Política

JOSEP GUIX

CAP DE LLISTA DEL PSC A L'ALCALDIA D'OLOT

“Serem prou madurs per a un pacte d’esquerres”

El candidat del PSC creu que l’experiència de fa quatre anys ajudarà a fer realitat l’acord

Aposta per rehabilitar el barri vell

Josep Guix (Besalú, 1958) és enginyer agrari i exerceix de professor a l’institut La Garrotxa d’Olot. Va ser regidor a Besalú en el segon mandat de l’etapa democràtica actual i, ara, és cap de llista del PSC a Olot per tercera vegada. Va coordinar durant 7 anys els serveis territorials d’Agricultura a Girona. És el conductor del popular programa agrari de Ràdio Olot ‘Trenquem el cuc’.

El can­di­dat soci­a­lista ana­litza, en aquesta entre­vista, les pos­si­bi­li­tats del pacte d’esquer­res que no va ser pos­si­ble les pas­sa­des elec­ci­ons. Avança també alguns dels eixos prin­ci­pals de les seu pro­grama: el nucli antic i els cor­re­dors de con­nexió amb el parc natu­ral de la Gar­rotxa.

Qui­nes carac­terísti­ques té la seva llista?
És una llista amb una part de reno­vació i una part d’experiència. Repe­tim els tres regi­dors actu­als i hi incor­po­rem gent nova molt pre­pa­rada com ara Marina Ale­gre, amb poca experiència política però sí en el món empre­sa­rial, i Ermel Solà, amb experiència en la gestió d’equips de tre­ball i exre­gi­dor a Sant Joan les Fonts.
El tren­ca­ment del pacte de govern pel posi­ci­o­na­ment del seu par­tit en el tema sobi­ra­nista ha mar­cat el man­dat actual?
Ha estat molt dur. Encara estem dol­guts. No vam ser nosal­tres que el vam dema­nar, sinó que va ser CiU que ens va venir a bus­car. No ho vèiem clar, però, al final, vam creure que era neces­sari per Olot. Ens vam impli­car molt en les àrees que ens va tocar, i crec que vam fer bona feina. Aquests tipus de tren­ca­ments són un pro­blema per a la ciu­tat però també per­so­nal.
Qui­nes són les expec­ta­ti­ves del PSC?
Espe­rem millo­rar els resul­tats, perquè la gent ha vist com tre­ba­llem i, a la vegada, hi ha molta gent des­con­tenta amb el fun­ci­o­na­ment de l’actual equip de govern que té ganes d’un canvi.
Després de les últims elec­ci­ons muni­ci­pals, no va pros­pe­rar un pacte dels par­tits d’esquer­res. Per què?
ERC va obte­nir cinc regi­dors i el seu cap de llista, Pere Gómez, era qui havia de lide­rar un pacte de progrés. La seva con­dició era que en aquell govern hi hagués la CUP i l’assem­blea cupaire va dir que no.
I, ara, el veu pos­si­ble?
Ara, ho veig més rao­na­ble, perquè la gent vol aquest canvi. Crec que els vots con­ti­nu­a­ran sent per a un acord en aquest sen­tit. Crec que serem prou capaços i madurs per tirar-lo enda­vant.
Qui­nes polítiques pro­po­sen?
Hem fet un pro­grama extens, amb visió de ciu­tat i de futur, per entre 10 i 15 anys. L’Ajun­ta­ment ha de tenir pro­jec­tes per a quan es puguin desen­vo­lu­par. Per exem­ple, cre­iem que és una pri­o­ri­tat resol­dre les infra­es­truc­tu­res, fer les vari­ants d’Olot i les Pre­ses i evi­tar que el trànsit passi pel vial Sant Jordi, que es puguin refor­mu­lar algu­nes direc­ci­ons de car­rers, cons­truir nous car­rils per a bici­cle­tes, mar­car iti­ne­ra­ris per anar a peu a l’escola... És a dir, fer la ciu­tat més sos­te­ni­ble.
El nucli antic con­ti­nuarà sent un dels cavalls de bata­lla del PSC?
Sí, tre­ba­lla­rem al màxim la reha­bi­li­tació del nucli antic, amb pro­pos­tes com ara com­prar edi­fi­cis vells, ender­ro­car-los i fer pisos soci­als per a joves, gent gran que viu en bar­ris perifèrics i gent tre­ba­lla­dora. També apos­tem per man­te­nir la bibli­o­teca on és ara, perquè fa gran funció d’espai vital del barri vell i també cul­tu­ral i pedagògica, però volem poten­ciar una illa de les arts i la peda­go­gia a Can Sacrest.
Com la ima­gi­nen?
Pri­mer, hem de bus­car finançament extern per reha­bi­li­tar l’antiga fàbrica i tras­lla­dar-hi l’escola d’adults, l’escola ofi­cial d’idi­o­mes, la d’expressió i alguns altres ser­veis edu­ca­tius. En aquest con­text, és a Can Sacrest on seria interes­sant una segona bibli­o­teca, més petita, per a aquests ser­veis i per a l’Escola d’Art i Supe­rior de Dis­seny, que ente­nem que ha de con­ti­nuar als claus­tres del Carme, amb ser­veis com­ple­men­ta­ris a Can Sacrest. Cal­dria recu­pe­rar l’espe­rit que tenia abans, quan els ciu­ta­dans ana­ven a l’escola d’art a fer tallers artístics. Aquesta illa seria un pol de ser­veis impor­tant que relli­ga­ria amb el barri de Sant Miquel, on també s’ha d’actuar.
L’espai Cràter genera molta polèmica. Quina és la seva postura?
Estem d’acord a fer un cen­tre d’inter­pre­tació dels vol­cans com està plan­te­jat, entre el cemen­tiri i la plaça de braus. Aquesta infra­es­truc­tura està pen­sada perquè a la ciu­tat li costi pocs diners d’inversió i perquè doni un ser­vei de qua­li­tat a la gent que ens visita i sigui una porta d’entrada al barri vell per als visi­tants.
Vol­cans i natura?
Sí, ente­nem que Olot és una ciu­tat que està envol­tada d’un parc natu­ral i l’Ajun­ta­ment ha de poten­ciar més aquest con­cepte. Plan­te­gem poten­ciar el riu Fluvià com a cor­re­dor biològic, amb una ane­lla verda, amb la recu­pe­ració d’algu­nes res­clo­ses i alguns canals i part del patri­moni indus­trial de l’entorn del riu. A més, a la ciu­tat li calen altres cor­re­dors biològics que con­nec­tin el cen­tre amb el parc.
Quins?
L’avin­guda de Santa Coloma. Per això, volem arre­glar-hi la xarxa de cla­ve­gue­ram i donar-li un aire de bule­vard amb arbres i vore­res amples. També apos­tem per dig­ni­fi­car l’entrada per l’avin­guda de Girona, sobre­tot a la Rodona. A més, volen pro­po­sar la cre­ació d’un con­sorci d’ajun­ta­ments de l’entorn del Fluvià entre la Vall d’en Bas i Sant Pere Pes­ca­dor per dis­se­nyar polítiques lli­ga­des a l’entorn del riu.
Què pre­ve­uen en l’àmbit econòmic?
Olot és una ciu­tat indus­trial i hem de poten­ciar la indústria amb una visió comar­cal. I hem de tre­ba­llar per millo­rar la for­mació pro­fes­si­o­nal, contínua i ocu­pa­ci­o­nal. També hem de con­ti­nuar lide­rant el clúster del sec­tor porcí, que dona molt bon ser­vei a les empre­ses del ter­ri­tori. A part, en l’àmbit comer­cial, ens cal poten­ciar i dina­mit­zar un cen­tre comer­cial a cel obert al barri vell.
Vostè sem­pre insis­teix molt en l’edu­cació...
Sí, cal acti­var al màxim el pro­jecte Olot ciu­tat edu­ca­dora, que l’Ajun­ta­ment inver­teixi en els cen­tres docents, poten­ciar la for­mació pro­fes­si­o­nal com a font de suport al tei­xit empre­sa­rial, etc. Ens pre­o­cupa la franja d’edat de gent jove que no acaba els estu­dis. Cal inci­dir-hi tor­nant a posar en marxa l’escola taller o amb pro­gra­mes específics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.