Política

La UE es reivindica davant la Xina

El bloc europeu celebra amb els xinesos una cimera en què pretén revisar les seves relacions

Brussel·les retreu a Pequín que els seus intercanvis comercials són “asimètrics”

Brussel·les es comença a posar les piles perquè xinesos i americans no li passin la mà per la cara en el turbulent terreny comercial mundial. Veient que en els darrers anys s’estava quedant en un segon pla amb les calentes i mediàtiques negociacions entre el gegant asiàtic i el nord-americà, el Vell Continent ara vol reivindicar el seu pes econòmic davant l’expansionisme proteccionista xinès en un context geopolític cada cop més competitiu. I per fer-ho ha posat en marxa una revisió de les seves relacions comercials i d’inversió amb la Xina, que considera desavantatjoses.

Pels europeus, hi ha una “asimetria” en la manera com es relacionen econòmicament els dos blocs. Creuen que, mentre que les companyies estatals xineses –en situació d’avantatge pel suport governamental– poden accedir al seu mercat “obert”, les seves empreses tenen molts més problemes per entrar al seu territori. A més, una de les controvertides condicions per a les companyies estrangeres a l’hora de fer negocis a la Xina és transferir la seva tecnologia a una empresa local com a peatge per posar un peu al país. Per contra, el gegant asiàtic es queixa de la fixació europea per imposar-li mesures antidúmping.

D’altra banda, a la capital europea cada cop estan més preocupats pel control que pugui adquirir la Xina en certs sectors estratègics en què ha concentrat la seva inversió. Pel director del think tank Bruegel, Guntram Wolff, en aquest àmbit preocupa la influència geopolítica que pugui comprar aquest capital, les repercussions per al control de sectors estratègics europeus com ara l’industrial i la seguretat en àmbits com ara el cibernètic. Per exemple, Wolff assenyala la possible vinculació entre les inversions xineses a Grècia i el bloqueig del govern hel·lè a una resolució de drets humans de la Unió Europea contra el règim de Xi Jinping.

En aquest estira-i-arronsa, els líders europeus ara volen revisar les relacions amb un nou acord d’inversió amb els xinesos que les pugui “ajustar”, un dels temes centrals de la cimera UE-Xina de demà. “L’objectiu és garantir que la nostra relació sigui justa, equilibrada i recíproca”, asseguren fonts diplomàtiques europees, que també destaquen la necessitat d’un plantejament “més realista”.

La cimera serà el tret de sortida a aquesta nova pugna entre Brussel·les i Pequín, en què calibraran la seva força en l’escena internacional. “Els europeus som el soci comercial més gran de la Xina i, per tant, hi tenim pes”, defensa Wolff.

Els xinesos també són el principal soci per al bloc europeu; això sí, després dels Estats Units, recorden fonts diplomàtiques europees. 

No obstant això, Wolff reconeix que el seu poder de negociació també estarà marcat per la “unitat d’acció” de tots els socis europeus. Un element que ja ha estat font de problemes després que el govern italià s’adherís, tot i el recel dels altres estats europeus, al megaprojecte de reconstrucció de l’antiga ruta de la seda i d’una via marítima paral·lela del règim a partir de fortes inversions en infraestructures. Aquesta iniciativa, coneguda com el pla Marshall xinès, és vital per a l’estratègia politicoeconòmica exterior de Xi Jinping, a còpia de finançar i construir infraestructures.

Context nord-americà

El cop damunt la taula dels europeus arriba més d’un any després que l’administració de Trump iniciés una guerra comercial amb Xi Jinping que just ara es troba en fase de desescalada. Si bé la base de les reivindicacions nord-americanes és similar a la de les europees, per Guntram Wolff les tensions comercials entre Europa i la Xina són diferents, perquè no s’emmarquen en “una rivalitat geoestratègica i militar” com la que tenen els Estats Units amb els xinesos al Pacífic.

Amb tot, les actuals negociacions entre Washington i Pequín són també un “risc” per al club europeu, que podria experimentar “danys col·laterals” si hi hagués un acostament entre els dos gegants econòmics, assenyala Wolff.

“El món s’està tornant cada cop més bipolar i és fonamental que la Unió Europea reforci les seves posicions amb unitat per ser un dels tres grans actors internacionals i no una extensió dels Estats Units”, alerta.

LES XIFRES

1.000
milions d’euros
és el valor mitjà del comerç entre la Unió Europea i la Xina en un sol dia.
180.000
milions d’euros,
aproximadament, és el dèficit comercial anual de la Unió Europea amb la Xina.

La xacra dels drets humans

Entre Brussel·les i Pequín no només hi ha diners. O, almenys, no de cara a la galeria. La Xina continua sent un estat autoritari que imposa fortes restriccions als drets fonamentals dels seus ciutadans, i una UE defensora dels valors democràtics no ho pot ignorar completament quan s’asseu a la taula amb aquest règim. “No és mai un tema fàcil”, admeten, però, diplomàtics europeus. Així, en aquesta cimera, els líders europeus també hauran de discutir altres qüestions, com els drets humans i el canvi climàtic, amb el gegant asiàtic. La repressió al Tibet i a la minoria uigur, així com la vigilància de l’estat a la població, tornaran a ser queixes que traslladaran, segons fonts europees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.