Manen treure la pancarta a favor dels presos polítics de l’ajuntament de Girona
La junta electoral fa extensiva la seva ordre de treure llaços grocs dels edificis consistorials a Salt i Castell-Platja d’Aro
Tenen temps fins demà al migdia
La junta electoral de zona ordena la retirada de pancartes i símbols de les façanes dels ajuntaments de Girona, Salt i Castell-Platja d’Aro. L’ens ha accedit a la petició que havien fet Ciutadans (Cs) i el Partit Popular i dona 48 hores als governs municipals perquè les treguin, abans de dijous al migdia. La junta electoral també resol que siguin retirats dels col·legis electorals de Girona i Salt els mateixos símbols i pancartes com a molt tard el dia 26 d’abril a les dotze de la nit.
En el cas de Girona, el PP havia sol·licitat a la junta electoral que “instés” l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en compliment de la llei orgànica del règim electoral (Loreg) i dels acords de la Junta Electoral Central, a retirar immediatament “la pancarta a favor dels polítics presos i un llaç groc de la façana principal de l’ajuntament de Girona”, així com “totes les pancartes, llaços grocs i banderes estelades existents en qualsevol dependència i equipament municipal incloent-hi les seves empreses, entitats públiques empresarials, consorcis i instituts, així com la via pública”. Una petició que també va fer Ciutadans, i que va fer extensiva als ajuntaments de Salt i Platja d’Aro.
“Llibertat d’expressió”
En la seva resolució, la junta electoral de zona sosté que, “sense oblidar que el dret a la llibertat d’expressió és un dels drets fonamentals de la democràcia, cal preservar en el context d’aquest procés electoral la imparcialitat de l’administració com a institució aliena als qui la governen en cada moment, tot i que els missatges amb càrrega ideològica siguin àmpliament acceptats per les majories polítiques”. Per això, acorda que “els símbols i pancartes hauran de ser retirats, mentre duri el procés electoral, de les façanes dels ajuntaments”.
En un comunicat, la portaveu del PP a Girona, Concepció Veray, va celebrar la resolució i demana a Madrenas que “compleixi la llei, acati la resolució i retiri la pancarta d’una vegada per totes”. Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans (Cs), Míriam Pujola, va afirmar ahir que “les dependències municipals, així com els edificis de titularitat pública, han de mantenir en tot moment la neutralitat institucional, i encara més en període electoral”.
No és el primer cop que la junta electoral ordena la retirada de pancartes de la façana de l’ajuntament de Girona. Pels comicis del 21-D del 2017 el consistori ja va haver de despenjar-la. Llavors la va substituir per una altra amb el lema “Llibertat d’expressió”. Enguany, Madrenas ja va avançar que si els feien retirar la pancarta dels presos polítics, optarien per altres fórmules imaginatives.
Figueres s’ho rumia i el Port de la Selva hi recorrerà
J.PUNTÍL’Ajuntament de Figueres no va voler pronunciar-se ahir sobre la resolució de la junta electoral de zona de Figueres segons la qual s’han de retirar estelades, llaços grocs i pancartes dels ajuntaments. Fonts del govern municipal van assegurar que estaven pensant què faran i que ja ho comunicarien avui dimecres. També van manifestar que havien decidit no fer declaracions. El requeriment de la junta electoral de zona que es va conèixer abans-d’ahir anava dirigit a l’Ajuntament de Figueres i, per extensió, es feia arribar al Consell Comarcal i a la resta de municipis de la comarca (68). De tots ells, ahir es va manifestar sobre aquesta qüestió l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, que, a més, és el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Va manifestar que el seu ajuntament recorrerà contra l’acord. En el recurs que presentarà al·legarà –va afirmar– “falta de motivació i concreció” en el requeriment. Al Consell Comarcal no hi ha ni llaç ni pancarta ni estelada des de l’octubre del 2017, quan el president, Ferran Roquer, així ho va decidir. A l’ajuntament, en canvi, hi havia una pancarta en anglès que deia: “L’autodeterminació és un dret, no un crim.”
