Política

Daniel Pamplona

Alcaldable de Ciutadans a Girona

“Em presento per fer que Girona torni a la normalitat”

“Advoquem per la neutralitat institucional i per això recuperarem el nom de la plaça Constitució i farem una auditoria a l’actual gestió”

“Volem fer de Girona una ciutat del segle XXI, moderna i cosmopolita, amb un centre per a vianants”

Volem convertir la carretera Barcelona en la gran rambla de Girona, en un eix comercial on s’aixequin persianes
Cal regular els pisos turístics. El Barri Vell ens proporciona molts ingressos i no podem rebutjar el turisme

Daniel Pam­plona és la nova cara de Ciu­ta­dans a Girona. L’actual por­ta­veu, Míriam Pujola, va de número 2.

Com ha deci­dit afron­tar el repte de ser el cap de llista de Cs a Girona?
Vaig néixer i créixer a Girona. Conec la rea­li­tat de la ciu­tat. Vaig deci­dir fer un pas, que implica molta res­pon­sa­bi­li­tat, per vocació de ser­vei públic. La idea és que hi hagi un benes­tar per al ciu­tadà, no pas veure-me’n bene­fi­ciat jo. Ho vaig deci­dir arran d’una situ­ació d’anor­ma­li­tat, que jo mateix he vis­cut amb els amics i la família: una rup­tura de la con­vivència. He deci­dit apor­tar el que pugui per rever­tir aquesta situ­ació i tor­nar a la nor­ma­li­tat.
Quan va ini­ciar la seva vin­cu­lació amb la política i con­cre­ta­ment amb Cs?
He seguit sem­pre la política. Quan estu­di­ava ciències polítiques, em deien si volia ser polític, però lla­vors no m’ho plan­te­java així. El salt a la política em va arri­bar més tard, quan vaig veure tota aquesta situ­ació de frag­men­tació de la con­vivència ciu­ta­dana. És un honor per a mi defen­sar el pro­jecte de Ciu­ta­dans. La meva ide­o­lo­gia política de sem­pre és el libe­ra­lisme, i Ciu­ta­dans ho reflec­teix clara­ment: un par­tit libe­ral, cons­ti­tu­ci­o­na­lista i pro­gres­sista. És on encai­xava per­fec­ta­ment.
Com valora la llista que ha con­fec­ci­o­nat Ciu­ta­dans a Girona?
N’estic molt con­tent. Som una llista que té l’empenta de la joven­tut, però en la qual també hi ha històrics del par­tit. La Míriam va dar­rere meu, amb tota la seva experiència d’aquests qua­tre anys. Crec que som gent molt pre­pa­rada, res­pon­sa­ble i capaç de com­plir el que diem.
Entrem en temes de ciu­tat. Des de Ciu­ta­dans, què pro­po­sen per a la Devesa?
La Devesa és una zona enfos­quida. Jo no hi ani­ria a córrer a la nit. S’ha de can­viar, s’hi ha de donar vida, s’ha de rede­fi­nir i fer que sigui una zona verda amb altres usos. Es pot obrir un procés par­ti­ci­pa­tiu i que la gent opini què hi vol fer.
Quins grans pro­jec­tes pro­po­sen?
La rede­fi­nició de la car­re­tera Bar­ce­lona n’és un, ja que és el car­rer on més acci­dents tenim. És una via ràpida, però està al mig de la ciu­tat. Volem con­ver­tir-la en la gran ram­bla de Girona, en un eix comer­cial on s’aixe­quin per­si­a­nes, en zona de pas­seig. La vocació que tenim des de Ciu­ta­dans és la d’una ciu­tat de via­nants, d’acord amb la línia de les ciu­tats del segle XXI. Volem que a la car­re­tera Bar­ce­lona hi hagi cot­xes, però que sigui una línia més lenta. Ens ho podem per­me­tre perquè tenim sor­ti­des de ciu­tat. Podria ser, per exem­ple, anada pel car­rer Bar­ce­lona i una sor­tida pel car­rer Ovi­edo, i així incen­ti­varíem la part comer­ci­al­ment aban­do­nada de dar­rere de l’estació. I un altre pro­jecte és l’enjar­di­na­ment de la llera del riu Onyar des de la plaça Cata­lu­nya, tot pas­sant el car­rer Carme. Un car­rer al qual cal donar vida, cosa que també implica reac­ti­vació econòmica. Obrir-hi per­si­a­nes, posar-hi ter­ras­ses, fer-hi un car­ril bici... Aquí entra de nou un procés par­ti­ci­pa­tiu que sigui útil. Apos­tem sobre­tot per una ciu­tat del segle XXI, moderna i cos­mo­po­lita.
Parla d’una ciu­tat de via­nants. En mobi­li­tat, tenint en compte la seva visió euro­pea, qui­nes mesu­res pro­posa?
A part de la part per­so­nal, Ciu­ta­dans som un par­tit que té molt aquest sen­ti­ment euro­peu. Hem d’anar en aquesta línia. La ciu­tat de via­nants és el que veiem a escala inter­na­ci­o­nal a les ciu­tats grans: al cen­tre de les ciu­tats, cada vegada es redu­eix més el trànsit, hi ha més zones de via­nants i es dona més importància al trans­port públic, i així ho hem de fer a Girona. Cal revi­sar les línies i rutes dels auto­bu­sos; neces­si­tem més freqüència, més cam­pa­nyes per poten­ciar-lo i també abai­xar el preu del bit­llet. L’altre dia lle­gia que l’abo­na­ment men­sual és el ter­cer més car de l’Estat, després de Madrid i Bar­ce­lona. Això és poc incen­ti­va­dor. També hem d’incen­ti­var que la mobi­li­tat sigui tan sos­te­ni­ble com es pugui. Des de l’Ajun­ta­ment, hem de donar exem­ple. Hem de fer el pas gra­du­al­ment cap a una flota de vehi­cles elèctrics i incen­ti­var que la gent de la ciu­tat i les empre­ses pas­sin a tenir un model sos­te­ni­ble, elèctric. Crec que els giro­nins són per­so­nes moder­nes i cos­mo­po­li­tes, perquè estem situ­ats en l’eix amb França, i Girona s’ha d’aco­mo­dar a aquesta idea de la Girona del segle XXI, que implica mobi­li­tat sos­te­ni­ble: vehi­cles elèctrics, ús del trans­port públic i zones de via­nants.
Un altre tema cen­tral en aquesta cam­pa­nya serà sens dubte l’habi­tatge. Qui­nes mesu­res creu que cal empren­dre?
Volem poten­ciar un llo­guer asse­qui­ble, afa­vo­rint la gestió dels arren­da­ments. Hem de faci­li­tar l’accés a l’habi­tatge a tots els veïns.
I pel que fa als pisos turístics? Creu que Girona té un pro­blema amb això?
Nosal­tres som par­ti­da­ris dels pisos turístics, però amb regu­lació. El que no volem són pisos turístics sense regu­lar, un caos, com ha pas­sat a Bar­ce­lona. Hem d’esta­blir un equi­li­bri entre fer barri i el turisme, però també hem de ser cons­ci­ents que el Barri Vell ens pro­por­ci­ona molts ingres­sos i no podem rebut­jar el turisme. El turisme és molt impor­tant i no el podem limi­tar. Per exem­ple, la decisió de l’alcal­dessa d’allu­nyar els busos turístics ha reper­cu­tit clara­ment en el turisme, així ho han men­ci­o­nat les asso­ci­a­ci­ons més grans, d’hos­ta­le­ria i de trans­ports, i això no interessa. Nosal­tres hem de poten­ciar el turisme.
Vostè que ha vis­cut fora, quins can­vis faria en el model turístic de la ciu­tat?
El turisme és una font d’ingres­sos que rever­teix direc­ta­ment en el ciu­tadà, i Ciu­ta­dans el vol poten­ciar, però que no sigui el turisme Kle­e­nex, que ve al matí i se’n va a la tarda. Girona és una ciu­tat increïble. Tenim un call jueu que hem de poten­ciar i inter­na­ci­o­na­lit­zar molt més. Li avanço una pro­posta: recu­pe­ra­rem el nos­tre asso­ci­a­ci­o­nisme amb la Red de Juderías, que és l’asso­ci­ació més gran d’Espa­nya. Girona, per una decisió política, en va sor­tir. També hem de recu­pe­rar patri­moni històric. Una ciu­tat que creix ha d’ampliar la seva oferta turística. Tenim la zona dels pol­vo­rins, del Cal­vari, la torre d’Alfons XII i aquesta zona de les Pedre­res, que està bas­tant per­duda. Tenim el cas­tell de Montjuïc, del qual ningú fa gaire cas. Als bar­ris, el mateix: tenim la plaça Assumpció a Sant Narcís, on s’està fent el mer­cat d’artis­tes emer­gents de la Volta, que volem poten­ciar també.
El ple pas­sarà de 25 a 27 regi­dors i això vol dir més marge de crei­xe­ment en els grups. Qui­nes expec­ta­ti­ves elec­to­rals tenen?
Molt bones. El 21-D vam ser segona força, amb 10.500 vots. És clar que crei­xe­rem. Ara tenim dos regi­dors que són de l’any 2015 i des de lla­vors hi ha hagut un món, el nos­tre par­tit ha reei­xit molt. Som clara­ment el vot cons­ti­tu­ci­o­na­lista útil. Sor­tim a gua­nyar, a lide­rar aquest pro­jecte, a ser força deci­siva.
En tot cas, sem­bla clar que no hi haurà majo­ries abso­lu­tes. Tenen clara una pos­si­ble política de pac­tes poste­lec­to­rals?
Ja veu­rem el que passa. El que puc anti­ci­par és que no con­ce­di­rem poder ter­ri­to­rial al sepa­ra­tisme. Així de clar.
Par­lava de recu­pe­rar la nor­ma­li­tat.
Som un par­tit que advoca per la neu­tra­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. Li puc anti­ci­par tres mesu­res del pro­grama elec­to­ral en aquesta línia: recu­pe­ra­rem el nom de la plaça Cons­ti­tució, perquè cre­iem que ja ens repre­sen­tava, tenint en compte que la Cons­ti­tució del 78 con­ti­nua ple­na­ment vigent; recu­pe­ra­rem les rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals amb l’admi­nis­tració naci­o­nal [esta­tal], i encar­re­ga­rem una audi­to­ria a la gestió que ha fet el govern en els últims qua­tre anys, perquè ha estat molt lle­ial a un grup de ciu­ta­dans pel tema del procés i s’ha aban­do­nat per com­plet la Girona de tots.

Una cara nova amb visió europea

Daniel Pamplona, de 29 anys, s’estrena en política. Serà una de les cares noves del ple de Girona i pretén aportar una visió europea i moderna a la ciutat. Llicenciat en ciències polítiques per la UdG, màster en Unió Europea, actualment és doctorand en dret. Nascut i crescut a Girona, ha estat treballant a l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica i a l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, a Viena. El 2015 va fundar una empresa a Londres dins del sector de les start-ups.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.