“En un món perfecte votaríem l’alcalde més capaç”

Jo espero que siguis bilingüe, per tant no tindràs cap problema.

El meu pas a la política el vaig fer el setembre del 2017, arran dels esdeveniments que estaven succeint al Parlament i amb tots els problemes que estàvem vivint a Catalunya i a la resta d’Espanya. Davant d’aquests fets, i per vergonya davant del meu fill perquè no podia ser aliè al que estava passant, em vaig afiliar al PP i vaig col·laborar amb ells per a les eleccions autonòmiques del 2017. Des de llavors que estic treballant pel PP i ara m’he decidit a presentar la meva candidatura a l’alcaldia de Calonge.

A les generals del 2016 vam aconseguir 442 vots i a les autonòmiques del 2017 van caure fins a 150. Calculo que per tenir possibilitats i tenir representativitat a l’Ajuntament necessitem uns 200 vots i escaig. Cal recollir tot el vot que hem tingut històricament i poder situar-hi com a mínim dos regidors.

Les llistes no estan tancades, i per tant encara preferim no fer públic cap nom.

Pons va actuar amb consciència de la manera que va actuar i soc un ferm defensor de la llibertat individual de totes les persones. Encara que jo no estic d’acord amb la seva decisió, defenso que ell tingués la llibertat de prendre la decisió que va prendre. El que no faré és jutjar-lo. Jo als ciutadans els vull transmetre la meva idea de futur.

En el cas concret de Calonge, estem a l’entorn de 13.000 persones empadronades i un pressupost de 21 milions d’euros. Això vol dir que cada calongí gasta a l’Ajuntament 135 euros. És excessiu. Per tant, el principal objectiu és abaixar els impostos al màxim. Hi ha recorregut. Cal reorganització perquè el personal que tenim és d’un municipi de 25.000 persones, i un pressupost d’un ajuntament molt més gran. Els diners estan mal repartits i es cometen situacions dantesques com el cas de la guingueta de Can Cristus.

Val a dir que estem parlant de polítiques municipals. Arribar a un acord amb la CUP és altament improbable. Ara bé, en polítiques i situacions concretes, al PP sempre hem volgut arribar a acords que ajudin la ciutadania. Un clar exemple és la feina que ha fet la regidora del PP a Girona, Concepció Veray; malgrat tenir posicions molt allunyades amb l’alcaldessa, Marta Madrenas, els pressupostos de la ciutat van poder tirar endavant.

Quan arribi el moment, ja ho veurem. Ara parlar de futur és complicat. Per a polítiques concretes, ja estic obert, i podríem tenir bona sintonia en temes econòmics. Ara bé, políticament la distància que ens separa és molt gran. En tot cas, des de l’Ajuntament no pretenem arreglar el caos que s’ha apoderat de Catalunya. Hem de lluitar perquè els ciutadans tinguin millor qualitat de vida.

En un món perfecte caldria votar l’alcalde més capaç, això passa en un món de fantasia. La realitat és la que és. Vivim en un moment de crispació molt alta i en què les idees contraposades inunden els partits polítics. A partir d’aquí, és ingenu pensar que aquestes seran unes eleccions únicament municipals. A més, també hi ha les europees el mateix dia. Per tant, seran unes municipals més polititzades que mai.