Missatges de Nova Zelanda

La matança de 50 musulmans en dues mesquites de Christchurch (Nova Zelanda), el 15 de març passat, ha provocat una intensa commoció global i ha disparat noves alarmes sobre l’expansió de l’extrema dreta i els mètodes utilitzats per propagar el seu missatge d’odi. Carregat amb armes semiautomàtiques, el supremacista blanc d’origen australià Brenton Tarrant va disparar a boca de canó contra fidels de totes les edats congregats durant la pregària del divendres, un acte terrorista que havia justificat, minuts abans, amb un al·legat racista a Internet en què es reconeixia admirador del president Trump.

Més enllà del xoc, el dolor i la ràbia que ha provocat, la massacre de Christchurch és un cruel recordatori de fins on pot arribar la ideologia del supremacisme blanc quan traspassa el llindar de la propaganda i passa a l’acció. “L’amenaça de la violència de l’extrema dreta ha estat ignorada massa temps”, es lamentava, en un editorial, el diari britànic The Guardian. També suposa un avís sobre l’avenç a escala mundial d’aquest ideari, que, a través de partits i moviments, intenta infiltrar la xenofòbia en programes de governs i institucions. En el document que va penjar a les xarxes, Tarrant explica que l’atemptat l’havia planejat fa dos anys durant un viatge per Europa, un continent “envaït” per immigrants. Una percepció que, segons el columnista del New York Times Farhad Manjoo, s’inspira en la teoria del “gran reemplaçament”, que sosté que els blancs “s’enfronten a un declivi existencial, fins i tot a l’extinció, a causa de l’augment de la immigració a Occident i a la caiguda de la natalitat entre les dones blanques (provocada, naturalment, pel feminisme)”.

El sagnant atemptat, d’altra banda, ha tornat a posar de manifest la manipulació perversa de les xarxes socials a càrrec dels extremistes. Durant disset minuts, amb una càmera que duia lligada al front, el terrorista va anar gravant i retransmetent en directe com anava abatent, una rere l’altre, les seves víctimes, en un vídeo que va circular fora de control per Facebook, Twitter i YouTube i que va ser reproduït també per mitjans convencionals. Els experts coincideixen que l’atac va ser concebut per fer-se viral, de manera que Internet es va convertir en una arma més en mans dels terroristes –com ja hem vist en grups com ara Estat Islàmic– per donar publicitat a la seva gesta i convertir-la en un model a imitar. La matança de Nova Zelanda, finalment, ha unit el país en el dolor i en el ferm rebuig a l’enfrontament comunitari, objectiu últim del terrorisme supremacista. “Ells [les víctimes, musulmans, immigrants i refugiats] són nosaltres”, va dir la primera ministra, Jacinda Ardern, lloada pels seus compatriotes per haver sabut encarnar els sentiments de “compassió” de la nació i la “determinació” contra la violència extremista.