Més de 42.000 ciutadans de la demarcació han votat «sí» en les 3 onades de consultes

El referèndum ha tingut una participació global del 17,35%, que pujaria al 20% amb el cens habitual

Les dades poden donar per a moltes anàlisis i interpretacions. Entre les onades del 13 de desembre, el 28 de febrer i el 25 d'abril –la més nombrosa–, un total de 45 municipis del Camp i 3 de l'Ebre han muntat consultes sobre la independència, una quarta part dels 182 de la demarcació. El Baix Camp, amb 17, i el Priorat, amb 9, són les comarques amb més municipis amb ganes d'autodeterminar-se, i aquesta última, de fet, s'ha situat com la més participativa de Catalunya en termes relatius, amb un 50,8% de votants sobre el total que hi estaven cridats, per sobre, fins i tot, del 40,8% d'Osona. I és que és a les zones rurals on la convocatòria ha tingut sens dubte més èxit, ja que a l'Alt Camp –fins i tot amb una ciutat com Valls– i la Conca també s'han obtingut participacions properes al 30%, igual que als pobles del Baix Camp si se li treuen els resultats més aviat discrets –en percentatge de participació– de Reus i Cambrils. Les comarques litorals –les més poblades i on hi ha més immigració, tant estatal com estrangera– són així les que més han obviat les consultes, amb només un 12,1% de participació al Baix Penedès i un 12,9% al Tarragonès.

A l'Ebre, fins i tot, hi ha dues comarques –la Ribera i la Terra Alta– on encara no s'ha organitzat cap consulta, mentre que les tres que s'han fet a Xerta, al Baix Ebre, i a Ulldecona i Alcanar, al Montsià –amb una participació ben discreta–, sembla que hi dibuixen un panorama poc favorable a les aspiracions independentistes. En total, a les comarques de Tarragona han anat a votar un total de 46.985 persones, cosa que significa un 17,35% del padró que hi estava cridat, que era de 270.844 persones comptant els ciutadans a partir de 16 anys i els immigrats empadronats. Si es tractés d'un plebiscit oficial, en què només poden votar majors de 18 anys i no els immigrats, la xifra de participació pujaria al 20,04%, tot per sota de la mitjana de Catalunya, que s'ha situat en el 20,8% i el 23,3% respectivament. La victòria del «sí», això sí, ha estat irrefutable: un 90,7% dels vots per un 6,5% del «no», dades també inferiors al 93,4% i el 4,3%, respectivament, del conjunt de Catalunya.

Més vot que ERC

Tot i que, en no haver-se organitzat a tot arreu, només han pogut votar la meitat de persones que en les últimes eleccions oficials –uns 270.000 electors, pels 540.000 habituals–, els més de 42.000 vots a favor de la independència ja són més que els 35.433 que ERC va obtenir al Camp i l'Ebre en les generals del 2008, i gairebé tants com els 44.707 de les municipals del 2007. S'acosten als 50.686 de les catalanes del 2006, als quals les enquestes diuen que ara no arribaran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
12 DE MAIG

El ‘presidente’ és Pedro

Sant Boi de Llobregat

Més mobilitat ferroviària

Girona

Estudiants desencantats

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Cañigueral defensa l’impuls del contingut audiovisual en català per als infants

LA BISBAL D’EMPORDÀ
israel

L’Exèrcit israelià nomena el substitut del cap dels serveis d'Intel·ligència

barcelona
GIRONA

Ernest Urtasun: “Salvador Illa no està preparat per governar”

GIRONA
escòcia

John Swinney es perfila com a nou líder de l’SNP amb la retirada de Kate Forbes

barcelona
estats Units

Biden trenca el seu silenci sobre les protestes universitàries contra la guerra a Gaza

barcelona
suïssa

Activistes propalestins ocupen un hall en la Universitat de Lausana

barcelona