Vox afirma que els acusats van intentar perpetrar un “sofisticat i novedós intent colpista”

L’acusació popular del judici de l’1-O, representada pel partit d’ultradreta Vox, ha assegurat que a la tardor de 2017 es va produir un cop d’Estat i ha insistit en què els encausats van cometre un delicte de rebel·lió i organització criminal. Per aquest motiu, els advocats de la formació ultra han demanat al Tribunal Suprem que els imposi penes “dissuasòries” per evitar nous “cops”.

“Els acusats van pretendre culminar el més sofisticat i novedós intent colpista mai perpetrat”, ha afirmat Pedro Fernández, el lletrat i diputat de Vox que ha exposat la part de les seves conclusions referents al delicte de rebel·lió.

Fernández ha situat l’inici d’aquest procés “colpista” a l’acord sobre la transició nacional signat a finals de 2012 “per Artur Mas i Oriol Junqueras”. A partir d’aquí ha anat repassant tot un seguit de lleis aprovades pel Parlament i suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) fins a la tardor de 2017.

Segons ell, “tot aquest procés de tensió creixent” entre el poder legislatiu i executiu català i el TC, “impulsat pels acusats”, es va “transmetre deliberadament als ciutadans” i això va provocar “dues situacions de violència”, el 20 de setembre de 2017 i l’1 d’octubre, que a judici seu, justifiquen el delicte de rebel·lió.

En aquest sentit, ha considerat que l’“aixecament violent” no requereix que es produeix “violència contra les persones o béns” sinó que n’hi ha prou amb l’“ostentació” d’aquesta possibilitat. “L’aixecament és violent quan s’orienta a intimidar els poders legalment establerts, amb l’exercici actiu d’una força, encara que sigui incruenta, o amb l’amenaça d’utilitzar-la”, ha argumentat.

L’advocat ha retret als “acusats colpistes” no haver respectat les regles del joc que estaven obligats a respectar. “L’obligació dels acusats era protegir i salvar la Constitució de qualsevol atac com a exigència inherent de la seva condició d’espanyol i càrrecs públics”, ha indicat.

En aquest context, ha afirmat que va existir una estratègia a nivell legal, amb l’aprovació de lleis com les de desconnexió; orgànica, amb les anomenades estructures d’Estat: de comunicació, i econòmica que, amb la participació de l’executiu, el legislatiu i les entitats socials, va atemptar contra les institucions.

Per tot plegat, ha defensat que es castigui els processats pel delicte de rebel·lió –el mateix que reclama la fiscalia–perquè aquest tipus suposa “atemptar contra les institucions”. En canvi, considera que l’acusació de sedició –que defensa l’Advocacia de l’Estat– no és l’adequat en aquest perquè només implica “atemptar contra el normal funcionament d’aquestes institucions”.

El seu company, el també diputat i secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha advertit que “no hi podrà haver justícia sinó es dicta una sentència amb unes penes que s’ajustin a la gravetat dels delictes que s’estan jutjant, els pitjors que es poden cometre en un ordenament constitucional: el delicte de rebel·lió”.

De fet, l’acusació popular ha reclamat que se’ls apliquin “penes dissuasòries perquè mai més ningú s’atreveixi a atemptar contra l’ordenament constitucional”.

Ortega Smith ha exposat els arguments de la seva acusació d’organització criminal. Segons ell, els acusats en compleixen tots els requisits, ja que formen una agrupació de persones que, de manera temporal o indefinida, concertada o coordinada, amb un repartiment de funcions i una jerarquia, tenien la finalitat de cometre “delictes greus”. En concret, “es pretenia trencar la Constitució, l’Estatut de Catalunya i, en definitiva, la unitat de la nació espanyola”.

Ortega Smith ha tancat la seva intervenció amb una lloança a la “heroica” tasca realitzada –segons ell– per guàrdies civils i policies en la defensa de la legalitat, el paper del rei en defensa de la unitat d’Espanya i el treball i la “valentia” de jutges i fiscals .