Política

opinió

L’Europa possible

Ja fa temps que es parla d’impulsar l’Europa social, apostant per una educació de qualitat, per la igualtat d’oportunitats, per la inclusió social, per un salari just. Recordem que la Comissió Europea l’abril del 2017 va presentar el pilar social de la UE que, també amb un detall de bones propostes i intencions, venia a posar sobre la taula les mancances en el pla social que tenia l’Europa comunitària, però tot plegat quedava també en un espai de bona voluntat, sense que fos vinculant per als estats membres; això sí, se’ls demanava que, en la mesura que poguessin, orientessin les seves polítiques socials al detallat per la Comissió Europea.

De fet, dos anys després, la majoria d’estats membres de la UE no han aplicat les mesures que demanava la Comissió, ja sigui per les dificultats de fer-ho donada l’encara visible crisi econòmica que ha aprofundit en les desigualtats, ja sigui per falta de voluntat dels governs estatals. I avui dia ens trobem amb una societat europea desigual des del punt de vista de capacitat econòmica i de benestar de les persones, fet que genera reivindicacions des de les associacions sindicals, ciutadanes i socials, com és el cas de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, que amb trenta propostes per avançar cap a una Europa social, vol fer palesa la seva feina i reivindicació en favor dels més dèbils, amb la finalitat d’evitar o limitar l’exclusió social i econòmica i les desigualtats existents en les societats europees, especialment als països del sud.

D’altra banda, el Consell Català del Moviment Europeu, en la seva Declaració del Dia d’Europa d’enguany, també destaca un apartat en què posa èmfasi en la desigualtat: “La gestió de la sortida de la crisi econòmica, amb una societat desigual que deixa àmplies capes de la població fora del mercat laboral o amb salaris insuficients, i amb una pobresa infantil en augment, ha engrandit les distàncies entre els països del nord i els del sud. Aquesta situació requereix un cop de timó que garanteixi que ningú no quedi exclòs de la recuperació econòmica.”

D’altra banda, els sindicats també manifesten posicions a favor de polítiques que afavoreixen l’Europa social, com va quedar palès en les recents manifestacions del Primer de Maig. L’objectiu és marcar una posició més social, que s’ha perdut amb les mesures d’austeritat i de restriccions pressupostàries que s’han aplicat durant la crisi econòmica, i també evitar les conseqüències que han tingut aquestes polítiques pel que fa al desencant ciutadà amb la Unió Europea i el creixement de partits polítics que han evolucionat cap a l’euroescepticisme i el populisme. Estem a les portes del 9 de maig, Dia d’Europa, i de les eleccions municipals i també europees del 26 de maig, que han de servir perquè la ciutadania manifesti, des la seva pluralitat, les opcions polítiques que més els convencin. En aquests moments complexos, el més adient, des del meu punt de vista, és apostar per partits democràtics i europeistes, que són els que garanteixen millor la llibertat, la diversitat, la cohesió i la seguretat de la societat europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.