Política

MARIA BESORA

CAP DE LLISTA DE FRONT REPUBLICÀ PER GIRONA

“Ens presentem el 28-A perquè hi ha l’herència de l’1-0”

Formada als moviments juvenils de l’esquerra independentista, destaca aquesta experiència per damunt de noms mediàtics

Recorda que la candidatura Front Republicà es presenta el 28-A per la situació política i social del país

Quin diàleg pots tenir amb un govern a Madrid que és un mur, que l’endemà et diu que no acceptarà mai la independència?
No acceptarem vendre el mandat de tot un poble a canvi de poca cosa; no investirem cap govern que no accepti uns mínims
La solució a les mancances territorials és la República Catalana. O comencem de zero o és molt difícil canviar la gestió feta

És la seva primera entrevista. Però ja acumula recorregut a l’hora d’enfrontar-se al discurs públic. Fa deu anys era a l’institut i va començar a implicar-se en els moviments juvenils. Recorda Som Joves, un col·lectiu empordanès transversal que treballava des de l’àmbit cultural. La cap de llista del Front Republicà a Girona té doble militància, a la Forja i a Poble Lliure , dos dels espais que formen la CUP. Maria Besora no és una candidata clàssica i durant l’entrevista insisteix en el fet que el 28-A no són unes eleccions espanyoles clàssiques i la paraula excepcionalitat se cita més d’una vegada.

Sereu la revelació del 28-A?
Crec que hi haurà sorpreses. Penso que sí que podem treure representació. En el cas de les comarques gironines, suposa més de 30.000 vots, un 18%. Però són molt de vots. És molt potent tenir suport de gent coneguda, mediàtica, però qui ha d’anar al Congrés ha de ser algú que hagi treballat en política, no haver fet gaires discursos i xerrades. La política no són quatre senyors en una taula, hi ha molta formació i hores de dedicació.
La fita és aconseguir sumar el vot de l’esquerra radical i el de l’independentisme crític amb Esquerra i el PDeCAT?
Penso que hi ha gent farta de sentir discursos amb paraules com ara diàleg perquè quin diàleg pots tenir amb un govern que és un mur? No pots anar a Madrid a demanar diàleg si l’endemà et diuen que no t’acceptaran mai la independència. El context és el de l’1-O i el poble. I ERC i el PDeCAT potser sí que van apostar pel referèndum, però no ho estan demostrant. No crec que es divideixi el vot independentista. El nostre espai de militància ha viscut molts anys la repressió i els altres dos partits hi han topat de cop. Per exemple, parlen molt de l’auge del feixisme. No és un partit contra el feixisme, és tot un poble que farà que no avanci.
Albano-Dante Fachin és el cap de llista a Barcelona. El Front Republicà ha apostat a Girona per una cara desconeguda per l’electorat.
He seguit el recorregut dels moviments juvenils, els quals m’han portat a militar a Poble Lliure. A Girona no hi he treballat, però he fet molta feina de base a l’Alt Empordà i la meva acció política i de recorregut se centra sobretot a Figueres. No hem treballat només amb joves, sinó que hem tingut molta vinculació amb l’ANC i Òmnium. Arran de l’1 d’octubre es va crear una coordinadora independentista que aglutina totes les entitats i ha estat l’eina amb la qual hem organitzat mobilitzacions, concentracions…Som un grup de gent que hem treballat des de molts espais. Tots tenim en comú l’independentisme. A la comarca s’ha notat moltíssim el canvi que hi ha hagut d’ençà de l’1-O.
Què va pensar quan li van proposar encapçalar la candidatura?
Front Republicà no és un partit convencional. Com es pot veure a la llista de Barcelona, molts estem vinculats a la política i de diversos partits, però no som gent que hagi estat ocupant càrrecs; el cas de l’Albano és diferent. En el meu cas sí que tinc una herència política independentista, de lluita, de fa molts anys, però mai he assumit un càrrec públic, mai he estat regidora, per exemple, però en un nivell de militant n’he tingut bastants. Els meus amics em diuen que què faig tirant-me a la piscina?
És situar la gent que va fer possible l’1-O ‘al cor de la bèstia’, que és el seu lema?
Front Republicà no és un partit convencional. No tenim noms mediàtics, estrelles, sinó militants de base, que treballem en política de fa temps; això és bàsic perquè al Congrés no s’hi va a aprendre. Has de tenir un rodatge, un coneixement polític i unes conviccions fermes. Però sí, som gent normal, del poble, que l’1 d’octubre estàvem votant o muntant urnes.
Què s’ha d’anar a fer a Madrid?
Cal anar a Madrid a marcar un pol estratègic d’esquerres de trencament, de ruptura democràtica. Amb altres partits independentistes ens diferencien línies polítiques com ara la llei mordassa o la reforma laboral. Si entrem, serem un vot més, però no acceptarem cap xantatge. No acceptarem vendre els nostres ideals i tot el mandat de tot un poble a canvi de poca cosa. No investirem cap govern si no accepten els nostres mínims: acceptar una autodeterminació per al poble català, respectar el mandat de l’1 d’octubre i la llibertat dels presos, no un indult; a més del retorn dels exiliats. I també canvis socials. Per exemple, la reforma laboral actual no beneficia els treballadors. No anem a Madrid com un partit qualsevol, sinó que hi portem una càrrega molt gran, que és l’1-O.
En què es concreta exactament? Té una piulada fixada: “Volem ser aquesta eina de contrapoder del poble català per desgastar l’Estat.”
És plantar-nos davant el poder econòmic, de dretes, i contra les polítiques estatals que s’estan generant
Altres partits clamen que van a Madrid a pactar un referèndum.
Per mi, el referèndum ja està fet i el resultat vàlid és el de l’1-O. Prenem tota la força de l’1-O, l’autodeterminació i la desobediència, per portar-la a Madrid a dir: o ens escolteu o ens escolteu. Sí que hem parlat de teixir un front d’esquerres al Congrés, però ara mateix no hi ha diàleg. Ens venen que pot haver-hi diàleg per arribar a un pacte, però s’ha vist que això no hi és. En aquest sentit, el PSOE està clar que no és d’esquerres, no beneficia el poble amb polítiques d’esquerres i giren la cara a tot un poble, el català, que vol la independència. Si no hi hagués hagut l’1-O no seríem aquí. Mai ens hauríem plantejat presentar-nos si no hi hagués l’herència del mandat de l’1-O.
Voleu ser la veu de la consciència a Madrid dels dos grans partits que han capitalitzat l’independentisme?
I també de bloqueig. De dir que no acceptarem que se segueixi així com estem. Potser sí que voldrem fer veure a aquests dos fronts independentistes la necessitat d’ajuntar-nos i treballar en un àmbit estratègic per la ruptura democràtica.
Hi ha votants que volien una llista unitària.
Dir-ho és molt fàcil, però quan treballes en política veus que no ho és.
En aquest context diferent d’eleccions espanyoles queden en un segon terme les reivindicacions territorials? Girona té unes deficiències històriques.
Ens hem plantejat aquesta candidatura perquè hi ha una situació social i política excepcional al país. Arriba fruit d’unes mobilitzacions, un referèndum i un desgast de la població amb la política. Farem front a aquestes problemàtiques. La resta és conseqüència d’una mala gestió. La solució a aquestes mancances és la República catalana. O comencem des de zero o és molt difícil canviar-ho.
L’1 d’octubre ha estat el catalitzador de les militàncies juvenils?
Neix al batxillerat quan es topen amb la realitat de la vida, amb els setze anys amb la primera feina. Els joves tenen problemes per estudiar, les taxes universitàries són molt elevades. L’1-0 ha estat un boom per les militàncies juvenils, hi ha hagut un creixement en molts espais. Vull anar al Congrés per demostrar que els joves podem plantar cara; hi ha polítics que es pensen que els joves només podem fer polítiques per a joves. I això no és veritat. Hi ha una generació de joves que s’implica en política, cada cop més, i és una necessitat, perquè veuen que si no ho fem nosaltres, no tindrem futur. Els polítics de cinquanta anys estan plantejant polítiques antiquades lligades al règim del 78 que deixen de banda a qui ha de viure aquest futur.

Figuerenca, té clar que no deixarà l’Empordà

Si al final Madrid és un objectiu aconseguit, té clar que no deixarà l’Empordà ni Figueres, on va néixer i resideix. “Hi ha el TAV i el pont aeri”, explica. Té 25 anys i va estudiar disseny de moda a Barcelona; actualment treballa en una botiga a Figueres. En aquest sentit, coneix molt bé la problemàtica dels joves. Va començar a militar en l’esquerra independentista d’adolescent, entre els 14 i 15 anys. “A l’institut, amb uns companys, vam fundar el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de secundària de l’Alt Empordà.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia