Querella per prevaricació contra càrrecs de la JEC

Junts per Cata­lu­nya s’ha que­re­llat per pre­va­ri­cació con­tra els dos inte­grants de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) en repre­sen­tació de Ciu­ta­dans i el PP per haver inten­tat excloure Car­les Puig­de­mont, Antoni Comín i Clara Pon­satí de la llista euro­pea en una reso­lució de l’òrgan que es va pren­dre per majo­ria rela­tiva i en con­tra del vot de qua­tre dels seus mem­bres, inclo­sos el pre­si­dent i vice­pre­si­dent de la JEC.

Els afec­tats, Andrés Betan­cor i Car­los Vidal, inte­gren la JEC a pro­posta dels dos par­tits que, pre­ci­sa­ment, van dema­nar a l’òrgan que exclogués els tres polítics exi­li­ats. Tant l’un com l’altre s’havien pro­nun­ciat públi­ca­ment con­tra Puig­de­mont i JxCat “amb abso­luta ani­mad­versió”, diu la que­re­lla, que recorda que Betan­cor havia publi­cat arti­cles en què reco­nei­xia que, sense un canvi legis­la­tiu, no es podia impe­dir la can­di­da­tura dels tres afec­tats i, en canvi, “va ins­tar, pro­moure i acon­se­guir que se’ls declarés ine­le­gi­bles”. Car­los Vidal havia expres­sat per Twit­ter el seu interès perquè Puig­de­mont anés a la presó i havia acu­sat el tri­bu­nal ale­many de Sch­leswig-Hols­tein de “dina­mi­tar l’espai de lli­ber­tat, segu­re­tat i justícia“ euro­peu en no extra­dir-lo per rebel·lió. La que­re­lla recorda que, no tan sols no es van abs­te­nir de pren­dre part en la decisió de la JEC en vista de l’ani­mad­versió con­tra Puig­de­mont, sinó que ho van fer igno­rant a consciència “per com­plet i abso­lu­ta­ment tota la legis­lació vigent en matèria elec­to­ral”.

La que­re­lla asse­nyala un “com­por­ta­ment frau­du­lent d’un sec­tor de la JEC, que no dubta a inten­tar excloure els can­di­dats muti­lant la llista elec­to­ral tot i conèixer per­fec­ta­ment la juris­prudència i la llei que els ho impe­dien i, a més, conei­xent la posició en con­tra de diver­sos mem­bres de la JEC inclo­sos el pre­si­dent i el vice­pre­si­dent”.

La que­re­lla recorda que JxCat va pre­sen­tar recurs con­tra la decisió de la JEC amb la con­seqüència que l’“acord pre­va­ri­ca­dor” no va superar cap dels fil­tres legals poste­ri­ors perquè el minis­teri fis­cal va con­si­de­rar-lo “vul­ne­ra­dor de drets fona­men­tals i il·legal”, que el Tri­bu­nal Suprem va fer el mateix poste­ri­or­ment i, final­ment, també ho va con­si­de­rar així el jut­jat de Madrid que el va decla­rar “nul per il·legal” després que el Suprem li hagués atribuït la com­petència del cas tot deter­mi­nant que Puig­de­mont, Comín i Pon­satí no podien ser decla­rats “ine­le­gi­bles”.