Segona volta

Un mes després de les elec­ci­ons espa­nyo­les, la doble con­vo­catòria elec­to­ral d’avui, a Europa i als ajun­ta­ments, tanca un cicle fins als pròxims comi­cis al Par­la­ment. Junts per Cata­lu­nya i ERC mesu­ra­ran for­ces dins de l’inde­pen­den­tisme, amb un enfron­ta­ment directe entre Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras que no es produïa des del 21-D. Aque­lla va ser la pri­mera volta entre els dos tòtems de l’inde­pen­den­tisme, en què es va impo­sar, per a sor­presa de les enques­tes, el pre­si­dent exi­liat.

Amb gai­rebé 600.000 vots, ERC va vèncer per pri­mera vegada en unes elec­ci­ons euro­pees fa cinc anys, amb 46.400 pape­re­tes més que CiU. Els repu­bli­cans con­cor­ren amb el BNG i Bildu, men­tre que Junts per Cata­lu­nya (amb la marca Lliu­res per Europa) aquesta vegada ho fa sola i posa tots els ous al cis­tell de l’exili. Puig­de­mont estarà acom­pa­nyat per Toni Comín (que prové de l’òrbita d’ERC) i Clara Pon­satí (que dona suport a la llista muni­ci­pal de Jordi Grau­pera a Bar­ce­lona). El pre­si­dent vol capi­ta­lit­zar els seus èxits judi­ci­als a Europa i res­pon­dre amb vots a l’intent de la Junta Elec­to­ral Cen­tral d’apar­tar-lo de la llista. A jut­jar pels caps de car­tell, són les euro­pees més cata­la­nes, ja que el PSOE pre­senta Josep Bor­rell i el PP, Dolors Mont­ser­rat.

Els dos caps de llista inde­pen­den­tis­tes, que van seguir estratègies dife­rents con­tra la repressió (que­dar-se i mar­xar), anhe­len la immu­ni­tat de l’euro­acta per cer­car la lli­ber­tat, però això seran pròximes pan­ta­lles. De moment, avui es visu­a­lit­zarà qui es penja la meda­lla de l’hege­mo­nia en l’àmbit muni­ci­pal. CiU ha estat sem­pre la pri­mera força en nom­bre de regi­dors i ho és en nom­bre de vots des del 2011, quan va superar per pri­mera vegada els soci­a­lis­tes. ERC, enva­len­tida per haver pas­sat al davant dels comuns en les espa­nyo­les, vol fer el sor­passo a l’espai que repre­senta JxCat als ajun­ta­ments. El millor resul­tat en vots dels repu­bli­cans des del 1979 va ser el 2015, amb poc més de mig milió de pape­re­tes. ERC par­teix ara amb més de 800 can­di­da­tu­res muni­ci­pals, més que mai, més que ningú. Al seu torn, la CUP, que va obte­nir 382 regi­dors fa qua­tre anys, pre­senta 208 can­di­da­tu­res muni­ci­pals, 43 llis­tes més que el 2015, amb Berga com a balu­ard.

En l’espec­tre uni­o­nista, el PSC ha anat dava­llant des del 2007 i con­fia en un efecte Pedro Sánchez, mal­grat que l’últim dia de cam­pa­nya la pre­si­denta del Congrés, la soci­a­lista Merit­xell Batet, va sus­pen­dre els dipu­tats pre­sos polítics. El PP va divi­dir el 2015 a la mei­tat la repre­sen­tació muni­ci­pal que tenia el 2011 i s’espera que per­se­veri en el seu camí cap a la resi­du­a­li­tat a Cata­lu­nya. En el cas de Ciu­ta­dans, de 7 regi­dors el 2011 va pas­sar a 175 el 2015.

L’expec­ta­tiva elec­to­ral de cap força no que­darà satis­feta sense un bon resul­tat a Bar­ce­lona. I per a ERC, els comuns, el PSC i JxCat, un bon resul­tat equi­val a obte­nir l’alcal­dia; amb més èmfasi pot­ser en el cas de l’actual alcal­dessa, Ada Colau, ja que per­dre la joia de la corona seria un cop molt dur per als comuns després de retro­ce­dir al Par­la­ment i ser superats per ERC en les espa­nyo­les. Per als d’Oriol Jun­que­ras, la cire­reta de l’hege­mo­nia seria vèncer a Bar­ce­lona per pri­mera vegada des de la recu­pe­ració de la democràcia i situar Ernest Mara­gall a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. Quim Forn, pres polític, remarca des de Soto del Real que només JxCat pot sig­ni­fi­car un canvi, ja que dona per fet que ERC i els comuns pac­ta­ran després del 26-M. Manuel Valls, camu­flant Ciu­ta­dans, pretén aglu­ti­nar el vot uni­o­nista, men­tre que Anna Sali­ente (CUP) i Jordi Grau­pera (Primàries) con­fien a treure el cap.

És clar que les moti­va­ci­ons de vot muni­ci­pals no coin­ci­dei­xen amb les d’unes espa­nyo­les, però les elec­ci­ons d’avui són també una segona volta res­pecte al 28-A, ja que ERC va superar JxCat en una vin­tena de feus, com ara Girona, Olot, Figue­res, Sant Cugat del Vallès, Igua­lada, Vic, Man­resa, Mar­to­rell, Reus, Tor­tosa o la Seu d’Urgell. En altres muni­ci­pis la pugna serà entre els repu­bli­cans i els soci­a­lis­tes, com a Lleida, Tar­ra­gona o Saba­dell, alcal­dies que depen­dran en tot cas de pac­tes poste­lec­to­rals. On el PSC aspira a man­te­nir-se sense més pro­ble­mes és a banda i banda de Bar­ce­lona: l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Santa Coloma de Gra­me­net i Cor­nellà. En altres casos, com Bada­lona o Cas­tell­de­fels, el PP cavalca de nou.

Les elec­ci­ons muni­ci­pals també ser­vi­ran per deter­mi­nar, de manera indi­recta, la com­po­sició de les qua­tre dipu­ta­ci­ons, actu­al­ment en mans de l’espai que repre­senta JxCat.

Prop de 5,6 mili­ons de cata­lans estan cri­dats a votar en les euro­pees i 5,4, en les muni­ci­pals, entre les nou del matí i les vuit del ves­pre. El dis­po­si­tiu elec­to­ral mobi­lit­zarà gai­rebé 6.000 agents: un miler de poli­cies espa­nyols, un altre de guàrdies civils i 4.000 mos­sos d’esqua­dra, a part de les poli­cies locals.

Per Europa es pre­sen­ten 32 can­di­da­tu­res en cir­cums­cripció única. A l’Estat s’escu­llen 54 euro­di­pu­tats, però si el Bre­xit s’acabés pro­duint, es gua­nya­rien cinc escons més, amb pro­ba­bi­li­tat que algun anés a parar a les files inde­pen­den­tis­tes.