Política

Capità ultra cerca família

Salvini fa una crida a la unió de tota l’extrema dreta europea amb vista als comicis del maig i s’ofereix com a líder

La trobada, sense Le Pen ni Wilders, aplega només els socis alemanys, danesos i finlandesos

S’havia venut com la gran cimera inter­na­ci­o­nal del naci­o­nal­po­pu­lisme euro­peu. Al final, però, la tro­bada orga­nit­zada per Mat­teo Sal­vini ahir a Milà va ser força des­lluïda. Es va poder foto­gra­fiar només amb Jörg Meut­hen, d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya; Olli Kotro, dels Veri­ta­bles Fin­lan­de­sos, i Anders Vis­ti­sen, del Par­tit Popu­lar Danès. Els pei­xos gros­sos de la ultra­dreta euro­pea, com ara la fran­cesa Marine Le Pen o l’holandès Geert Wil­ders, van dei­xar sol el líder de la Lliga. Tam­poc hi van anar els espa­nyols de Vox, mal­grat que els dos par­tits es pro­fes­sen sim­pa­tia.

El Capi­tano, com l’ ano­me­nen els seus, va pecar de fat­xenda. Havia anun­ciat una tro­bada amb repre­sen­tants ultra­dre­tans d’una vin­tena de països. I ho havia fet amb aques­tes alti­ves parau­les: “La diferència entre nosal­tres i els altres és que ells han d’anar a l’estran­ger a bus­car ali­an­ces. Però la Lliga con­vida els movi­ments euro­peus a Itàlia; el nos­tre país ha esde­vin­gut cen­tral gràcies al nos­tre govern.” Pos­si­ble­ment va ferir els egos hiper­de­sen­vo­lu­pats dels seus homòlegs, i van començar a arri­bar les car­bas­ses.

Quan pocs dies abans de la tro­bada es va saber que ni Le Pen ni l’hon­garès Vik­tor Orbán ani­rien a Milà, Sal­vini va córrer cap a París a reu­nir-se i foto­gra­fiar-se amb la líder naci­o­nal­po­pu­lista. La fran­cesa mai li falla. Des que era tan sols el líder d’un par­tit que, en l’àmbit esta­tal, actu­ava només de crossa de Sil­vio Ber­lus­coni, Le Pen ja pro­nos­ti­cava que obtin­dria el poder a Itàlia. El 2014 Sal­vini ja ron­dava pels con­gres­sos de l’ales­ho­res Front Nati­o­nal i després sor­tia de festa amb la Le Pen. Tenen bona química. “L’ener­gia des­bor­dant de Mat­teo em fa arri­bar a l’èxtasi”, ha arri­bat a dir la fran­cesa.

“Estem tre­ba­llant per eixam­plar l’aliança dels qui el 26 de maig volen canvi i una mica de sen­tit comú a Europa”, va piu­lar Le Pen després de tro­bar-se amb Sal­vini fa qua­tre dies a París. Man­lle­vant-li les parau­les, Sal­vini va titu­lar l’acte d’ahir Cap a l’Europa del sen­tit comú.

Tei­xint xarxa

Com de cos­tum, va car­re­gar con­tra l’esta­blish­ment euro­peu, buròcra­tes i ban­quers. En el que havia de ser un tri­om­fal inici de cam­pa­nya per les elec­ci­ons euro­pees, Sal­vini es va diri­gir sobre­tot als absents. En un relat infla­da­ment opti­mista va dir que, si s’unei­xen tots, podrien arri­bar a ser el pri­mer par­tit a l’euro­cam­bra, i va allar­gar la mà, de nou, a Vik­tor Orbán.

Que no hi fos­sin, però, no vol dir que no esti­guin tei­xint una xarxa. Tots els par­tits d’ultra­dreta euro­peus s’han lloat els uns als altres. El que els uneix per sobre de tot és la cri­mi­na­lit­zació i el rebuig de la immi­gració i la con­següent pro­pa­gació de la xenofòbia. I també, és clar, l’auto­ri­ta­risme més o menys velat. Amb tot, tenen mati­sos mar­cats, adap­tats a les rea­li­tats soci­als que volen con­quis­tar. Per exem­ple: Le Pen, Sal­vini i San­ti­ago Abas­cal car­re­guen con­tra la comu­ni­tat musul­mana amb els matei­xos argu­ments; par­len d’una supo­sada “invasió” i d’una ima­ginària “subs­ti­tució ètnica”. Però la líder de Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal no podria defen­sar, a la França de tra­dició més laica, el con­ser­va­do­risme ultra­catòlic que, en canvi, exhi­bei­xen Sal­vini a Itàlia i el líder de Vox a l’Estat. Ahir, Sal­vini lluïa un braçalet en forma de rosari.

Una altra difi­cul­tat que els impe­deix aparèixer com una família com­pacta és que als par­tits ultra­na­ci­o­na­lis­tes, obses­si­o­nats amb les fron­te­res i rece­lo­sos amb els veïns, se’ls fa difícil ven­dre als seus votants una aliança inter­na­ci­o­nal. Han de fer equi­li­bris­mes. Per sal­var les apa­ren­ces, i mal­grat haver anun­ciat tota una altra cosa, la Lliga, acos­tu­mada a difon­dre notícies fal­ses, va expli­car ahir que, en rea­li­tat, la cimera ser­via només per pre­sen­tar els nous arri­bats a l’aliança ultra­dre­tana.

I que l’acte gros serà el pro­per 18 de maig, també a Milà, on se cele­brarà una gran mani­fes­tació a mode de final de cam­pa­nya, a la qual assis­ti­ran, lla­vors sí, totes les patums ultra­dre­ta­nes. Fins i tot l’hon­garès Orbán. Pot­ser per acon­se­guir unir tota la ultra­dreta, Sal­vini haurà d’apren­dre a abai­xar la cresta.

LES FRASES

L’esgotat debat feixisme ‘versus’ comunisme no ens interessa
L’objectiu és ser el grup més gran al Parlament Europeu i canviar Europa
Matteo Salvini
VICEPRIMER MINISTRE ITALIÀ I LÍDER DE LA LLIGA

Protagonisme dels Mussolini

Alba Sidera Gallart

Aquests dies a Itàlia es parla molt de la família del Duce. Edda Negri Mussolini, neta del dictador, va anunciar que tancaven al públic la cripta de Benito Mussolini, al cementiri de Predappio. Ha desfermat protestes: era un lloc de pelegrinatge feixista molt concorregut. Una altra neta, Alessandra, va perdre els estreps a Twitter quan va veure una vinyeta publicada per l’actor nord-americà Jim Carrey en què apareixen el Duce i la seva amant penjats de cap per avall. “Ets un bastard”, va etzibar-li, entre més insults, l’eurodiputada. L’actor va respondre que li semblava molt preocupant que es dediqués a la política i que, si tant l’ofenia, podia girar el dibuix. “Així semblarà que l’avi fa salts de joia”, va dir. I ara, un altre membre de la família fa el salt a la política: Caio Giulio Cesare Mussolini. Aquest exmilitar amb nom d’emperador romà es presentarà a les eleccions europees de maig amb el partit postfeixista Germans d’Itàlia, socis històrics de Berlusconi i la Lliga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.