La directora de Serveis de Borràs assegura que no va tramitar cap expedient de contractació relacionat amb l’1-O
Josefina Valls diu que els acords marc per a urnes i paperetes eren per unes eleccions al Parlament
L’advocat en cap del Departament de Governació en l’època de Borràs, Xavier Uriós, assegura que tenia la “certesa absoluta” que no s’estava “fent res en relació amb l’1-O”
La directora de Serveis del Departament de Governació durant l’època de Meritxell Borràs, Josefina Valls, ha assegurat que no va tramitar cap expedient de contractació relacionat amb el referèndum de l’1-O i que així ho va comunicar al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona en resposta a un requeriment. Valls ha explicat que els dos acords marc que es van posar en marxa per al subministrament d’urnes i paperetes es va fer per si hi havia un avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya. En la seva declaració al Suprem, també ha dit que Borràs els va demanar aplicar la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) de no destinar cap despesa a processos referendaris i que es van respondre a tots els requeriments fets pel Ministeri d’Hisenda en relació amb el control de les finances.
Valls, citada com a testimoni per la defensa de Borràs, ha explicat que l’exconsellera tenia delegades les competències de contractació al secretari general del Departament, per un import superior als 100.000 euros, i a la directora de Serveis per imports inferiors. Valls ha assegurat que no va tramitar cap expedient relacionat amb l’1-O i que tampoc es va cedir cap local que depengués de Governació per a la celebració de l’1-O. A més ha assegurat que no van enviar cap carta als ajuntaments demanant que facilitessin locals. A preguntes de l’advocacia de l’Estat, ha admès que tampoc van enviar cap indicació en sentit contrari.
La directora de Serveis també ha explicat que els dos acords marc per al subministrament d’urnes i paperetes va ser una iniciativa de l’àrea que te la competència i no de Borràs. “Era totalment necessari fer algun tipus de contracte marc per poder tenir unes empreses seleccionades i, quan hi hagués la necessitat, demanar a les empreses el pressupost i concretar els termes”, ha dit.
Valls ha remarcat que la tramitació d’aquests acords marc té un període “més llarg” que els 54 dies establerts entre la dissolució del Parlament i al convocatòria d’eleccions, i que calia tenir previst el material perquè ja s’havien anticipat dues eleccions al Parlament el 2012 i el 2015. “S’havia de tenir cobertura si es tornaven a anticipar unes eleccions”, ha dit.
L’acord per les urnes va quedar “desert” perquè es van presentar tres empreses. Valls ha explicat que una d’elles es va retirar, una altra no va enviar la documentació que se li havia requerit i una tercera no complia amb la solvència econòmica que s’exigia.
La directora de Serveis ha recordat que les competències en matèria de processos electorals es va traspassar a la vicepresidència del Govern el juliol del 2017 i que el contracte marc per a urnes, sobres i instruccions per a les meses va servir per a les últimes eleccions al Parlament.
A preguntes de la fiscalia, ha reconegut que no va ser fins a finals de setembre que va tenir coneixement de l’acord de Govern (del 7 de setembre) d’assumir de manera col·legiada les despeses del referèndum. “Em va sorprendre una mica perquè les competències de contractació són dels consellers i allà es parlava d’una espècie de solidaritat entre consellers”, ha dit Valls que, tanmateix, ha dit que no es va “preocupar massa” perquè llavors ja no tenia les competències en processos electorals.
A preguntes de l’advocada de l’Estat, també ha explicat que quan hi ha un contracte marc amb un objecte clar (en aquest cas, la compra de material electoral com urnes o paperetes per a eleccions) “no es pot canviar mai” després quan es fa un contracte derivat. Per això, tot i remarcar que a partir del juliol ja no tenia les competències en processos electorals, ha dit aquest és el procediment legal establert. I ha remarcat que aquell contracte marc va servir per comprar material per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
“Certesa absoluta” de l’advocat en cap que no es feia res de l’1-O
També ha comparegut com a testimoni l’advocat en cap del Departament de Governació en l’època de Borràs, Xavier Uriós, que ha assegurat que tenia la “certesa absoluta” que no s’estava “fent res en relació amb l’1-O”, tot remarcant que feia anys que era lletrat del departament i que tenia coneixement de com funcionaven els processos electorals. Uriós ha afegit que hauria alertat l’exconsellera si hagués tingut constància d’alguna actuació relacionada amb el referèndum “que l’hagués pogut comprometre”.
Uriós ha assegurat que la providència del TC es va seguir “escrupolosament” i que amb anterioritat tampoc “s’estava fent res en relació mb el referèndum de l’1-O”. De fet, ha explicat que van fer una consulta al Constitucional sobre si l’acord marc per les urnes que estava en marxa estava afectat i que, tot i que no va respondre expressament, a través d’una sentència van entendre que el que havien fet era “correcte”.
Davant de la querella que va presentar la fiscalia per l’acord marc, Uriós ha dit que Borràs va demanar que es fes un informe jurídic i que va concloure que aquest “no suposava cap contractació” ni tenia “cap relació” amb el referèndum.
L’advocat en cap també ha desvinculat la llei per a la regulació del vot electrònic que preparava el departament de l’1-O. “La consellera estava molt preocupada pels problemes per votar des de l’exterior”, ha assegurat, tot afegint que hi va haver un informe favorable del Consell de Garanties Estatutàries, que la llei va decaure pel final de la legislatura però que s’ha reprès en l’actual.
- 13:08 Finalitza el testimoni dels quatre pèrits i el jutge Marchena interromp la sessió fins a la tarda
- 13:05 Els pèrits proposats per la fiscalia responen als advocats Xavier Melero i Josep Riba
- 13:01 Cámara, pèrit proposat per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat, respon a Duatis i defensa la valoració feta a l'informe
- 13:00 El pèrit Jordi Duatis, en resposta a l'advocat Bergés: "No pot ser que pensem que un edifici públic tingui una rentabilitat major que una oficina en el Passeig de Gràcia"
- 12:57 Duatis, pèrits de la defensa: "És un exercici gairebé acadèmic. S'ha utilitzat una normativa per poder determinar un valor però des del minut zero també reconeixen que el valor del mercat no existeix"
- 12:54 Duatis, respon a l'advocat Mariano Bergés: "No podem tenir una renda de lloguer perquè és un edifici públic"
- 12:49 Els pèrits de la defensa critiquen que s'hagi valorat l'ús dels locals durant 24 hores i de la utilització de tota la superfície a preguntes de l'advocada de l'Estat
- 12:41 Joan Güell, pèrit de la defensa: "No hem fet cap valoració comparativa perquè insisteixo els edificis públics de la Generalitat de Catalunya no estan en el mercat de lloguer"
- 12:37 Joan Güell, proposat per la defensa: "Per llei tots els béns públics han de tenir un valor"
- 12:35 Els pèrits de la defensa, en resposta a l'advocacia de l'Estat, apunten que "els edificis públics no estan subjectes al règim de lloguer"
- 12:33 Es reprèn la sessió amb les preguntes de l'advocacia de l'Estat als quatre pèrits
- 12:00 El jutge Marchena interromp durant uns minuts la sessió de matí
- 11:58 Güell, pèrit proposat per la defensa: "No hi ha comparació amb el mercat. No hi ha un submercat d'equipaments públics"
- 11:53 Irisarri, pèrit proposat per la fiscalia, defensa la valoració que s'ha fet dels locals pel que fa als metres quadrats dels espais, criticat pels pèrits de la defensa
- 11:46 Els pèrits de la defensa tornen a discrepar de l'argumentació dels proposats per l'acusació. Marchena intervé per reconduir l'interrogatori
- 11:40 Cámara: "El que volíem era mantenir una uniformitat de criteri"
- 11:36 Duatis, proposat per la defensa, torna a mostrar la seva discrepància amb els criteris utilitzats pels pèrits proposats per la fiscalia, que admeten: "Ens trobem davant d'un cas singular"
- 11:29 Cámara explica com han elaborat l'informe i quin mètode han seguit per fer la valoració dels locals
- 11:26 Güell apunta que la titularitat és "important". Cámara afegeix que no han entrat a estudiar la titularitat dels locals. "No hi ha discrepància, és que no ho hem analitzat", afegeix
- 11:25 Joan Güell i Jordi Duatis són els pèrits proposats per la defensa. Güell apunta que l'informe elaborat pels pèrits presentats per la fiscalia "no parla de taxes"
- 11:20 José Manuel Cámara i Carlos Javier Irisarri són el pèrits proposats per la fiscalia i per l'advocacia de l'Estat
- 11:14 Carlos Javier Irisarri, un dels pèrits: "Hem treballat amb dades objectives"
- 11:12 La fiscal comença a preguntar als quatre pèrits que testificaran en relació a l'ús de locals l'1-O
- 11:08 Acaba el testimoni de Josep Solà
- 11:05 Solà diu que l'acord de govern del 6 de setembre quan el va conèixer era "impossible d'executar" per qüestió de temps
- 11:02 Solà explica que Villòria li va dir que el departament no faria cap despesa relacionada amb l'1-O abans de l'estiu del 2017
- 11:01 Torn de la fiscalia
- 11:01 Solà: "El departament tenia contracte de serveis postar amb Correos, no amb Unipost"
- 11:00 Solà: "Des del 20-S es va bloquejar tot les despeses de contractació"
- 10:58 L'advocat torna a preguntar sobre l'acord de govern del 6 de setembre.
- 10:58 L'advocat pregunta: Se li va fer alguna indicació sobre l'1-O?. La resposta de Solà: "El secretari general em va indicar que el departament no faria cap despesa relacionada amb l'1-O"
- 10:55 Pregunta l'advocat de Santi Vila. Solà és l'últim testimoni de la fase testifical del judici
- 10:53 Acaba la declaració del testimoni Pau Villòria. El següent testimoni és Josep Solà, exdirector de Serveis del departament d'Empresa el 2017
- 10:51 Torn de l'acusació popular Vox. Pregunta sobre l'acord de govern del 6 de setembre
- 10:50 Torn de l'Advocacia de l'Estat. Insiteix en preguntar sobre la despesa en relació al referèndum
- 10:49 Villòria: "En el moment que vaig veure l'acord, ja s'havia produït la suspensió del Constitucional i, per tant, ja vaig considerar que l'acord de govern era impossible d'aplicar"
- 10:45 Acaba la defensa de Santi Vila. Torn de la fiscalia
- 10:45 Villòria: "No es va fer cap expedient de despesa o contractació administrativa en relació a l'1-O". "Vila em demanava de forma reiterada que cap departament de la conselleria obrís expedient en relació a l'1-O"
- 10:43 Villòria recorda l'acord de govern del 6 de setembre de 2017 en què s'acordava que les decisions sobre l'1-O es faria de forma "col·lectiva"
- 10:40 Villòria explica que Vila li va comentar que l'1-O es faria amb aportacions de particulars, segons li havia relatat el president de la Generalitat
- 10:39 Villòria explica que l'obertura de contractació de despeses està completament reglat. També explica que Santi Vila li va traslladar que no es fes cap inici d'un expedient administratiu de despesa sobre l'1-O
- 10:38 Villòria explica que amb l'aplicació del 155 no va ser cessat. Era l'interlocutor d'Empresa amb els representants ministerials. L'advocat li pregunta sobre contractació econòmica
- 10:36 Pregunta l'advocat de Santi Vila.
- 10:35 El següent testimoni és Pau Villòria, exsecretari general del departament d'Empresa
- 10:34 Acaba el testimoni de Xavier Urios
- 10:31 Urios a preguntes de Vox: "En la mesura que l'acord de govern no afectava competències del departament vaig pensar que no calia fer cap informe"
- 10:30 Marchena interromp l'advocada de l'Estat per les preguntes al testimoni. Acaba l'interrogatori. Torn de Vox
- 10:29 Urios: "La delegació de competències altera l'exercici de competències un cop publicat al DOGC"
- 10:24 Urios: "No recordo quantes urnes estaven previstes"
- 10:23 Acaba el torn de la fiscalia. Torn de l'Advocada de l'Estat
- 10:22 Urios: "Tenia dubtes que es pogués dur a terme un referèndum perquè no s'estava movent res a nivell administratiu"
- 10:22 Urios: "Tenia la certesa absoluta que no s'estava fent res per en relació al referèndum que pogués comprometre la consellera Borràs"
- 10:21 Urios explica que l'acord, del qual va conèixer per la premsa i que no va llegir fins a finals de setembre partia més d'un acord polític que no jurídic i no li va donar importància
- 10:19 El fiscal pregunta sobre un acord de govern que determinava, segons Urios, que a partir de principi de setembre es prendrien "decisions de forma col·legiades i solidàries" sobre l'1-O
- 10:13 Acaba l'interrogatori de l'advocada de Borràs. Torn de la fiscalia
- 10:13 Urios: "Cap de les desepes que han estat identificades no tenen relació amb el departament de Governació en el període de Borràs"
- 10:12 Urios: "No es va utilitzar cap local del departament per a l'1-O"
- 10:11 Urios: "L'any 2015 Governació va començar a tenir un perfil més tècnic i es va començar a avaluar una possible llei per de vot electrònic als catalans a l'exterior. La consellera va anar a la JEC per valorar aquesta opció. La iniciativa la llei va caure per fi de a legislatura. Ara s'ha tornat a recuperar. No tenia relació amb l'1-O"
- 10:08 Urios explica que "la consellera va demanar informe jurídic per saber si havíem de continuar o no amb l'acord marc de paperetes"
- 10:06 Urios: "El Constitucional no va respondre expressament però va dictar sentència i va determinar la possibilitat de fer despeses en tot allò no relacionat amb l'1-O. Per tant va ratificar que l'actuació que havíem portat a terme era correcta"
- 10:05 Urios explica que "Borràs es va demanar al gabinet jurídic de la Generalitat que es fes consulta al Constitucional per saber si un acord marc podia estar afectat per la prohibició de la providència"
- 10:04 Urios: "La providència del Constitucional sobre llei de pressupostos va ser notificada a la consellera i el seu gabinet ens la va traslladar. Vam seguir escrupulosament la prohibició sobre no fer res en relació a l'1-O"
- 10:03 Urios explica que no va ser cessat en l'aplicació del 155 i que no coneixi Borràs abans de ser consellera. Les funcions que feia era control de contractes econòmics que tinguessin relació jurídica
- 10:02 El següent testimoni és Xavier Urios, advocat en cap del departament de Governació el 2017. Pregunta la defensa de Borràs
- 10:00 L'advocada de Borràs repregunta a Valls de nou per remarcar que cap local de la conselleria va ser cedit per l'1-O. Acaba la declaració de la testimoni
- 09:59 La testimoni Josefina Valls: "El contracte marc de paperetes, sobres, es va passar al departament de vicepresidència i va servir per a les eleccions del Parlament. No es pot canviar mai l'objecte inicial d'un acord marc. Per tant no es podia destinar per al referèndum"
- 09:57 Acaba el torn de preguntes de la fiscalia. I ara de l'advocacia de l'Estat
- 09:53 "No vaig tramitar cap certificat que tingués cap relació amb el Diplocat, amb el referèndum, amb UniPost, amb la campanya del referèndum, amb el registre de ciutadans a l'estranger..."
- 09:52 La testimoni: "Vaig respondre un requeriment en què deia que no teníem cap contracte relacionat amb l'1-O"
- 09:51 La testimoni explica que es van fer contractes marc per a la previsió d'eleccions al Parlament. "Es va fer un contracte marc per a les paperets i el contracte marc per a les urnes va quedar desert". "No tenien cap relació amb l'1-O"
- 09:50 La testimoni explica que els contractes sempre s'inicien amb un expedient justificatiu. Les paperetes i sobres es van utilitzar per les eleccions al Parlament de Catalunya
- 09:47 La testimoni diu que des de la conselleria de Borràs no es va cedir cap locals per l'1-O. Ni es va rebre cap carta per cedir cap local
- 09:47 La testimoni explica que es certificaven tots els pagaments. "Tot estava correcte amb la legalitat"
- 09:44 El testimoni explica que Borràs va comunicar-li a ella personalment i a la resta de treballadors la prohibició de fer contractacions relacionades amb l'1-O, segons un dictat judicial
- 09:43 Pregunta l'advocada de Meritxell Borràs sobre contractacions. La testimoni explica que ell supervisava tots els expedients de contractació del departament de Borràs i que mai va passar per les seves mans cap contractació en relació a l'1-O
- 09:42 El primer testimoni és Josefina Valls, directora de Serveis a la conselleria de Governació, d'Administracions Públiques i Habitatge el 2017
- 09:40 Comença el judici de l'1-O
- 09:36 La represa del judici es retarda uns minuts
- 09:20 Els fiscals presents a la sala en aquesta sessió del dia 46 de judici són Consuelo Madrigal i Javier Moreno
- 09:11 La sessió del judici de l'1-O comença aquest dijous a les 9.30h amb la declaració dels últims testimonis de les defenses de Borràs i Vila
