Política

Corbyn defensa Assange

OPOSICIÓ

Els laboristes demanen a May que no permeti l’extradició als EUA del periodista arrestat a Londres

Detenen un expert de Wikileaks a Quito i la fiscalia sueca estudia reobrir les causes contra l’australià

La petició d’extra­dició de Julian Assange ha pro­vo­cat el tren­ca­ment de la treva pel Bre­xit entre el govern de The­resa May i l’opo­sició. El líder labo­rista, Jeremy Corbyn, va recla­mar ahir al govern que s’oposi a l’extra­dició del cofun­da­dor de Wiki­le­aks als EUA en con­si­de­rar que només “va mos­trar pro­ves de les atro­ci­tats a l’Iraq i l’Afga­nis­tan” come­ses pels nord-ame­ri­cans. La pri­mera minis­tra havia pro­cla­mat dijous, el dia de la detenció, que “ningú està per sobre de la justícia britànica”.

Però la res­pon­sa­ble labo­rista d’Inte­rior, Diane Abbott, va recor­dar el cas de Gary McKin­non, un hacker britànic autor del que es con­si­dera el major assalt informàtic al sis­tema mili­tar dels EUA, el 2012. May, ales­ho­res minis­tra de l’Inte­rior, es va opo­sar a extra­dir-lo. “El seu veri­ta­ble crim va ser aver­go­nyir el ser­vei mili­tar i de segu­re­tat nord-ame­ri­cans”, va dir Abbott. Aquest cop, però, May no s’opo­sarà a entre­gar-lo.

La pre­mier va rebre crítiques també de la mare d’Assange: “Intenta des­viar l’atenció del Bre­xit ani­mant a l’arrest bru­tal i il·legal del meu valent, tor­tu­rat i pre­miat Julian”, va piu­lar a Twit­ter.

El govern de l’Equa­dor, per la seva banda, va con­fir­mar la detenció d’Ola Bini, un engi­nyer informàtic suec, quan inten­tava fugir del país. Se’l rela­ci­ona amb Wiki­le­aks i serà inter­ro­gat amb relació al cas Assange. L’acti­vista aus­tralià té dos pro­ces­sos oberts al Regne Unit. El pri­mer, per haver incom­plert les con­di­ci­ons de la lli­ber­tat sota fiança que li va con­ce­dir el 2012 la justícia britànica men­tre es deci­dia la seva extra­dició a Suècia, on era recla­mat per intent de vio­lació. El jutge el va decla­rar cul­pa­ble dijous i s’enfronta a una pena de 12 mesos de presó. I, després, hi ha el procés d’extra­dició als EUA, que durarà 6 mesos com a mínim, però que es podria allar­gar fins a dos anys. Assange haurà de com­parèixer el 2 de maig per a la pri­mera vista.

“Pre­ce­dent perillós”

La fis­ca­lia esta­tu­ni­denca l’acusa de cons­pi­ració per pira­te­jar sis­te­mes informàtics en col·labo­ració amb l’exa­na­lista de l’exèrcit dels EUA Brad­ley Man­ning, que el 2013 va can­viar d’iden­ti­tat i ara es diu Chel­sea Man­ning. Podria ser con­dem­nat a cinc anys de presó als EUA.

“Man­ning i Assange van par­ti­ci­par en dis­cus­si­ons sobre la trans­missió de docu­ments clas­si­fi­cats, i Assange va enco­rat­jar Man­ning a pro­veir més infor­mació”, va decla­rar un por­ta­veu del Depar­ta­ment de Justícia dels EUA. Man­ning va ser qui va fil­trar els cen­te­nars de milers de docu­ments clas­si­fi­cats sobre les guer­res de l’Iraq i l’Afga­nis­tan.

L’advo­cada d’Assange, Jen­ni­fer Robin­son, denun­cia que l’extra­dició podria esta­blir un “pre­ce­dent perillós” en acu­sar un peri­o­dista per haver publi­cat infor­mació verídica dels EUA. Ahir, quan van pre­gun­tar al Trump per Wiki­le­aks, va dir que no en sabia res. Les fil­tra­ci­ons del por­tal de notícies durant la cam­pa­nya elec­to­ral del 2016 van afa­vo­rir la seva cam­pa­nya i van per­ju­di­car la de Clin­ton.

La situ­ació es podria com­pli­car després que la fis­ca­lia sueca digués que està tor­nant a obrir la causa con­tra el peri­o­dista aus­tralià, acu­sat el 2010 per asset­ja­ment i abús sexual a dues dones. Suècia va dema­nar la seva extra­dició al Regne Unit, on era lla­vors. Assange va recórrer con­tra l’ordre als tri­bu­nals en con­si­de­rar que, al dar­rere, hi havia Was­hing­ton, que el volia jut­jar per espi­o­natge i traïció. Però va per­dre el recurs i es va refu­giar a l’ambai­xada de l’Equa­dor.

L’ales­ho­res pre­si­dent equa­torià, Rafael Cor­rea, li va donar asil polític. Les ten­si­ons es van incre­men­tar amb el canvi de govern al país sud-ame­ricà, a mit­jan 2017. Els crims a Suècia van pres­criure el 2015 i el 2017. Una de les dones que van denun­ciar Assange ha dit a la premsa britànica que té por que es puguin pren­dre represàlies con­tra ella o la seva família.

Assange va exposar proves de les atrocitats dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan
Jeremy Corbyn
CAP DE L’OPOSICIÓ BRITÀNICA
[Chelsea] Manning i Assange van acordar la transmissió de documents classificats
Portaveu
DEPARTAMENT De JUSTÍCIA DELS EUA

Asilat “descortès i agressiu”

Daniel Postico

El govern equatorià ha explicat que va decidir posar fi a l’asil d’Assange pel deteriorament en les seves relacions. L’acusa de mal comportament i d’espionatge i interferència en els afers d’altres països. Vivia en una habitació dins de la petita ambaixada, que ocupava pràcticament una tercera part de l’espai. Tenia dutxa, una cinta caminadora, un llum de rajos solars, una cuina, ordinador i internet. Va denunciar un comportament “descortès i agressiu”, l’ús d’un mòbil no registrat i insults als funcionaris, acusant-los de ser espies estatunidencs. També, “seriosos problemes higiènics”. Segons alguns treballadors, podia passar-se setmanes sense dutxar-se i, fins i tot, embrutava les parets amb matèries fecals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia