“Necessitem una altra categoria de turisme”

El contacte va sorgir després d’haver constituït una associació lobby d’entitats residencials, barris i comerços de proximitat, l’objectiu de la qual era donar una resposta contundent davant de l’Ajuntament per solucionar totes les deficiències que s’observen a Lloret de Mar, en general. Arran d’haver constituït aquesta associació, quatre partits polítics s’hi van interessar, em van trucar i em van oferir defensar l’associació en el seu programa electoral. Dins d’aquests quatre partits, el PP em va comunicar que volia que fos jo personalment qui ho defensés i no un altre candidat. Aquest va ser el meu primer contacte amb el PP, ja que no he militat mai en cap partit polític i no soc ni seré afiliat al Partit Popular. Prefereixo donar la resposta de solucionar els problemes reals dels lloretencs des d’un pla no polític.

Per una part, des de l’equip de treball hem detectat, gràcies a les diferents reunions amb els diferents col·lectius, que hi ha quatre problemes principals dels lloretencs: ocupació, sanitat, ensenyament i seguretat. Lògicament, volem donar resposta a aquests necessitats reals a través de tres eixos: economia, polítiques socials i seguretat viària i ciutadana, conjuntament amb la qualitat de vida.

Principalment, volem desestacionalitzar el turisme i atreure turistes que siguin clients i consumidors durant tot l’any. Entenem que el perfil de turistes actual no és el que mereix Lloret de Mar ni el que necessita. Necessitem una altra categoria de turisme, tot i que lògicament haurem de continuar de manera inicial amb el que hi ha, ja que el que no s’ha fet fins ara no es pot fer en un breu termini. Volem un turista que sigui client i que consumeixi, i que no es limiti a passejar, sinó que també entri als comerços i els doni vida.

Efectivament, amb desestacionalitzar no parlo de repartir el que ja tenim. Volem aconseguir ocupació des del gener fins al desembre. Això s’aconsegueix diversificant l’oferta de sol i platja. Els altres tipus d’oferta turística que podem oferir a Lloret de Mar serien un paquet turístic cultural, un paquet gastronòmic, un paquet de salut i un paquet esportiu. A més, s’han d’anar a buscar mercats diferents i no només pensar en el turisme provinent de França i d’Anglaterra. El nostre regidor de Turisme faria viatges als Estats Units, al Canadà, Rússia, la Xina o l’Índia, que són mercats emergents amb més de 120 milions de turistes, amb previsió d’arribar a partir del 2020. Els xinesos, per exemple, tenen una mitjana de 2.700 euros de despesa per nou dies d’allotjament, davant dels 1.100 euros de mitjana del turisme actual.

Fa 23 anys que estic al capdavant de la urbanització Lloret Blau. Així com diem que Lloret és màgic, la cara menys amable la tenim en les urbanitzacions i grans barris, que estan abandonats pel consistori i exclosos de qualsevol pla futur. Un exemple són els pressupostos, on no es preveu cap partida econòmica amb aquesta destinació. Lloret Blau contribueix amb 250 euros anuals només d’IBI, dels quals ens tornen l’1,5%..., i hi hauria d’haver un punt mitjà entre 0 i 100. Entenc que no sigui el 100, ja que també hem de contribuir en platges, seguretat i altres àmbits, però no entenc que sigui només un 1,5. A més, a les urbanitzacions podem dir que hi ha un segon IBI, que és el que paguem els veïns pel manteniment dels vials propietat de l’Ajuntament. En el cas de Lloret Blau, estem pagant entre 68.000 i 80.000 euros anuals perquè el nostre empleat netegi els vials i perquè els tingui en bon estat, ja que l’Ajuntament no ens dona aquest servei. En definitiva, la qualitat de vida de les urbanitzacions de Lloret és lamentable, per culpa de l’abandonament per part de l’Ajuntament, ja que nosaltres estem passant constantment instàncies per intentar solucionar aquest conflicte, però no obtenim cap resposta.

És un tema al qual donem molta importància. De fet, el president del mercat municipal és a la llista amb nosaltres i és de les primeres persones que estan preocupades. És una cosa que no podem perdre, i està així per culpa de l’abandonament total, una altra vegada, per part de l’Ajuntament. Si les urnes ens són favorables, rescatarem les 70 parades, de les quals només n’hi ha cinc d’ocupades. Podem garantir que les 65 places restants tornaran a funcionar. No podem deixar caure el mercat municipal, com tampoc podem deixar caure el comerç de proximitat, que és una autèntica tristesa. Hem de reforçar la marca del mercat municipal i del comerç de proximitat, fins que la zona sigui considerada com un centre comercial.

Els veïns saben distingir molt bé la diferència entre eleccions municipals i generals. El seu objectiu, amb el vot, és obtenir solucions als problemes del seu dia a dia. Volen que els polítics oblidin les banderes i treballin pel poble. A més, tenen un ordre a l’hora d’elegir a qui votar: primer miren el programa electoral i, després, els candidats. Hem d’evitar demagògia en els programes i no podem dir coses que després no podrem fer, perquè després els ciutadans s’enfaden. Espero que les promeses d’aquest any dels altres partits siguin diferents de les del 2015, que curiosament eren les mateixes que les del 2011. La pregunta que jo em faig és: qui em garanteix que aquells que no han complert les seves promeses ni el 2011 ni el 2015, ho faran en aquesta ocasió? Els lloretencs no volem més incompliments.