La responsable d’autoritzar activitats lúdiques a centres públics abans de l’1-O defensa que es podien cedir espais
Rosa Maria Sans diu que les peticions complien els requisits perquè les feien entitats sense ànim de lucre
El director general de relacions laborals i qualitat en el Treball justifica que el departament no pot no admetre a tràmit una convocatòria per raons de fons fent referència a la vaga del 3-O
La cap del Servei de Programació i Dinamització d’Activitats de la Generalitat, Rosa Maria Sans, ha defensat que l’autorització que ella mateixa va donar a 12 centres públics (també casals d’avis) per fer activitats lúdiques el cap de setmana de l’1-O se cenyia als requisits legals. Ha recordat que des del 1996, la Generalitat va aprovar un decret que diu que els equipaments cívics han de donar suport a les entitats i que s’han de cedir espais gratuïtament sempre que les activitats les facin entitats sense ànim de lucre i siguin obertes a la comunitat. I ha remarcat que aquests requisits es complien en les peticions que van rebre per aquelles dates. Ha explicat també que van posar un únic requisit -seguint les recomanacions dels Mossos- i van demanar que els centres estiguessin buits a les sis del matí de l’1-O. “I es va complir perquè cap dels nostres conserges ens va avisar que s’estiguessin produint votacions”, ha dit.
A preguntes del lletrat de l’exconsellera Dolors Bassa, Mariano Bergés, la responsable d’autoritzar les activitats lúdiques ha explicat al tribunal que anualment es fan 9.000 cessions d’espais a 1.000 entitats diferents, i que 520 són fora de l’horari del centre. Per tant, ha volgut demostrar que el fet que les hores prèvies a l’1-O es fessin activitats en aquests centres no era una excepció.
També ha remarcat que no se’ls va donar des del Departament de Treball, Afers Socials i Família cap instrucció sobre l’1-O i que les peticions que van rebre les va autoritzar perquè complien els requisits. I ha recordat que en la Llei de taxes de la Generalitat ja s’estableix que no es cobra res per a aquests casos de casals públics o de gent gran. Una afirmació, doncs, que busca exculpar Bassa de la suposada malversació per haver cedit aquests espais.
I ha reconegut que el dia 29 de setembre van rebre a tots els centres cívics una circular que provenia del servei de gestió administrativa del departament que els recordava que havien de complir “amb les instruccions de l’autoritat judicial”.
A preguntes de la fiscalia, ha dit que no tenien per què “desconfiar” de les peticions d’activitats que els feien les entitats perquè moltes “havien col·laborat anteriorment amb els equipaments”.
Defensa el paper de Bassa en la vaga del 3-O
El director general de relacions laborals i qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, ha justificat que el departament no pot no admetre a tràmit una convocatòria per raons de fons i que, en tot cas, sempre ha de decretar uns serveis mínims. Ha remarcat que la vaga del 3 d’octubre de 2017 la van convocar quatre sindicats per motius laborals en relació a la reforma laboral del 2012 o l’impacte de les retallades al servei públic. “El contingut de la petició tenia relació a la denúncia de drets laborals”, ha respost al fiscal Jaime Moreno que li preguntava si tenia alguna relació amb l’1-O.
També ha recordat que es van aplicar els anomenats “acords en fred” per marcar els serveis mínims, que derivaven dels acords de sindicats i patronal quan hi ha “pau social”. S’apliquen directament els que s’han consensuat abans. Vinaixa ha dit que no es van impugnar en cap moment.
A preguntes de la fiscalia, ha dit que no recorda si des del Departament de Treball es va fer un comunicant adherint-se a la vaga i dient que no es computaria als treballadors les hores que s’absentessin del seu lloc de feina.
- 14:02 El jutge Marchena atura la declaració de les pèrites proposades per fiscalia i anuncia que la sessió es reprendrà a les quatre de la tarda
- 13:55 La fiscal pregunta en relació a l'anunci de les vies del tren
- 13:52 Hernández apunta que el contracte es va adjudicar dos cops però les dues empreses van renunciar-hi
- 13:49 La fiscal Consuelo Madrigal també pregunta a Hernández en relació a la campanya Civisme
- 13:40 La pèrita Teresa Hernández respon a la fiscalia en relació a la campanya de registre de catalans a l'exterior
- 13:38 La pèrita Izquierdo afirma: "Els serveis públics no són gratuïts"
- 13:36 La pèrita Sara Izquierdo respon a la fiscalia: "Els fons del Diplocat formen part de la hisenda pública catalana"
- 13:30 Dues pèrites exposen teòricament procediments administratius i pressupostaris com a resposta a les preguntes de la fiscalia
- 13:23 La pèrita afirma que "a on hi ha un euro, hi ha mecanismes de control"
- 13:19 La pèrita explica que a partir de gener de 2018 es va constituir l'equip tècnic
- 13:16 La pèrita Tejera respon a la fiscalia que a partir del 20 octubre van denunciar diferents fets i incompliments
- 13:12 La pèrita, va participar en la intervenció financera de la Generalitat: "Es va establir un sistema de gestió de pagaments directe de l'Estat"
- 13:00 La pèrit explica que es va muntar un equip "multidisciplinar" que treballava de forma independent
- 12:57 La fiscal pregunta a les pèrits Carmen Tejera, Sara Izquierdo, Teresa Hernández i Mercedes Vega
- 12:54 El judici es reprèn. El magistrat Marchena continua amb la prova pericial tot i la protesta de la defensa
- 12:40 El magistrat Manuel Marchena obre un parèntesi de deu minuts després d'escoltar a les defenses i a l'acusació
- 12:38 L'advocada de l'Estat també s'oposa a la protesta feta per les defenses pel plantejament de la prova pericial
- 12:38 La fiscal Consuelo Madrigal apunta que la prova pericial "no ha estat objecte d'impugnació en el moment oportú"
- 12:34 El jutge Marchena: "No estem fent una prova pericial en el buit i això les defenses ho saben perfectament"
- 12:32 L'advocat Mariano Bergés també deixa constància de la seva protesta perquè no hi ha un informe escrit
- 12:29 L'advocat de Carles Mundó protesta per la manera com s'ha plantejat la prova pericial. Ja es troben a la sala les quatre pèrits proposades per la Fiscalia
- 12:23 Es reprèn el judici amb la prova pericial proposada per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat, segons explica el jutge Marchena
- 11:47 Marchena interromp la sessió fins a les 12.15h.
- 11:46 Acaba el testimoni d'Àngel Cortadelles.
- 11:46 Marchena interromp l'advocacia de l'estat i demana que no repeteixi preguntes ja respostes en el torn de la defensa i el fiscal. L'advocada de l'Estat acaba l'interrogatori. Torn de Vox
- 11:45 L'advocada de l'Estat centra les preguntes en la contractació d'enviaments postals i en les factures que es generen
- 11:38 Torn de l'Advocada de l'Estat. Pregunta sobre el procés de contractació menor, el testimoni explica que sempre ha d'haver expedient. "És més ràpida però sempre requereix de dos o tres setmanes"
- 11:33 El fiscal pregunta: "Sabia que qualsevol contractació per l'1-O era il·legal?". El testimoni respon que sí
- 11:31 Torn del ministeri fiscal.
- 11:29 Cortadelles assegura que el conseller Carles Mundó va donar l'ordre específica en una reunió de no fer cap contractació per l'1-O. El testimoni també remarca que "Justícia no treballava amb Unipost, era Correos"
- 11:26 Li consta requeriments sobre informació de despeses sobre l'1-O. El testimoni explica que van respondre tots els requeriments
- 11:23 Segons explica el testimoni, tota contratació, tot el procés, requereix diverses validacions i firmes de funcionaris, en què intervenen moltes persones diferents
- 11:18 El testimoni parla d'expedients de contractació i de com queda registrat en el programa electrònic
- 11:17 Pregunta l'advocat de Carles Mundó. Pregunta si tots els circuits de contractació econòmica estan reglats. "Si perquè deriven de normatives europees i són els mateixos. Estan totalment reglats"
- 11:16 El següent testimoni és Àngel Cortadelles, director de serveis a la conselleria de Justícia amb Carles Mundó
- 11:13 Cap pregunta de l'Advocacia de l'Estat ni de Vox. Acaba la declaració del testimoni
- 11:12 Torn de la fiscalia. Pregunta si la vaga del 3-O va ser per motius laborals, Vinaixa explica que la convocatòria incloïa com a motiu la reforma laboral del 2012 no relacionada amb l'1-O
- 11:07 Vinaixa parla de la vaga del 3 d'octubre i explica que la convocatòria i la gestió no va ser diferent d'altres. Va ser convocada per quatre sindicats per diferents motius laborals
- 11:06 Vinaixa explica que en les convocatòries de vaga, s'encarregava de les gestions de serveis mínims
- 11:05 El següent testimoni és Enric Vinaixa, director general de Relacions Laborals i Qualitat de Treball. Pregunta l'advocat de Dolors Bassa
- 11:03 Sans explica que després van saber que alguns centres s'havien utilitzat per l'1-O. Acaba la declaració de la testimoni. Marchena s'oblida de Vox, que l'interromp per remarcar que "no té cap pregunta"
- 11:02 Preguntada per l'advocada de l'Estat, que cap treballador va notificar que en els centres cívics s'estiguessin fent votacions. Sans remarca que en principi a les 6h del matí els centres estaven desallotjats
- 11:00 Torn de l'Advocacia de l'Estat. Pregunta sobre l'ús de centre cívics a la nit. Sans explica que és habitual. Als treballadors el cap de setmana de l'1-O els vam dir que si hi havia alguna incidència truquessin als Mossos
- 10:59 A pregunta del fiscal, Sans explica que alguns responsables de centres cívics els hi expressaven inquietud per l'1-O, però que no tenien informació per donar
- 10:53 Sans explica que es va rebre 12 sol·licitud per fer activitats en centres públics. Se'ls va dir que podien ocupar els equipaments fins les 6h del matí de diumenge
- 10:49 Sans diu que no va rebre cap instrucció per la cessió d'espais públics abans de l'1-O
- 10:48 Sans explica que a l'any es fan 9.000 cessions d'espais a unes 1.000 entitats diferents, uns 500 són fora d'horaris. No es cobra mai res. La cessió de casals cívils o gent gran són gratuïts
- 10:46 Sans parla sobre l'ús d'espais públics que se cedeixen a entitats per a fer diferents activitats, que assegura que sempre s'ha fet, des d'abans de l'1-O. Posa exemples com "fest de la primavera, de tardor, etc"
- 10:44 Pregunta l'advocat de Dolors Bassa. La testimoni, Rosa Maria Sans, era el 2017 cap del servei de programació i dinamització d'activitats del Departament de Treball
- 10:42 Acaba el testimoni del Ricard Gené. La següent testimoni és Rosa Maria Sans
- 10:42 L'advocada de Forcadell interromp el fiscal i remarca que ella només ha preguntat al testimoni fins el 2015. Marchena li dona la raó i el fiscal renuncia a preguntar
- 10:40 Torn del fiscal. Pregunta sobre si Forcadell va firmar el full de ruta de l'ANC. Gené explica que no estava firmada per ella perquè la va aprovar l'Assemblea de socis de l'entitat
- 10:39 Gené explica que quan Forcadell va deixar la presidència de l'ANC no tenia pensat presentar-se a les eleccions
- 10:36 Gené explica que l'ANC organitza manifestacions "molt vistoses" cada 11-S que comporten una logística molt complexa. "Les indicacions són sempre de mantenir la calma, evitar provocacions, etc."
- 10:35 Gené considera que Forcadell no va participar en l'elaboració del full de ruta
- 10:34 Gené explica que l'ANC cada any aprova un full de ruta, que elabora primer com a esborrany la comissió política. Es poden presentar esmenes i un cop aprovat pel secretariat nacional es passa a les assembles territorials i al final quedava un document que es portava a l'aprovació final a l'assemblea de socis de l'ANC
- 10:33 L'ANC mai ha rebut subvencions públiques. L'ANC treballa per comissions. Hi ha una de comissió política que té relació amb partits i fer esborrany o escrits
- 10:32 Gené explica que l'ANC va firmar un full de ruta unitària el març de 2015. Assegura que l'ANC tenia una "independència total" dels partits polítics
- 10:31 Explica que el secretariat nacional eren 75 persones i que en aquell moment Forcadell mantenia la seva feina de funcionària. Explica com funcionava el secretariat
- 10:29 El següent testimoni és Ricard Gené. Va ser membre del secretariat nacional de l'ANC quan van escollir Carme Forcadell
- 10:26 Acaba el testimoni de Jordi Martínez
- 10:26 Martínez explica que li comunicava a Forcadell que faria un tuit sobre algun tema i que Forcadell li donava el vistiplau. El del dia 1-O li sembla que va ser així. Però recorda que va estar més de dos anys i no recorda de tot
- 10:24 Torn de l'Advocacia de l'Estat. Pregunta si escrivia els tuits "sense cap control". Martínez explica que ell proposava un text. A vegades per la rapidesa de gestionar les xarxes i no el podia validar, "jo el tirava directament"
- 10:23 El fiscal pregunta sobre un tuit de l'1-O en què es donava les gràcies a la ciutadania "per impedir l'ordre judicial". Martínez respon que no i remarca que en el tuit es donava les gràcies a la ciutadania per anar a votar
- 10:21 L'advocada de Forcadell protesta perquè considera que el fiscal s'està "extralimitant" ja que ella no li ha preguntat sobre cap tuit. Marchena li remarca que ell li ha preguntat si Martínez era el resposanble de gestionar les xarxes i que per tant ho considera oportú. L'advocada fa constar la protesta
- 10:20 El fiscal li pregunta si va condemnar en algun tuit els danys als vehicles de la Guàrdia Civil
- 10:19 Martínez explica que la iniciativa d'escriure un tuit sobre "defensar les institucions" va ser obra seva
- 10:18 Martínez explica que va llançar un tuit a les 18h de la tarda, que el va escriure ell i la foto també
- 10:17 El fiscal insisteix si no va veure els vehicles de la Guàrdia Civil danyats. Martínez nega que ho veiés perquè hi havia molta gent. Que només ho va saber a través dels mitjans a la nit
- 10:16 Ara pregunta el fiscal. Martínez explica que no es va fixar si els vehicles de la Guàrdia Civil estaven danyats ni tampoc com anava el registre judicial
- 10:15 Martínez també parla d'un acte a Arc de Triomf l'endemà, en què Forcadell també hi va anar. Un acte en què també hi havia el membre de la Mesa, Joan Josep Nuet
- 10:14 Martínez explica que en l'acte de Sabadell no estava previst que parlés Forcadell, però que li van passar el micròfon i va dirigir unes paraules als concentrats
- 10:13 Martínez explica que van marxar caminant i que quan van sortir d'Economia van anar a Sabadell a un acte, organitzada per diverses entitats, entre les quals l'ANC i Òmnium, partits i sindicats. "Era una convocatòria feta per a tot el país". Era una concentració ciutadana, no estava presidida per ningú.
- 10:12 Martínez explica que Forcadell va saludar Junqueras i van parlar a la premsa i després van marxar, que tot va durar uns 15 minuts. També explica que hi havia altres membres de la Mesa del Parlament, com Nuet i Simó, i altres càrrecs electes
- 10:10 Martínez explica que van aparcar el cotxe prop d'Economia i s'hi van acostar caminant "sense cap problema", a través del passadís de voluntaris de l'ANC
- 10:09 Martínez explica que Forcadell va anar entre les 17.30h i les 18h a la seu d'Economia. Hi van anar en cotxe oficial des del Parlament
- 10:09 Jordi Martínez explica que el 20-S va estar a títol personal davant la seu d'Economia
- 10:08 Pregunta l'advocada de Carme Forcadell. Jordi Martínez explica que el 2017 era assessor del gabinet del Parlament i s'encarregava de gestionar les xarxes socials de la presidenta Forcadell
- 10:06 Es reprèn el judici, amb el testimoni de Jordi Martínez
- 10:05 L'advocat de @junqueras i @raulromeva, Eduard Van den Eynde, ha dit a Els Matins de TV3 que una suspensió dels diputats empresonats "és una solució molt greu" i que contra la suspensió només poden fer recursos. També ha considerat que "la llei no aguanta aquesta interpretació"
- 09:49 Els fiscals presents aquest dimecres al judici són Consuelo Madrigal i Jaime Moreno
- 09:48 A les 10h es reprèn el judici. En aquesta 45 sessió, compareixen els últims testimonis. A la tarda començarà la fase pericial
