May es resigna i tira la tovallola
Anuncia que deixarà el càrrec el 7 de juny per facilitar l’arribada d’un nou líder
S’inicia la cursa de la successió amb l’euroescèptic Johnson com a favorit
Theresa May va llançar ahir la tovallola i va anunciar, entre llàgrimes de frustració i de ràbia, la seva dimissió com a primera ministra britànica. Deixarà el càrrec el 7 de juny, després de la visita de Donald Trump, però seguirà exercint fins que es nomeni un successor.
“He fet el que he pogut per convèncer els diputats perquè donessin suport al meu acord, però tristament no ho he aconseguit; ho he intentat tres vegades”, va confessar May des de la porta de Downing Street. La primera ministra s’ha caracteritzat durant els tres anys que ha estat en el poder per la seva resiliència.
Va signar la seva sentència quan va decidir, fa dos mesos, obrir negociacions amb l’oposició laborista i li va oferir celebrar un nou referèndum europeu i votar a favor de la unió duanera. Va buscar un consens al Parlament, però no el va aconseguir. Ahir es va reunir amb Graham Brady, el president del Comitè 1922, que representa tots els diputats tories que no formen part del govern. Brady li va demanar que fixés una data de dimissió.
Comença ara la cursa de successió dins del Partit Conservador. El període per presentar candidatures es tancarà el 10 de juny. Després i haurà dues rondes. En la primera, les bases del partit escolliran dos candidats entre tots els que es presentin, que s’enfrontaran en unes primàries en què només votarà el grup parlamentari. Esperen tenir un líder abans del 26 de juliol, quan el Parlament tanca per vacances.
De moment, ja han dit que es presentarien els exministres euroescèptics Boris Johnson i Esther McVey; Jeremy Hunt, ministre d’Afers Estrangers, que va fer campanya per seguir a la Unió Europea (UE) i després va canviar de parer, i el proeuropeu Rory Stewart, ministre de Desenvolupament Internacional. Una dotzena de diputats també estan considerant presentar-se.
El gran favorit és Johnson, un dels impulsors del Brexit i que defensa el trencament amb la Unió Europea. Johnson té experiència com a ministre d’Afers Estrangers, és el candidat de l’influent grup radical euroescèptic que lidera Jacob Rees-Mogg. Però Johnson provoca divisió. És un personatge controvertit i polèmic que sovint va per lliure. Ahir Johnson va dir: “El nou líder tindrà l’oportunitat de fer les coses de manera diferent i tindrà l’impuls d’un nou govern.”
És molt complicat que el nou líder aconsegueixi el consens al Parlament que no ha aconseguit May, sobretot si es confirmen els pronòstics en les eleccions europees i es produeix una victòria aclaparadora del Partit del Brexit de Nigel Farage, que es va presentar als comicis amb una sola promesa: treure el país de la UE. Farage s’està quedant votants conservadors euroescèptics. La seva victòria podria ser una pressió per al Partit Conservador de trobar un candidat radical euroescèptic per contrarestar el seu efecte. Ahir Farage va declarar que esperava que el Partit Conservador hagués après la lliçó després de la dimissió de dos líders amb “instints proeuropeus” i escollís un brexiter. “O aprèn la lliçó o mor”, va sentenciar.
Això portaria segurament a un Brexit sense acord. Els brexiters com Johnson volen tornar a negociar amb la Unió Europea per eliminar la salvaguarda. Però la UE ja ha deixat clar que no tornarà a negociar.
La possibilitat d’un Brexit sense acord podria intensificar la posició dels proeuropeus, que demanarien un segon referèndum o revocar el Brexit per evitar el trencament amb Brussel·les. May va descartar, el març passat, la sortida sense consens per evitar el dany econòmic a les empreses i el trencament de la unitat del país. O sigui, que el Regne Unit es dirigeix cap als extrems, cap a la radicalització.
La líder nacionalista escocesa, Nicola Sturgeon, va avisar que “la perspectiva que hi hagi un nou primer ministre encara més euroescèptic és molt preocupant”. I va assegurar que cada cop és més necessària la independència d’Escòcia.
Des de l’oposició, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va advertir que el Partit Conservador “s’està desintegrant” i va tornar a reclamar unes eleccions generals que ara mateix serien molt perilloses perquè s’hi presentaria el partit de Farage.