“Tenim un acord potent per Sant Feliu”

A les dones sempre ens ha interessat la política, tot i que ara tenim més visibilitat. Hem conquerit un espai del qual feia molt de temps se’ns havia apartat, i se’ns havia deixat en segon pla. A Sant Feliu de Llobregat, però, tenim tradició que les dones han tingut quotes de poder importants en la gestió municipal i han ocupat àrees destacades com la d’Urbanisme o Promoció Econòmica. Tenim moltes dones referents, com ara Maria Comellas, Maria Jesús Bono, Maite Ruf. Són dones que han estat als consistoris des del 1979. Al PSUC, a Iniciativa i a Esquerra Unida sempre han apostat per dones i els valors femenins.

Per a nosaltres el feminisme vol dir una manera d’entendre la vida, el món i l’entorn. En aquest mandat, volem que el feminisme travessi tots els eixos, on tenim molts reptes, com ara el traçat subterrani de les vies. El feminisme entès des de l’espai públic, la salut, la coeducació, des de tots els àmbits de vida. Les dones hem de mantenir el nostre espai i sempre estar alerta. El feminisme sembla que està de moda, però per a nosaltres no, i sobretot cal vigilar els atacs de l’extrema dreta perquè quan les dones assumim el lloc que ens pertoca l’extrema dreta actua més fort contra nosaltres, com ara volent canviar la llei de violència masclista. I una de les primeres mesures consensuades que hem acordat és avançar l’inici del ple de l’Ajuntament a les sis de la tarda, per conciliar la vida familiar i la política.

En Jordi és un company i un mestre i ho continuarà sent. Amb ell he compartit tot el meu bagatge polític des de l’oposició i al govern de l’Ajuntament. D’ell, he après de quina manera has d’executar les idees que tens al cap, com s’han de traslladar els valors en política i el fet de tenir present la fita que volem aconseguir. En Jordi ens hi ha insistit molt i molt. També és un referent l’Àngel Merino, i cal agrair la feina feta a totes les persones que han passat pel consistori.

Durant la campanya ja vam explicitar que volíem pactar amb qui millor poguéssim realitzar les nostres propostes electorals i també en la negociació amb tots dos partits. Amb ERC, des del punt de vista programàtic ens vam posar d’acord de seguida, amb un pacte estrictament local i una agenda transformadora potent, que ara hem de materialitzar amb propostes concretes, amb apoderament de la ciutadania, amb propostes contra el canvi climàtic, i feministes. A més del treball de consens –com en el cas del traçat subterrani de les vies, que és un tema de ciutat–, de trobar acords amb tots els partits. D’ERC també ens va agradar aquest govern de renovació, d’il·lusió, de ganes d’afrontar la política de forma renovada i amb energia.

Cada cop és més comú. Quan no hi ha majories absolutes i els resultats electorals s’equilibren, la representativitat de cada força ha de ser més repartida. L’alcaldia no és un fi, és un instrument puntual de transformació, i el govern també, i per transformar la ciutat es pot fer des de qualsevol punt del consistori, des de les regidories i des de l’oposició.

Sí. Tenim dues línies de treball en el cobriment. Una és la d’Adif, del ministeri; ara ja s’ha posat a licitació l’obra i començarà cap al novembre. El paper de l’Ajuntament serà estar amatent i vetllar per la seguretat i la mobilitat, i per fer tot això ens caldrà suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i recursos necessaris. La segona línia de treball és la creació de la nova ciutat: són 260.000 m², és un quilometre i mig de llarg per 40 m² d’ample. Tot aquest espai ens dona una oportunitat de transformació de la ciutat. Hem fet un concurs internacional, en el qual han participat 31 estudis d’arquitectura i urbanisme, i a les bases es van incloure les conclusions del procés de participació de la ciutat. L’espai s’ha dividit en sis àmbits per connectar un territori amb l’altre dels barris, com ara l’àmbit de l’estació, la biblioteca, zones verdes. Hem fet un estudi de potencialitat de sostres i capacitats amb Urbanisme de la UPC i un altre estudi amb l’Agència d’Ecologia Urbana d’indicadors de ciutat, i amb el procés de participació i aquests dos estudis s’han fet les bases del concurs d’idees, amb les forquilles de creixement que es poden fer. Volem crear un pulmó verd a la ciutat amb la connexió del parc Nadal i la zona de Can Farga. També volem potenciar l’habitatge públic de lloguer per tal que sempre sigui públic, ja que el protegit de venda acaba en mans privades i no es pot recuperar mai. En l’anterior mandat ja vam fer aquest gir en les polítiques d’habitatge per tenir un parc públic de lloguer, que mai hem tingut al nostre municipi, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ara tenim un pla d’habitatge que haurem d’actualitzar amb tot el que inclogui els plans del traçat subterrani. Ara al carrer del Pla tenim uns 38 habitatges, que seran els primers habitatges públics de lloguer, que ja estan en obres. També tenim una altra promoció d’habitatge tutelat per a gent gran i les obres començaran l’any que ve. Els municipis no som titulars d’aquesta competència, la d’habitatge, però hem d’afrontar-ho.

Seran 47 mesos d’obres, uns quatre anys. En una obra d’aquesta dimensió mai saps els terminis reals. El projecte és complex i està molt ben fet. La complexitat és que tenim dues rieres, la de la Salut i l’Aisa, a punta i punta del municipi, i el traçat subterrani ha hagut de baixar molt, per sota les rieres. És un projecte del 2010 i ara actualitzat. El traçat subterrani de les vies és una conquesta de ciutat després de quaranta anys de lluita, tant ciutadana com institucional. No és una conquesta de cap partit. Ha estat una constància real i amb unitat política real, ja que quan el ministeri ha estat a punt de fer les inversions, nosaltres teníem a punt un projecte que només ha calgut actualitzar. Ara haurem de gestionar com seran les afectacions ciutadanes, des de la mobilitat de vianants i viària o l’aparcament fins als eixos comercials. Ho estem preparant i encaixant.

Sí. La seguretat és un dels motius que sempre hem reivindicat per reclamar el traçat subterrani de les vies. És una ferida urbana i col·lectiva, sentimental i de ciutat. Tenim un accident mortal a l’any de mitjana amb tot el que això comporta, sense comptar els suïcidis a les vies. A banda, el pas a nivell de Sant Feliu està tancat 50 minuts cada hora, que està fora de la llei. En superfície, només tenim aquest punt per travessar la ciutat, i això condiciona la vida de la ciutat. Ho tenim molt interioritzat i no som conscients del canvi real que suposarà tenir una ciutat compacta amb el traçat subterrani de les vies. Amb tot, tenim la sort que hem crescut de forma compacta. Als anys 80, la ciutat opta per no créixer, sinó per cohesionar els barris. Als anys 90 es planifica i fins al 2000 no hi ha modificacions de planejaments, no tenim barris disseminats. L’estudi ens diu que el 70% de la població té tres o quatre equipaments a menys de 500 metres. El traçat subterrani és l’oportunitat de cosir una ferida urbana. I no és una oportunitat urbanística, sinó que l’urbanisme ha de servir per cohesionar la ciutat. La nostra ciutat es va dividir fa 150 anys amb l’arribada del tren i ara, 150 anys després, amb el traçat subterrani hem de construir la ciutat del futur.

Treballem amb un horitzó de vuit a deu anys. L’execució de les obres en superfície estarà en funció dels nostres plans d’inversions i dels suports que puguem trobar en l’àmbit supramunicipal ja que pot ser un nucli d’atracció d’inversions de la Generalitat per a equipaments que donin centralitat i ens reforcin, com a capital de comarca que som.

El que és clar és que el processisme ha provocat una paràlisi política. I ho hem patit els ajuntaments de primera mà i, a més, s’ha ajuntat amb les retallades, com ara en el pagament de les escoles bressol, de les beques de menjador. Són serveis que afecten el dia a dia dels ciutadans, com ara l’habitatge, i són competència de la Generalitat i de l’Estat i no han fet res. Pel que fa a recursos, hem estat desemparats durant molt de temps i esperem que ara les prioritats s’enfoquin a millorar la vida quotidiana de les persones.

Sí, i l’hem exportat fins i tot a Barcelona. Hem estat referents en l’accés a equipaments públics perquè el preu no sigui un impediment per accedir-hi. S’adapta la quota a la renda de les famílies. No hi ha cap quota igual. Vam començar a fer-ho amb les escoles bressol i els nens i nenes són un reflex de la societat. També a l’escola de música, amb els serveis de la piscina d’estiu, i ho volem ampliar a més serveis municipals.