El gran galliner guixolenc

Deu llistes pugnaran per l’alcaldia a Sant Feliu de Guíxols i, deu més a Santa Cristina d’Aro. Aquests dos municipis, doncs, es converteixen en una gran metàfora de la diversitat de colors polítics a molts municipis del Baix Empordà, fet que els aboca a buscar consensos per generar pactes i trobar una entesa. A Sant Feliu de Guíxols, amb 21.824 habitants –segons dades del cens de 2018–, s’avaluarà la gestió del govern, de Tots per Sant Feliu de Guíxols –que té l’alcaldia–, el PSC i ERC. I es farà amb grans obres estel·lars sobre el tauler, com ara el renovat passeig marítim de Rius i Calvet, una actuació que de ben segur marcarà la campanya, i un altre gran projecte estratègic, el Museu Thyssen i l’impacte que les obres poden tenir sobre el monestir.

A Sant Feliu ha governat un tripartit pintoresc políticament: una formació local, Tots per Sant Feliu, que no s’ha volgut posicionar en els moments més complicats del procés independentista de manera oberta; el PSC, que s’ha mantingut coherent amb la dinàmica oficial del partit, si bé en tot moment ha vetllat per mantenir el pacte, i ERC, aquest sí clarament independentista, però que ha hagut de superar pressions per mantenir-se i ha estat la clau de volta que l’ha mantingut unit. Amb aquest bagatge i, també, una visió consensuada de la ciutat, si més no per a aquest mandat que finalitza, els tres tenors tenen possibilitats d’entendre’s. Però Sant Feliu és, com Santa Cristina d’Aro –i en menor grau Palafrugell (vegeu el tema adjunt)–, un autèntic galliner. La resta de formacions van, doncs, a abatre el tripartit format per l’actual govern per mirar de ser decisives i formar altres majories. En aquest escenari juguen Guíxols al Carrer-En Comú Podem, el PP, Ciutadans, CUP-Alternativa Municipalista, Som Catalans, Junts per Catalunya i MES Moviment d’Esquerres-UPMcat. Tots ells, i amb la representativitat que aconsegueixin, poden ser peces clau en una partida amb un final difícil de preveure.