de força prescindible fins i tot per a tots els contraris al procés sobiranista i favorables a fer un judici pels fets del setembre/octubre del 2017. Un vell conegut de la Guàrdia Civil en comenta que hi ha molts mètodes de transport de presos. Més discrets. Més còmodes i tant o més efectius que un vehicle que, tot i que era nou de trinca i que val més de 400.000 euros, només ha servit per demostrar que s’utilitzava com una representació clara que l’autobús era l’Estat i que dins de l’Estat, entre barrots, hi anava tot un ex-Consell Executiu de la Generalitat. Antigament, la majoria de transports de presos es feia en tren. Era una imatge molt coneguda, un parell de membres de la Guàrdia Civil i el pres al mig. Record de l’Espanya del tricorni.

Soc d’aquells que pensen que el judici estarà a l’altura de l’honorabilitat dels jutges. Per això són prescindibles les passejades d’un autobús prepotent que no aporta res...