Política

EL RADAR

Fantasmes a la Xina

Una ombra de pessimisme es va escampar, dilluns, pel Gran Saló del Poble, a Pequín, durant l’obertura de la sessió anual del Parlament xinès. Els aproximadament 3.000 delegats que integren l’Assemblea Popular Nacional (APN) –un organisme que es limita a estampar el segell de conformitat a la legislació que li presenta el govern– van escoltar l’informe del primer ministre, Li Keqiang, sobre l’estat de la Xina i l’avís de la “dura batalla” que caldrà lliurar per afrontar els grans “reptes” que es perfilen a l’horitzó.

Sota la guia de Xi Jinping, el president vitalici, la Xina continua imparable el seu camí per consolidar-se com la gran potència tecnològica, econòmica i militar i expandir la seva hegemonia planetària a través d’ambiciosos projectes d’infraestructures com el que pretén fer reviure la mítica Ruta de la Seda. Però el somni de grandesa topa amb la dura realitat domèstica: l’economia perd pistonada i el govern anuncia la previsió més baixa de creixement dels últims trenta anys. “L’economia real afronta moltes dificultats”, va admetre Li davant dels delegats de l’Assemblea Popular Nacional. El context no és favorable: a l’alentiment s’hi afegeix la guerra comercial amb els Estats Units, les tensions diplomàtiques per la penetració del gegant tecnològic Huawei en els mercats occidentals i diversos problemes d’ordre intern. El país ha viscut escàndols de salut pública, vagues de treballadors, estudiants i jubilats, protestes d’activistes –limitades– com ara la dels defensors dels drets de les dones i del col·lectiu LGBT. La batalla contra la contaminació es difumina i l’índex de natalitat, un indicador que es relaciona amb l’expansió econòmica i l’optimisme, ha caigut al nivell més baix des del 1961. El Partit Comunista Xinès, que controla amb mà de ferro el país, intenta combatre les estadístiques adverses amb la promesa de crear més ocupació, abaixar impostos, incentivar les empreses locals i atraure més inversors. En el rerefons, hi ha el fantasma de la revolta social. “El temor més profund del partit és que hi hagi alguna mena d’agitació, un esdeveniment intern o extern que fomenti una crisi que pugui posar fi al seu domini”, explica Ben Blanchard, de l’agència Reuters.

El perill està identificat. Un alt càrrec del partit ho va deixar ben clar, fa poc, quan va advertir que la prioritat del partit és impedir “revolucions de colors” o revoltes populars que puguin posar en risc el sistema polític que regeix al país. El juny del 1989, els estudiants ja van sortir al carrer amb les manifestacions prodemocràtiques de Tiananmen, durament reprimides per l’exèrcit. Trenta anys després, el règim no emet cap senyal d’obertura i sembla més decidit a commemorar el seu propi aniversari, els setanta anys de la fundació de la República Popular de la Xina, el pròxim 1 d’octubre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.