Política

Batlle desvincula els Mossos i el major Trapero de l’1-O

L’exdirector de la policia afirma al Suprem que va dimitir en “no sentir-se còmode”

Sànchez i Llach es van oferir per acompanyar la secretària judicial a sortir d’Economia, segons una testimoni

Amb el mateix to prudent dels exconsellers Jordi Jané i Meritxell Ruiz en la sessió anterior, l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle va assegurar ahir a la sala del Tribunal Suprem que jutja els independentistes catalans que “diversos motius polítics, personals i familiars” van decidir-lo a presentar la dimissió, el juliol del 2017, al nou conseller d’Interior, Quim Forn. Entre els motius polítics, Batlle va manifestar que “no se sentia còmode” amb l’evolució dels fets i amb els “socis del govern”: “La CUP havia demanat diversos cops la meva dimissió per actuacions policials.” L’exdirector va ser més contundent en defensar la professionalitat del cos dels Mossos i de Josep Lluís Trapero, a qui ell va proposar per al càrrec de major el 2016, i a desvincular-los de l’1-O. “Vaig dir que els Mossos sempre complirien amb la llei, i així ha estat”, va sostenir.

Davant la insistència de la fiscal Consuelo Madrigal per qüestionar el major, Batlle li va respondre: “Trapero era molt gelós de les actuacions de policia judicial i mai hauria acceptat una ordre política.” Abans, va declarar Joan Ignasi Elena, que va explicar l’origen del Pacte Nacional pel Referèndum, aprovat pel Parlament a finals del 2016 i que va obtenir el suport de més de 4.000 entitats de Catalunya per impulsar que els governs català i espanyol arribessin a un acord pel dret a decidir, i que juristes de renom veien “viable en l’àmbit constitucional”. Els fiscals no van fer cap pregunta a Elena tot i incloure el pacte en el relat criminal. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, també va ser interrogada com a presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). “Els plens municipals van donar suport polític al govern pel referèndum, però no van organitzar res”, va aclarir Lloveras, que va detallar que el 20-S va anar a declarar a la fiscalia superior de Catalunya com a investigada per aquest suport, com altres 700 batlles dels 900 que hi ha a Catalunya, que al final van ser 70 i dels quals sis han estat denunciat per haver cedit locals l’1-O.

A la tarda, la cap de protocol de vicepresidència, Anna Teixidó, va explicar que el 20 de setembre del 2017, en els escorcolls de la Guàrdia Civil a la seu d’Economia, van atendre “en tot moment” els responsables del cos armat, i que aquests es reunien sovint amb caps dels Mossos, al vestíbul. Hi va afegir que, gràcies al cordó de voluntaris de l’ANC, ella va sortir fins a quatre cops de l’edifici, i que l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, i l’exdiputat Lluís Llach es van oferir a acompanyar la lletrada de l’administració de Justícia i la comitiva judicial per sortir-ne, que no van acceptar. I tres excaps d’Unipost no van poder aclarir qui va emetre una proforma per intentar cobrar a Treball cartes per als integrants de meses de l’1-O.

El judici al TSJC

D’altra banda, el TSJC ha comunicat a la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox que tenen 10 dies per presentar els escrits d’acusació i la prova que volen pel judici contra els exmembres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, i Joan Josep Nuet, i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Només els poden acusar pel delicte de desobediència, pel qual els va processar el Suprem, que a darrera hora els va separar de la causa principal. Llavors la fiscalia va demanar per a ells un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros. Després, les defenses hauran de presentar els seus escrits i el tribunal, format per Jesús María Barrientos, Jordi Seguí i Carlos Ramos (ponent), fixarà la data de la vista.

Més càrregues policials, al jutjat

L’Audiència de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament i la Generalitat i ordena al titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona que reobri la investigació de les càrregues de la policia espanyola que es van denunciar al centre TriniJove l’1-O.El magistrat considera que l’acció dels agents “no era desproporcionada” ja que treien els concentrats, tot i que set persones van resultar ferides lleument. Les acusacions mantenen, però, que no era un centre públic i que, per tant, els policies “es van excedir del mandat judicial”.

De les càrregues, el jutge en va obrir una causa central i 26 peces per cada escola on hi ha denúncies, que sumen 41 agents investigats. Va arxivar 18 peces en no veure delicte o en no poder identificar policies. L’Audiència, que per segon cop li fa reobrir una peça, indica al jutge que ha de fixar si les ordres policials i l’execució van ser correctes “en global” en la causa central per aclarir la de les peces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia