26-M: perseverar a Europa
L’independentisme vol ser hegemònic per internacionalitzar més la reivindicació de l’autodeterminació
El Constitucional ni tramita els recursos de Cs i el PP, i Puigdemont, Comín i Ponsatí ja són designats candidats
Anit va començar la segona i tercera cursa electoral en què les forces independentistes buscaran reafirmar la seva hegemonia al país per poder continuar perseverant en la internacionalització de la causa catalana. L’objectiu és seguir ampliant la seva veu a Europa perquè finalment es reconegui el dret a l’autodeterminació, però posant en relleu durant la campanya l’anomalia democràtica d’un estat membre que té els seus principals caps de llista, Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont (JxCat), empresonats i a l’exili per les seves idees.
Coincidint amb la celebració del Dia d’Europa, es va confirmar que tant Puigdemont, com Toni Comín i Clara Ponsatí, podran encapçalar la llista de Lliures per Europa, com ja va proclamar ahir la Junta Electoral Central (JEC), després que el Tribunal Constitucional decidís ni tramitar els recursos que Cs i el PP havien interposat per seguir insistint en la seva estratègia frustrada de vetar-los. Ara bé, la JEC ha denegat la participació d’Oriol Junqueras a l’acte d’inici de campanya d’ERC a Girona, avui a la tarda. També ha vetat la roda de premsa que el candidat de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona, Quim Forn, havia de celebrar avui a l’Agència Catalana de Notícies.
Incerteses
Junqueras i Puigdemont tornaran a competir, però aquesta vegada a Europa, per veure qui sedueix més l’independentisme. Els republicans venen d’una dinàmica guanyadora després d’imposar-se amb contundència en les eleccions espanyoles, però ja el 2014 ERC ja va fer història en guanyar amb 594.000 vots a Catalunya amb Josep Maria Terricabras de candidat, trencant l’hegemonia del PSC, només interrompuda el 1994 per la victòria de CiU. El repte, presentant-se en coalició amb EH Bildu i BNG amb el paraigua de la candidatura Ara Repúbliques, serà si aconseguiran mobilitzar i mantenir el milió de vots que van aconseguir el 28 d’abril en els comicis espanyols, superar els dos eurodiputats i fer visible la república catalana que proclamen a Brussel·les, amb Junqueras recollint l’acta de diputat.
I a JxCat, que s’hi presenta en solitari després de no prosperar l’acord del PDeCAT amb el PNB per desavinences estratègiques un cop Puigdemont va decidir que seria el cap de llista, ho fien tot a la tirada de la figura del president a l’exili entre l’electorat, i que espera poder tornar al país amb la immunitat que li donarà l’acta. Les enquestes li donen aquesta possibilitat anant en solitari, i Puigdemont farà campanya en diversos actes arreu d’Europa. Fallit també l’enèsim intent de llista unitària, en què s’oferia a Junqueras encapçalar la candidatura, Puigdemont va aconseguir integrar a la candidatura Comín (ERC) i Ponsatí (independent), defensors de la llista conjunta. Aquesta última, però, també tanca una llista electoral a Barcelona, però no ho fa per JxCat, sinó per Barcelona és Capital, de Jordi Graupera.
Tot i el triomf en les darreres espanyoles del PSOE, i que els sondejos també li són favorables en aquestes europees, el PSC ha decidit mantenir el mateix candidat, Javi López, amb qui l’any 2014 va obtenir el retrocés històric en totes les demarcacions més important en 30 anys. El socialisme català s’havia imposat en tots els comicis a Europa excepte els de l’any 1994, i fa cinc anys es va quedar amb només un eurodiputat. López és el número 5 en la llista que encapçala l’exministre Josep Borrell.
Amb l’objectiu de canviar Europa, Unides Podem farà coalició amb En Comú Podem. El candidat català serà Ernest Urtasun, que en les darreres ho va fer per ICV en aliança amb Izquierda Unida i que a Catalunya es va situar com a quarta força, avançant el PP i guanyant un 115% de vots. I precisament en mans d’una catalana, de l’exministra Dolors Montserrat, deixa Pablo Casado l’intent de revertir les enquestes per mantenir-se com a primera força a l’Estat espanyol, on va aconseguir setze diputats. Però les dinàmiques indiquen el contrari, i a Catalunya podria confirmar una altra desfeta electoral. Per Cs, que va entrar per primera vegada amb dos eurodiputats (Javier Nart i Joan Carles Girauta) el 2014, encapçala la llista Luis Garicano.
Municipals disputades a grans ciutats
Si el 2015 ja va ser un any en què es va produir la gran atomització als consistoris d’arreu de Catalunya, obligant a fer pactes que després el mateix procés independentista es va encarregar de trencar, els comicis del proper 26 de maig poden acabar de confirmar aquesta tendència. A les grans ciutats del país s’obre avui oficialment, perquè ja fa mesos que ha començat, una lluita aferrissada per aconseguir les alcaldies. La més important és a la capital, Barcelona, on les enquestes donen resultats molt ajustats entre el comuns, liderats de nou per Ada Colau, i ERC, que estrena candidat amb Ernest Maragall. Per als republicans les eleccions municipals són la prova de foc que ha de permetre implantar la república catalana arreu del territori, començant per l’assalt a l’Ajuntament de la capital.
Els resultats del 28 d’abril esperonen l’independentisme, sobretot ERC, però JxCat vol mantenir l’hegemonia arreu del país. I els mateixos resultats també han fet revifar un PSC que vol recuperar poder a la regió metropolitana i mantenir alguns feus, com ara Terrassa o Lleida, on han vist perillar seriosament les alcaldies en aquest últim mandat, i recuperar-ne d’altres, com podria ser el cas de Sabadell. La fragmentació als consistoris, que podria ser decisiva en municipis com ara Badalona en la lluita entre el PP de García Albiol i les formacions d’esquerres, o les incògnites obertes sobre la implantació de Vox o sobre si Cs podrà mantenir i millorar els resultats del 2015, deixen un panorama molt obert i incert en aquests comicis per tenir el poder als municipis.
Atrapats entre ERC i el PSC
Superada la divisió de vot de fa cinc anys entre les llistes d’ICV i Podem, En Comú Podem hauria de tenir una millor posició per la confluència, però afronta el mateix problema que ha tingut Jaume Asens en les generals: ERC i el PSC li prenen vot útil.
Pugnar de nou per guanyar
El PSC aspira a recuperar bona part de l’electorat que en les europees del 2014 se li va escapar en part perquè era el primer cop que es presentaven als comicis Podem i Ciutadans. Aleshores el PSC va caure al tercer lloc com a força política, que ara espera deixar enrere.
Puigdemont o Puigdemont
Carles Puigdemont arrenca la campanya des de l’exili amb “la candidatura més unitària possible” i dues victòries judicials sota el braç, la de Schleswig-Holstein i la de la JEC, que el va intentar apartar de la contesa. Amb l’acta espera la immunitat per poder tornar.
Aturar la sagnia
Dolors Montserrat, mà dreta de Pablo Casado i portaveu del PP al Congrés durant l’anterior legislatura, mesura les seves forces en aquesta campanya després que quedés relegada el 28-A per Cayetana Álvarez de Toledo. Cal veure ara si Montserrat podrà frenar la sagnia del PP.
Defensors de l’Europa liberal
L’economista liberal per excel·lència de Ciutadans, Luis Garicano, és el cap de llista de la candidatura al Parlament Europeu. La formació es presenta com el més ferm defensor dels valors i la unitat de la UE enfront dels populismes i nacionalismes que, consideren, treballen per trencar-la.
De victòria en victòria
Des de Soto del Real, Oriol Junqueras es presenta el 26-M com a cap de llista a les seves segones eleccions en un mes, amb aliances gallegues i basques. L’acompanya la parella de Raül Romeva, Diana Riba. Confia a repetir la victòria de fa cinc anys, i la de fa dotze dies.