El 15% de reusencs responen a la consulta
La mobilització de 800 voluntaris durant la campanya i el dia de la votació anima més de 13.100 persones a acudir a les urnes
-
La urna fins on calgui.Prop de 50 persones van sol·licitar votar a través de la urna que duien a lloc quatre voluntaris. Va ser la forma com un pacient del sociosanitari i dues més de l'hospital Sant Joan van poder emetre el seu vot tot i no poder-se desplaçar a cap col·legi electoral. Joan Figuerola, de noranta anys, tenia dificultats per comunicar-se, però tenia clar que havia de votar a la consulta i que ho faria «amb l'esquerra», i així en va deixar constància alt i fort just abans de dipositar la papereta. Com la Ramona Mestres, que va demanar expressament a la seva filla que truqués perquè li portessin l'urna a l'habitació on està ingressada. Considera que si els resultats van bé, «algun dia veurem» la independència de Catalunya, com una altra de les pacients hospitalitzades, Rosa Maria Bru, que pensa que «si hi ha aquest moviment és perquè esperem que un dia sigui vinculant». La urna mòbil és un dispositiu que s'ha utilitzat per primera vegada en unes eleccions, i una de les usuàries, Marina Escoda, de 86 anys es preguntava «per què no es pot fer a les altres eleccions».TJERK VAN DER MEULEN. -
Votants per primer cop.L'activitat als col·legis electorals dels barris de Sant Josep Obrer i Gaudí contrastava amb la del Centre de Lectura, i la feina dels voluntaris consistia més a informar de la possibilitat de votar. Com feia Montsant Fonts, que explicava als vianants del carrer Mas Abelló què havien de fer per votar. Per a molts d'ells seria la primera vegada. No obstant, a la mesa del barri Gaudí constataven a quarts de dues del migdia que «només dues de les 74 persones que han votat eren estrangeres», deia Àngel Cortadellas.TJERK VAN DER MEULEN. -
Tres dels voluntaris portant l'urna a les plantes d'hospitalització de l'hospital de Reus. TJERK VAN DER MEULEN. -
La urna fins on calgui.Una cinquantena de persones van sol·licitar votar a través de la urna que duien a lloc quatre voluntaris. Va ser la forma com un pacient del sociosanitari i dues més de l'hospital Sant Joan van poder emetre el seu vot tot i no poder-se desplaçar a cap col·legi electoral. Joan Figuerola, de noranta anys, tenia dificultats per comunicar-se, però tenia clar que havia de votar a la consulta i que ho faria «amb l'esquerra», i així en va deixar constància alt i fort just abans de dipositar la papereta. Com la Ramona Mestres, que va demanar expressament a la seva filla que truqués perquè li portessin l'urna a l'habitació on està ingressada. Considera que si els resultats van bé, «algun dia veurem» la independència de Catalunya, com una altra de les pacients hospitalitzades, Rosa Maria Bru, que pensa que «si hi ha aquest moviment és perquè esperem que un dia sigui vinculant». La urna mòbil és un dispositiu que s'ha utilitzat per primera vegada en unes eleccions, i una de les usuàries, Marina Escoda, de 86 anys es preguntava «per què no es pot fer a les altres eleccions».TJERK VAN DER MEULEN. -
Una votant al col·legi electoral ubicat a la Fundació Josep Pont i Gol, al barri Sant Josep Obrer. TJERK VAN DER MEULEN. -
Marina Escoda, de 86 anys, vota a casa seva, després que els voluntaris de Reus Decideix li hagin portat l'urna. TJERK VAN DER MEULEN. -
El centre de la consulta.El Centre de Lectura captava totes les mirades: polítics i cares més i menys conegudes amb ganes de deixar-se veure passaven per la seu de l'entitat, des d'on la Coordinadora Nacional feia el seguiment de la jornada electoral i Reus Decideix, el recompte de vots (a la imatge). Els periodistes seguien els esdeveniments des d'allí, on també van fer-hi cap els 49 observadors internacionals (del País Basc, Sardenya, Còrsega i Flandes) que van supervisar la jornada a tot el territori.TJERK VAN DER MEULEN. -
Gent votant al Reus Ploms. TJERK VAN DER MEULEN. -
Un votant al col·legi del Reus Deportiu. TJERK VAN DER MEULEN. -
Votants al Centre de Lectura. TJERK VAN DER MEULEN.
Dels 89.397 reusencs amb dret a vot, finalment el 14,72% va decidir exercir-lo en algun dels col·legis electorals repartits per la ciutat, de manera anticipada o a través d'una urna que quatre dels 300 voluntaris desplaçaven a casa de qui ho requeria. La gran majoria (el 90,26%) va dir que «sí» a la independència de Catalunya, enfront d'un 7,32% que va respondre «no» a la pregunta«Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?»,, 300 vots en blanc i 18 de nuls. El president de la plataforma Reus Decideix, Joan Ballester, assegurava que «els percentatges responen en bona part a les expectatives que ens havíem posat». Els organitzadors havien encarregat un estudi previ sobre la participació esperada -amb base a diverses variables, com la participació en les anteriors consultes o la composició sociopolítica del municipi- a dos professors de ciència política de la UAB i la UPF, que donaven per a Reus una participació esperada del 8,1%, amb la qual cosa han destacat que han doblat les expectatives.
Reus Decideix va extrapolar les dades de participació per comparar-les amb unes eleccions, en què no poden votar menors de divuit anys ni immigrats. Així, descomptant aquests dos grups, a la ciutat van votar 12.243 persones, el 17,6% del padró. Si efectivament es compara amb les darreres eleccions, les europees, es comprova que la participació ha quedat aquesta vegada per sota, ja que el juny del 2009 es va mobilitzar el 35,10% de l'electorat de la ciutat.Al Centre de Lectura el degoteig va ser continu, amb aparicions mediàtiques com ara el president del Parlament Ernest Benach, que va votar, però també altres polítics que van voler dir-hi la seva (Joan Carretero o Àngel Colom) o el periodista Xavier Graset.
Lluny del punt neuràlgic en què es va convertir el Centre de Lectura, l'afluència divergia entre els col·legis. Al col·legi de la plaça Prim, les dues meses eren buides a primera hora del matí, però se'ls va girar feina en poca estona i a les cinc de la tarda ja duien 267 vots, havent superat una caiguda de la xarxa durant mitja hora en una de les meses, necessari per comprovar que els votants no dupliquessin el seu vot. La major part d'electors eren «de més de 40 anys», analitzava Pilar Tizner, i remarcava que només una sola persona menor de divuit anys havia acudit a votar. Tot i que la franja dels setze als divuit anys podia fer-ho per primer cop, la seva mobilització va ser més aviat escassa, encara que en col·legis com ara el del Reus Ploms, Montserrat Marcer afirmava que hi havia anat a votar força gent jove. De fet, Sheila Martorell, de dinou anys i que ja s'havia estrenat a les eleccions europees, admetia haver anat a votar «influenciada per la família». Però la majoria ho tenia molt més clar. Així, per exemple, Xavi Sendra i Maria Isabel Timoneda van acudir a l'escola Sant Pau perquè «votar és un deure, amb més motiu aquesta vegada perquè ens afecta de prop».
Mohammed Ouahad, un dels estrangers que va acudir a les urnes i part del quòrum que acompanyava el secretari d'Immigració de CDC Àngel Colom, afirmava sentir-se «content de poder votar, com qualsevol altre ciutadà». El sentit afirmatiu del seu vot tenia una motivació clara que resumia així: «Em vull casar amb la meva dona, que és catalana i amb la qual tinc una filla, però hem de fer tots els papers a Madrid, i voldria poder-los fer aquí perquè s'arreglarien més ràpid i millor.» Més lluny anava Otoman Khaann, que tenia clar que «el que paguem s'ha de quedar aquí».
El resultat de la consulta no és vinculant, però en canvi votants com ara Cristina Pérez es mostraven esperançats que «tot i que ara les coses són com són, amb aquesta iniciativa és possible que d'aquí a un temps pugui esdevenir oficial una consulta d'aquest tipus», i advertia que «no s'ha de menystenir aquesta mobilització».
L'organització i celebració de la consulta ha mobilitzat 800 voluntaris que acudien al final de festa. Ballester va donar-los «les gràcies per haver-nos acompanyat en aquest primer pas cap a la llibertat del nostre poble».
Les altres valoracions
