Amb una certa distància, però també amb atenció. El que és clar és que està generant preocupació i està sensibilitzant la població; per això crec que una sentència dura podria tenir importants conseqüències en els demòcrates de la resta de l’Estat. Està removent consciències, i ja no parlo només dels republicans o les persones que puguin compartir ideari, com els ciutadans d’Euskadi o Galícia. El judici certifica que no es busca una solució al conflicte, això no és fer política.

Que es doni un procés contra un govern en ple i que afecti també la mesa del Parlament, representants de la societat civil i responsables dels Mossos d’Esquadra fa que l’única perspectiva possible sigui percebre’l com un procés contra tot el que representa la independència. És un avís a navegants, la raó de l’Estat aplicada amb una duresa inusitada i sense cap límit.

Hi ha una sèrie d’elements que no podrem analitzar fins a veure el desenvolupament de tot el judici, encara que comparteixo la seva observació. Quan s’assegura que no hi ha hagut càrregues, es podrien ensenyar vídeos per preguntar si ho eren o no, per exemple, i això seria molt important des del punt de vista de la prova. Igual que quan s’afirma que no hi va haver violència per part de la policia. Els vídeos que hem pogut veure ho posen clarament de manifest. Per què no s’ensenyen? En tot cas, hem de recordar que després hi haurà la fase de prova documental i haurem de veure quin valor s’acaba donant a aquestes declaracions. Ho esbrinarem amb la sentència.

Tinc la impressió que el dret de protesta i, anant encara més enllà, la mobilització ciutadana com a forma d’acció política, es volen reduir i limitar. Que es vol llançar un missatge: vigila si et manifestes d’una determinada manera, que podem afirmar que formes part d’un moviment violent.

La violència és un tema molt delicat. El dret a manifestació té com a element principal garantir que les persones es puguin expressar lliurement. La reflexió del dret públic és com s’han d’enfocar situacions de violència que es poden produir.

El principi de seguretat s’ha d’equilibrar amb altres drets, com el de la llibertat d’expressió i manifestació, i el dret a la integritat personal. En algunes declaracions dels aleshores responsables del govern espanyol sembla que s’havia d’impedir el referèndum amb independència de les conseqüències que això pogués tenir en les persones, és a dir, de si hi podia haver ferits. La magistrada havia demanat que es preservés la convivència, i això, unit al principi de proporcionalitat, posa de manifest que el comportament ajustat a la interlocutòria judicial va ser precisament el dels Mossos. Dit això, a Catalunya no s’ha produït cap element de violència, sinó ben al contrari! Oriol Junqueras renega de tota possibilitat d’exercir la via política a través de la violència, Jordi Cuixart és insubmís... Que davant d’això es respongui amb l’instrument més dur del dret penal és totalment desproporcionat i inadequat.

Aquí al Suprem hi ha Carme Forcadell, però la causa inclou altres membres com ara Anna Simó. I això és molt greu, perquè existeix el principi d’inviolabilitat del Parlament. El Tribunal Suprem no té jurisdicció sobre la mesa del Parlament per procedir d’aquesta manera. Que un tribunal digui el que pot estar o no en un ordre del dia va contra el principi de separació de poders. S’ha de poder debatre de tot.

Sigui quina sigui, ja afectarà la credibilitat del sistema, perquè, de fet, que aquest judici s’estigui celebrant ja l’afecta. Si la condemna fos dura, podria tenir conseqüències sobretot en el marc de la Unió Europea. La preocupació pel desenvolupament del procés l’han manifestat diverses autoritats a Europa, i es podria dir que, en aquests moments, estan preocupades i expectants.