“És un avís a navegants: vigila si et manifestes”

Amb una certa distància, però també amb atenció. El que és clar és que està gene­rant pre­o­cu­pació i està sen­si­bi­lit­zant la població; per això crec que una sentència dura podria tenir impor­tants con­seqüències en els demòcra­tes de la resta de l’Estat. Està remo­vent consciències, i ja no parlo només dels repu­bli­cans o les per­so­nes que puguin com­par­tir ide­ari, com els ciu­ta­dans d’Euskadi o Galícia. El judici cer­ti­fica que no es busca una solució al con­flicte, això no és fer política.

Que es doni un procés con­tra un govern en ple i que afecti també la mesa del Par­la­ment, repre­sen­tants de la soci­e­tat civil i res­pon­sa­bles dels Mos­sos d’Esqua­dra fa que l’única pers­pec­tiva pos­si­ble sigui per­ce­bre’l com un procés con­tra tot el que repre­senta la inde­pendència. És un avís a nave­gants, la raó de l’Estat apli­cada amb una duresa inu­si­tada i sense cap límit.

Hi ha una sèrie d’ele­ments que no podrem ana­lit­zar fins a veure el desen­vo­lu­pa­ment de tot el judici, encara que com­par­teixo la seva obser­vació. Quan s’asse­gura que no hi ha hagut càrre­gues, es podrien ense­nyar vídeos per pre­gun­tar si ho eren o no, per exem­ple, i això seria molt impor­tant des del punt de vista de la prova. Igual que quan s’afirma que no hi va haver violència per part de la poli­cia. Els vídeos que hem pogut veure ho posen clara­ment de mani­fest. Per què no s’ense­nyen? En tot cas, hem de recor­dar que després hi haurà la fase de prova docu­men­tal i hau­rem de veure quin valor s’acaba donant a aques­tes decla­ra­ci­ons. Ho esbri­na­rem amb la sentència.

Tinc la impressió que el dret de pro­testa i, anant encara més enllà, la mobi­lit­zació ciu­ta­dana com a forma d’acció política, es volen reduir i limi­tar. Que es vol llançar un mis­satge: vigila si et mani­fes­tes d’una deter­mi­nada manera, que podem afir­mar que for­mes part d’un movi­ment vio­lent.

La violència és un tema molt deli­cat. El dret a mani­fes­tació té com a ele­ment prin­ci­pal garan­tir que les per­so­nes es puguin expres­sar lliu­re­ment. La reflexió del dret públic és com s’han d’enfo­car situ­a­ci­ons de violència que es poden pro­duir.

El prin­cipi de segu­re­tat s’ha d’equi­li­brar amb altres drets, com el de la lli­ber­tat d’expressió i mani­fes­tació, i el dret a la inte­gri­tat per­so­nal. En algu­nes decla­ra­ci­ons dels ales­ho­res res­pon­sa­bles del govern espa­nyol sem­bla que s’havia d’impe­dir el referèndum amb inde­pendència de les con­seqüències que això pogués tenir en les per­so­nes, és a dir, de si hi podia haver ferits. La magis­trada havia dema­nat que es pre­servés la con­vivència, i això, unit al prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat, posa de mani­fest que el com­por­ta­ment ajus­tat a la inter­lo­cutòria judi­cial va ser pre­ci­sa­ment el dels Mos­sos. Dit això, a Cata­lu­nya no s’ha produït cap ele­ment de violència, sinó ben al con­trari! Oriol Jun­que­ras renega de tota pos­si­bi­li­tat d’exer­cir la via política a través de la violència, Jordi Cui­xart és insubmís... Que davant d’això es res­pon­gui amb l’ins­tru­ment més dur del dret penal és total­ment des­pro­por­ci­o­nat i ina­de­quat.

Aquí al Suprem hi ha Carme For­ca­dell, però la causa inclou altres mem­bres com ara Anna Simó. I això és molt greu, perquè exis­teix el prin­cipi d’invi­o­la­bi­li­tat del Par­la­ment. El Tri­bu­nal Suprem no té juris­dicció sobre la mesa del Par­la­ment per pro­ce­dir d’aquesta manera. Que un tri­bu­nal digui el que pot estar o no en un ordre del dia va con­tra el prin­cipi de sepa­ració de poders. S’ha de poder deba­tre de tot.

Sigui quina sigui, ja afec­tarà la cre­di­bi­li­tat del sis­tema, perquè, de fet, que aquest judici s’esti­gui cele­brant ja l’afecta. Si la con­demna fos dura, podria tenir con­seqüències sobre­tot en el marc de la Unió Euro­pea. La pre­o­cu­pació pel desen­vo­lu­pa­ment del procés l’han mani­fes­tat diver­ses auto­ri­tats a Europa, i es podria dir que, en aquests moments, estan pre­o­cu­pa­des i expec­tants.