Campanya per a convençuts

Les campanyes van ser pensades perquè els candidats exposessin els seus programes. Perquè els electors els comparessin i elegissin els més convenients. Aquests dies s’està demostrant que hi ha poca exposició pública de programes. Hi ha un abús d’estratègies per a després del resultat. La gent té massivament ganes d’anar a votar –més d’un 70% segons les enquestes–. A l’ambient general es nota que hi ha avorriment a l’hora d’empassar-se discursos i baralles entre líders. El discurs electoral s’està fent dirigit a convèncer les respectives parròquies. Serà difícil que convencin una bona part d’indecisos que voldran esperar el mateix 28-A, quan siguin al col·legi electoral, per decidir. Fet que desorienta del tot els professionals de les enquestes. El vot és secret i personal, i això fa que tot plegat sigui més atractiu.

Malgrat tota la indecisió, els socialistes i ERC saben que estan ben situats; JxCat i Comuns-Podem dubten dels seus resultats; Ciutadans creuen que es mantindran, i el Partit Popular veu que va al pedregar. Els suposats guanyadors –socialistes i ERC– a l’hora de parlar van amb peus de plom, sabedors que cada cop que obren la boca tenen més a perdre que no pas a guanyar. Les dretes del PP, Ciutadans i Vox no tenen gens clar que aconsegueixin fer tripartit per governar. Proposen un gran canvi d’estat i esdevenen els revolucionaris en contra dels teòricament progressistes, que tendeixen a ser més conservadors explicant que malgrat tot no anem tan malament. Des de la dreta i sense complexos es proposa minimitzar les autonomies –sobretot Catalunya–. Crear novament una Espanya única. Se suggereix una restricció de l’avortament i fins i tot Vox s’atreveix a fer broma amb l’eutanàsia. Queden dotze dies, i com qualsevol indecís. Ja ho veurem.