Roges

Peri­llosa, de mala repu­tació, des­cre­guda, roja i sepa­ra­tista. El con­sell de guerra sumaríssim con­tra Sal­va­dora Catà, arran de la denúncia d’una veïna, acu­sant-la sense cap prova, només amb el tes­ti­moni de dues veïnes més, deixa constància d’uns ide­a­ris polítics i d’una manera de viure que no s’adeqüen a la moral que imposa el règim del febrer del 39. Amb el cas de la buga­dera, símbol de la repressió fran­quista con­tra les dones, exe­cu­tada en una tàpia del cemen­tiri de Girona i que dona nom a un ate­neu popu­lar, s’exem­pli­fica la con­demna que la dic­ta­dura fa d’un deter­mi­nat model de dona. Vui­tanta anys després, s’ha de recor­dar, no només perquè les con­dem­nes morals per­vi­uen, sinó pel perill d’un retrocés total en les lli­ber­tats.