Política

Ruiz-Mateos, buscat i electe

El fiscal general va reconèixer-li la condició com a eurodiputat abans que tingués l’acta i el jutge el va deixar en llibertat

Alonso-Cuevillas anuncia recursos a Estrasburg i a Luxemburg si no es garantís la de l’expresident

José María Ruiz-Mateos, l’empre­sari cai­gut amb el seu hòlding de Nueva Rumasa, tenia una ordre de crida i cerca de la justícia espa­nyola quan va ser ele­git euro­di­pu­tat i no va per­dre la immu­ni­tat que el càrrec li con­ce­dia fins que el Par­la­ment Euro­peu li va reti­rar aquesta con­dició en votació al ple.

El 23 de febrer del 1983, el grup d’empre­ses Rumasa li va ser expro­piat pel govern de Felipe González per haver defrau­dat Hisenda i en con­si­de­rar que estava en fallida tècnica tot i que velada per una comp­ta­bi­li­tat mani­pu­lada, de manera que se li cal­cu­lava un deute amb la Segu­re­tat Social d’11.977 mili­ons de les anti­gues pes­se­tes. En sor­tir de la presó després de ser con­dem­nat per evasió de divi­ses, frau i apro­pi­ació inde­guda, el maig del 1989, a la sor­tida del jut­jat d’ins­trucció número 7 de Madrid, Ruiz-Mateos va donar un cop de puny al cap a l’exmi­nis­tre d’Eco­no­mia i Hisenda que havia exe­cu­tat l’expro­pi­ació, Miguel Boyer. En paral·lel a l’ordre de crida i cerca que va eme­tre la justícia con­tra ell per aquesta agressió, l’empre­sari va pre­sen­tar a les elec­ci­ons euro­pees el seu par­tit Agru­pación Ruiz-Mateos, amb el qual va obte­nir dos euro­di­pu­tats. La seva elecció a la cam­bra euro­pea li va garan­tir la immu­ni­tat.

Pel que fa al paral·lelisme amb el cas de Puig­de­mont, aquí és on comença la divergència de ver­si­ons entre els seus advo­cats i les fonts judi­ci­als i elec­to­rals espa­nyo­les que ahir s’afa­nya­ven a allu­nyar un cas de l’altre.

Acta pre­sen­cial

Men­tre que els advo­cats de Puig­de­mont con­si­de­ren que l’elecció li con­ce­deix la immu­ni­tat par­la­mentària euro­pea per poder venir a Cata­lu­nya sense ser detin­gut, la Junta Elec­to­ral Cen­tral posa com a con­dició prèvia per ser electe que acati pre­sen­ci­al­ment la Cons­ti­tució a la seu cen­tral de l’orga­nisme situ­ada al Congrés. Així, Jaume Alonso-Cue­vi­llas, un dels juris­tes que asses­so­ren Puig­de­mont, reco­neix que, en no tenir llei elec­to­ral pròpia, la UE s’até als pro­ce­di­ments dels estats mem­bres, però hi afe­geix: “Tenint en compte que seria ele­git pel Par­la­ment Euro­peu, haurà de ser aquest qui haurà de diri­mir si l’aca­ta­ment de la Cons­ti­tució Espa­nyola és un requi­sit impres­cin­di­ble i que s’ha de fer pre­sen­ci­al­ment per obte­nir l’acta.”

Ara bé, donant per fet que la Junta Elec­to­ral farà “una altra inter­pre­tació” amb l’objec­tiu d’impos­si­bi­li­tar la immu­ni­tat de l’electe, Alonso-Cue­vi­llas ja avança que recor­re­ran en pri­mera instància a l’Euro­cam­bra i, si cal, al Tri­bu­nal de Justícia de Luxem­burg.

Més enllà del pro­ce­di­ment con­cret per asso­lir el càrrec, el cas de Ruiz-Mateos suposa un pre­ce­dent a la justícia espa­nyola perquè l’ales­ho­res fis­cal gene­ral de l’Estat, Javier Mos­coso, va reconèixer-li la immu­ni­tat pel fet d’haver estat esco­llit, fins i tot abans d’aca­tar la Cons­ti­tució i obte­nir l’acta. Per això, el 21 de juny del 1989, l’empre­sari en crida i cerca es va pre­sen­tar al jut­jat número 27 de Madrid i el jutge Adrián Vari­llas el va dei­xar en lli­ber­tat en aixe­car-li l’ordre d’empre­so­na­ment arran de l’agressió a Boyer. El fis­cal gene­ral Mos­coso anun­ci­ava que, tan bon punt Ruiz-Mateos fos con­fir­mat electe per la Junta Elec­to­ral, els fis­cals que tenien oberts pro­ce­di­ments con­tra ell a l’Audi­en­cia Naci­o­nal i altres jut­jats dema­na­rien la sus­pensió dels tràmits i el seu envi­a­ment a la sala segona del Tri­bu­nal Suprem, l’única com­pe­tent per jut­jar-lo.

Un cop l’alt tri­bu­nal es va fer càrrec del cas, el mateix fis­cal gene­ral va ins­tar la sala penal que demanés el supli­ca­tori a l’Euro­cam­bra per poder con­ti­nuar els pro­ce­di­ments con­tra l’empre­sari. No va ser fins al 19 de febrer del 1991, dos anys després, que l’Euro­cam­bra va aixe­car-li la immu­ni­tat. Alonso-Cue­vi­llas defensa que la petició per part del Suprem del supli­ca­tori a Estras­burg és la via ajus­tada a dret també en el cas de Puig­de­mont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia