El Suprem desestima la petició de Vila de retornar-li la fiança de 50.000 euros per poder pagar les despeses del judici
El tribunal recorda que els diners serveixen per cobrir futures responsabilitats i que no s’han fixat pensant en si té efectes en el seu patrimoni
L’exconseller exposava que l’assistència al judici li està provocant una “disminució rellevant” dels seus ingressos
El tribunal que jutja l’1-O ha desestimat la petició de la defensa de l’exconseller Santi Vila que demanava que li retornessin la fiança de 50.000 euros que va aportar el novembre de 2017 per eludir la presó. Segons exposava l’exconseller, l’assistència al judici li està provocant una “disminució rellevant” dels seus ingressos i, per això, demana els diners per poder pagar les despeses que es deriven de l’assistència a les sessions del judici i deia que es trobava en situació econòmica “d’extrema necessitat”. En canvi, el tribunal considera que “no s’ha modificat el risc de sostracció a l’acció de la justícia” i que la fiança no es va fixar pensant no en els “efectes” que pugui tenir en el seu patrimoni sinó en les futures conseqüències que se’n derivin del judici. La fiscalia sol·licita per a ell 7 anys de presó per desobediència i malversació. Vila va aportar la fiança de la seva butxaca i no va rebre ajuda de la caixa de resistència.
A principis d’abril, el lletrat Juan Segarra va presentar un escrit al Suprem al·legant que li tornessin la fiança al seu representat pels perjudicis que li estava suposant haver d’anar presencialment a totes les sessions del judici. A diferència de la resta de fiances, Vila va pagar aquests diners amb recursos propis i no va rebre diners de la caixa de resistència. Així mateix, tampoc rep cap suport econòmic per cobrir les despeses derivades del judici.
El seu lletrat, Juan Segarra, entén que estant cada dia al Suprem i a disposició del tribunal “ja no subsisteixen” els motius que en el seu dia van motivar la imposició de la fiança. En canvi, els magistrats argumenten que “no s’ha modificat la situació de risc de sostracció a l’acció de la justícia” pel fet que es “limiti” a complir el que el tribunal considera que és “l’expressió d’una càrrega processal: comparèixer personalment a les sessions del seu judici oral”.
A més, recorden que l’objectiu de fixar una fiança abans d’un judici es va pensant en les futures conseqüències que es puguin derivar del procediment i no “en els efectes que pugui causar en el seu patrimoni.
Els arguments de la defensa
A l’escrit, amb data de 3 d’abril, el lletrat recordava que l’exconseller viu habitualment a Barcelona i que per assistir al judici s’ha de desplaçar a Madrid i sufragar les “quantioses despeses” de desplaçament allotjament i manutenció a la capital espanyola, així com les derivades de la seva defensa. I relata que ho fa “sense ajuda ni suport econòmic de cap mena”.
L’escrit també assenyalava que ha de ser presencialment a totes les sessions i això li està suposant una “disminució rellevant” dels “únics” ingressos econòmics que té, ja que apunta que pateix una “dràstica limitació de la seva activitat laboral”. I que ha hagut de deixar de fer classes a la Universitat Ramon Llull i que ha vist reduïda “considerablement” la seva activitat a Aigües de Banyoles, on n’és el director.