Política

Torra, a judici pels llaços grocs

El president de la Generalitat serà jutjat per un delicte de desobediència, que implica inhabilitació, segons decideix el TSJC

Si és condemnat, la decisió no serà ferma i podrà presentar recurs al Suprem

L’instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la causa pels llaços grocs va per feina. El magistrat Carlos Ramos va dictar ahir una resolució en què dicta l’obertura de judici oral contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per suposadament haver desobeït la Junta Electoral Central (JEC) i no haver retirat la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats per les eleccions estatals del 28 d’abril passat. La resolució no ha sobtat pas, ja que el jutge ja va dictar el 27 de juny passat una interlocutòria en què veia “indicis” per dur el president Torra a judici pel delicte de desobediència, i subsidiàriament pel de denegació d’auxili. Tots dos impliquen penes d’inhabilitació. El president català té ara deu dies per presentar proves per a la seva defensa.

Per ara, no s’ha fixat la data del judici contra el president de la Generalitat, tot i que es preveu que se celebri a la tornada de les vacances d’estiu. Segurament serà després del judici, també al TSJC, contra els cinc membres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya pel delicte de desobediència per l’1-O, segons fonts judicials. Les acusacions ja han presentat els seus escrits. La fiscalia demana per a Torra un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, que Vox eleva a dos anys d’inhabilitació i 70.000 euros de multa. Si el president Torra és condemnat, la seva inhabilitació no serà immediata, pot presentar recurs al Tribunal Suprem, que de mitjana triga un any i mig a resoldre’ls. En el cas del 9-N, van respondre 22 mesos després i van rebaixar uns mesos la inhabilitació a l’expresident Mas i les exconselleres Rigau i Ortega.

La instrucció de la causa ha estat ràpida per la seva senzillesa. El magistrat Ramos –que va ser recusat per la defensa de Torra, exercida pel penalista Gonzalo Boye, per la seva suposada parcialitat en la resolució de continuar el procediment penal– aclareix en la interlocutòria d’ahir que Torra manté “incòlume la seva presumpció d’innocència”, fins al judici. Hi afegeix, però, que hi ha uns “indicis” exposats per les acusacions de manera “raonable i amb consistència”, amb les quals decideix dictar l’obertura del judici oral, del qual assegura que no és un tràmit més, sinó que amb aquest “s’impedeixen acusacions infundades”.

El magistrat resumeix els indicis de la desobediència del president de la Generalitat a la JEC, amb un “incompliment conscient l’11 i el 18 de març”. Hi exposa que, el 7 de març passat, Cs va demanar a la junta que ordenés la retirada de “simbologia i emblemes partidistes” del balcó del Palau de la Generalitat i dels edificis públics, que, segons la jurisprudència del Suprem– indica el jutge Ramos–, no es poden exhibir en administracions públiques durant períodes electorals. S’exposa que el president Torra va demanar més temps perquè havia demanat un informe al Síndic de Greuges, que el 20 de març li deia que havia de complir l’ordre. També es relata que el govern va fer una nota al seu web, que reprodueix i diu: “El cap del govern reitera que no ha donat ni donarà cap ordre com li havia exigit la Junta Electoral Central.” Hi afegeix que agents de la policia espanyola van comprovar el 21 de març que el cartell havia estat substituït per un altre que duia el mateix lema: “Llibertat presos polítics i exiliats” i el llaç groc havia estat canviat per un llaç blanc. Davant l’incompliment, es va ordenar als Mossos la seva retirada. El govern va presentar recurs contra l’ordre de la JEC a la sala contenciosa del Suprem, que va avalar la junta.

D’altra banda, la nit del 10 a l’11 de setembre, 131 agulles de Montserrat s’il·luminaran com a homenatge a tots els presidents que ha tingut la Generalitat. Així ho van anunciar ahir l’ANC de Manresa, l’associació Artistes per la República i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, impulsores del projecte, que porta per nom Llum i llibertat. Òmnium Cultural també dona suport a la iniciativa.

L’acte pretén reclamar “la llibertat de Catalunya” i també la dels “presos polítics i exiliats”. Per fer possible l’encesa simultània dels farells, els organitzadors compten que seran necessaris 131 equips d’escaladors d’un mínim de tres persones cadascun. I van anunciar també que el cim de Sant Jeroni, el més alt, representarà el president Torra.

LES XIFRES

70.000
euros de multa
sol·licita Vox que s’imposin al president Torra, a més de dos anys d’inhabilitació. La fiscalia, 30.000.
22
mesos va trigar el Suprem
a modificar i declarar ferma la condemna a Mas, Rigau i Ortega per la consulta del 9-N.

Arxiven les denúncies contra mestres

El jutjat d’instrucció número 7 de Martorell (Baix Llobregat) ha arxivat les tres denúncies que quedaven obertes contra els docents de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, investigats per presumptament haver menyspreat alumnes fills de guàrdies civils després del referèndum de l’1-O i les càrregues policials viscudes. Segons ha pogut saber l’ACN, el jutge ha conclòs que no hi ha suficients indicis per mantenir la causa oberta pels delictes d’odi i contra la integritat moral. El mateix jutge ja va arxivar mesos enrere cinc altres causes similars, i el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va fer el mateix amb una investigació sobre un altre professor. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil ja ha avançat que recorrerà contra l’arxivament a l’Audiència de Barcelona, com ha fet amb les altres causes tancades. L’Audiència de Barcelona i el TSJC han dictat resolucions en què deixen clar que els cossos policials no estan protegits en els anomenats delictes d’odi, que són per a grups vulnerables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.