Fracàs per escollir la cúpula de la UE
Fallida
La cimera de líders comunitaris se suspèn fins avui pel desacord sobre el repartiment dels alts càrrecs
L’escissió dins el PPE dinamita l’acord perquè el socialista Timmermans estigui al capdavant de l’executiu
La disputa pel nou lideratge de la Unió Europea esdevé el primer gran xoc en un bloc més fragmentat que mai políticament. La fi del bipartidisme entre socialistes i conservadors al vell continent amb la irrupció dels liberals com a tercera força decisiva en les darreres eleccions i la polarització ideològica dins la gran família democratacristiana s’ha convertit en un difícil repte per als socis europeus, que han fracassat per segon cop en el seu intent de repartir la cúpula institucional de la UE.
Més de tretze hores de negociacions conjuntes i bilaterals des de diumenge al vespre van acabar en res ahir al migdia, quan el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va haver de cancel·lar la reunió entre caps d’estat i de govern sobre els alts càrrecs i ajornar-la fins aquest dimarts a les onze del matí per les discrepàncies entre líders. El principal escull de les negociacions és la cadira més poderosa, l’executiu europeu.
Però el que va ser particularment explosiu va ser l’acord tancat durant la cimera del G-20 del Japó a dues bandes entre francesos i alemanys amb el suport d’espanyols i holandesos per col·locar el socialista Frans Timmermans al capdavant de la Comissió Europea. Fonts diplomàtiques europees asseguren que aquests estats van prometre al president del Consell Europeu i encarregat de coordinar les negociacions, Donald Tusk, que el pacte tindria una “àmplia majoria” entre els socis europeus.
Poques hores després, de tornada a Brussel·les, descobria que la formació guanyadora de les eleccions, el Partit Popular Europeu (PPE), estava en flames per la decisió de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i un sector s’oposava a concedir als socialistes el braç executiu de la UE. A més, l’embat de Timmermans contra les derives autoritàries de Polònia i Hongria el feia encara menys convincent per a l’ala dura de la família conservadora, majoritàriament provinent de l’est d’Europa. Tampoc va fer gràcia a l’ultradretà italià Matteo Salvini i al seu primer ministre, Giuseppe Conte, el pacte a dos d’Osaka. “M’ha deixat perplex”, va admetre.
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, sortia al pas de les crítiques explicant que només van “validar” l’entesa entre Timmermans i el popular bavarès Manfred Weber per repartir-se l’executiu i el Parlament Europeu. “El problema és que l’acord, sostingut pels liberals, no ha estat validat per la majoria dels membres del PPE”, va culpar Sánchez.
Amb aquest panorama els líders ni tan sols van arribar a votar cap proposta concreta en la reunió de diumenge a la nit a dilluns al matí. El president francès, Emmanuel Macron, va carregar durament contra el bloqueig en les negociacions parlant de “fracàs”. “No s’ha trobat cap resultat, donem molt mala imatge a Europa”, va dir. Segons el francès liberal, hi ha problemes “extremadament profunds”, com ara les divisions polítiques internes en la família dels populars europeus, però també la “divisió geogràfica”. “El que falta a la taula és el sentiment i el deure de defensar l’interès general europeu”, va retreure, sense apuntar el dit cap a cap país.
Tercer intent
Demà el Parlament Europeu ha de votar qui rellevarà l’actual president, Antonio Tajani, i no vol fer-ho a cegues. Per això, els líders europeus es tornen a reunir avui a Brussel·les per posar-se d’acord. L’escenari preferit continua sent el del consens entre tots els socis, si bé fonts del Consell Europeu apunten no és “l’única opció”, obrint la porta a repartir els càrrecs per majoria qualificada.
Així, s’espera que demà hi hagi una votació primer sobre un “paquet” per repartir els alts càrrecs i després sobre “noms concrets” per ocupar-los. “Encara tenim temps”, confien fonts diplomàtiques europees, que recorden que fa cinc anys es van celebrar fins a tres cimeres per repartir el pastís.
El pla d’Osaka, revisat
Els moviments entre bambolines de l’eix francoalemany durant la cimera del G-20 el cap de setmana passat al Japó han aconseguit que les negociacions pel repartiment d’alt càrrecs a la Unió Europea pivotin al voltant de la seva proposta. En aquest sentit, ahir es va discutir una versió revisada de la que mantenia el socialdemòcrata Frans Timmermans al capdavant de la Comissió Europea, però posava la búlgara del Partit Popular Europeu Kristalina Gueorguieva a la presidència del Consell Europeu, en comptes de cedir-la als liberals. Els democratacristians també tindrien el Parlament Europeu, tot i que no es descarta que comparteixin el mandat amb un altre partit. En aquesta equació la tercera força política, els liberals, obtindria Afers Estrangers, una cartera buida de competències.