L’advocat de Mundó diu que els consellers sabien que l’acord del 6 de setembre “no s’executaria”

L’advocat de Carles Mundó, Josep Riba, ha assegurat aquest dimarts a la tarda que tots els consellers sabien que els decrets i acords del 6 de setembre del 2017 per tirar endavant el referèndum de l’1-O “no s’executarien” perquè no eren constitucionals, serien anul·lats quasi immediatament i no hi hauria temps de tramitar cap dels contractes previstos, ni tan sols els contractes menors.

En el seu informe final, Riba ha dit que l’exconseller de Justícia no va cometre el delicte de desobediència perquè no va fer res després de l’advertiment del 7 de setembre del 2017 del Tribunal Constitucional (TC), i fins i tot va ordenar als seus subordinats no fer cap despesa pel referèndum. Tampoc va cometre cap delicte de malversació perquè l’única despesa que es podria atribuir a Justícia, unes factures proforma d’Unipost, no es va arribar a fer perquè el servei no es va prestar, i per tant, citant els pèrits d’Hisenda, no hi va haver perjudici per l’erari públic.

Mundó està acusat de desobediència i malversació de fons públics. Riba ha dedicat uns minuts al principi de la seva intervenció a rebutjar la desobediència. Així, ha assegurat que de totes les notificacions del TC a Mundó, cap afectava les seves competències com a conseller, excepte la del 7 de setembre respecte als acords i decrets del 6 de setembre. Tampoc era diputat i per tant no podia legislar. Quan va rebre aquella notificació, Mundó ja no va fer res més per aplicar els acords i va ordenar als seus subordinats que no fessin cap despesa relacionada amb l’1-O. Tampoc es va cedir cap local per a les votacions.

Però Riba ha anat més enllà, quan ha assegurat que tots els consellers eren conscients que no podrien tirar endavant aquells acords perquè serien anul·lats pel TC i perquè no hi havia temps d’executar-los. De fet, ha recordat que l’Advocacia de l’estat va admetre que l’acord era un “acte representatiu i polític” i Riba creu que tampoc es donen les circumstàncies per condemnar Mundó per conspiració ni temptativa, ja que hi hauria hagut un desistiment voluntari.

Sobre la malversació, Riba ha recordat que les despeses per les quals la fiscalia acusa el Govern de Puigdemont són molt similars a les del 9-N. En aquella ocasió, la fiscalia, per decisió de la junta de fiscals de Catalunya, no va acusar per malversació, només ho va fer Vox, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va veure-hi indicis penals i no va jutjar a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per aquest delicte.

Respecte a la responsabilitat comptable, que el Tribunal de Comptes sí reclama a Mas, Ortega, Rigau, Francesc Homs i altres alts càrrecs, l’advocat recorda que la responsabilitat no es va estendre a altres consellers. Per això, diu que si la responsabilitat comptable i la penal dels departaments que van fer despeses concretes pel 9-N no es poden solidaritzar a la resta de departaments, tampoc es pot fer per l’1-O.

De fet, segons Riba, no es pot ni condemnar Mundó per “comissió per omissió” per no impedir les despeses d’altres departaments, ja que no tenia posició de garant sobre les despeses d’altres conselleries. Riba ha explicat que la distribució de documentació electoral per part d’Unipost no es va arribar a fer i, per tant, no es va perjudicar l’erari públic, segons van dir les quatre pèrits d’Hisenda. Riba ha assegurat que Unipost va decidir no fer els enviaments abans que entrés la Guàrdia Civil, ja que no tenien cap encàrrec concret. A més, l’advocat ha recordat que l’administrador concursal no reclama cap deute a la Generalitat.

Sobre les cinc factures proforma de cinc conselleries, que sumaven un milió d’euros en total, ha dit que no es poden comptabilitzar perquè eren “esborranys de factures, un pressupost que no es podria acceptar com a document vàlid en una inspecció”, ja que no constava la data de prestació del servei.