Una observadora internacional denuncia en una reunió amb Fiscalia que el judici de l’1-O és “polític”
La plataforma International Trial Watch es reuneix amb el ministeri públic, que rebutja el caràcter polític de la causa
El fiscal Fernando Rodríguez Rey assegura que els drets humans dels acusats no estan amenaçats
L’observadora islandesa Katrín Oddsdóttir ha denunciat en una reunió amb Fiscalia General de l’Estat que el judici de l’1-O és “polític”. La trobada es va celebrar aquest dimecres entre membres de la plataforma International Trial Watch (ITW) i el fiscal de sala cap de la secretaria tècnica del ministeri públic, Fernando Rodríguez Rey, que va negar que es s’estigui duent a terme cap “judici polític”.
Oddsdóttir, que ha estat observant les sessions al Suprem aquesta setmana tant dins de la sala com a l’espai que té l’ITW per seguir el judici a Madrid, ha explicat que va plantejar a Rodríguez que “des de fora” dona la “sensació” que el procediment és “polític”. Segons ella, el fiscal ho va negar. “Hauria estat una catàstrofe si ho hagués reconegut”, ha dit.
L’observador ha explicat a Madrid que també li va fer saber la seva “preocupació” pels drets humans dels acusats, com ara el dret de manifestació i la llibertat d’expressió, especialment en el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Segons ha explicat ella mateixa, Rodríguez va replicar que el judici “només es basa en fets”.
D’altra banda, l’observadora va dir-li que és “estrany que la Fiscalia no s’alineï amb les defenses a l’hora de demanar que es reprodueixin vídeos” durant la prova testifical. Segons ella, Rodríguez li va dir que això “perjudica tant a la Fiscalia com a la defensa”.
Constitució de via única
Katrín Oddsdóttir, que va formar part del consell constitucional que va redactar la carta magna islandesa del 2011, ha opinat que en la causa contra el referèndum d’independència catalana “la Constitució [espanyola] s’està utilitzant en una sola direcció”. A parer seu, el cas “s’està construint sobre el supòsit que és rebel·lió”, però no es tenen en compte drets també recollits en el text constitucional “com ara la llibertat d’expressió i el dret de manifestació”.
Reconeixement implícit dels observadors
La portaveu d’ITW, Anaïs Franquesa, ha valorat a l’ACN la reunió com a “positiva” perquè “implica clarament un reconeixement a la figura dels observadors internacionals”, cosa que és “diferent” al tribunal que jutja els polítics presos.
Segons Franquesa, la reunió, a la qual també va assistir l’observador i catedràtic de dret processal basc Iñaki Esparza, es va desenvolupar amb “absoluta cordialitat”. La delegació d’ITW va preguntar sobre “el tipus d’enfocament que està tenint el judici i la qüestió de com s’estan podent practicar o no les diferents proves”.
La portaveu de la plataforma ha explicat que Rodríguez Rey els va dir que “no hi hauria cap problema” per celebrar una nova reunió.
L’advocacia de l’Estat, en canvi, encara no ha donat resposta a una petició de trobada amb ITW, ha apuntat Franquesa.
Estrasburg, 2029?
Un dels observadors internacionals que van assistir a algunes sessions de la segona setmana del judici, Bill Bowring, ha explicat a l’ACN que els càrrecs que afronten els acusats li semblen “desproporcionats, però també un potencial greu bloqueig de la llibertat d’expressió i el dret a manifestació”.
Bowring, que ha explicat que té experiència recorrent casos al Tribunal Europeu de Drets Humans, diu que aquesta instància “no és ràpida”. “Sis anys és ràpid, i deu o dotze no és infreqüent”, ha apuntat.
El professor de la Universitat de Birbick calcula que el cas es pot resoldre a Estrasburg el 2029.