“Amb el Bloc, les coses es fan d’una altra manera”

El Bloc, una mica a l’estil dels comuns o de Podem, va sor­gir al muni­cipi com una eina política alter­na­tiva en cons­ta­tar que els par­tits tra­di­ci­o­nals no esta­ven donant una res­posta adi­ent als pro­ble­mes que plan­te­java una part de la ciu­ta­da­nia. Pri­mer es va crear la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Veïns d’Olesa de Mont­ser­rat (Favom) i després el col·lec­tiu Ole­sans per la Par­ti­ci­pació. En aquell moment hi havia mol­tes quei­xes, però una d’aques­tes era trans­ver­sal: l’opa­ci­tat i l’acti­tud que tenien els par­tits polítics i els governs muni­ci­pals, que es nega­ven a dei­xar par­ti­ci­par les asso­ci­a­ci­ons en els afers del muni­cipi. Aquest movi­ment rei­vin­di­ca­tiu va con­ti­nuar evo­lu­ci­o­nant fins a la cre­ació del Bloc Olesà, que és un par­tit muni­ci­pa­lista en el qual par­ti­ci­pen moltíssi­mes per­so­nes que venen de sec­tors o d’àrees de conei­xe­ment molt diver­ses, que fins i tot poden pen­sar dife­rent sobre Cata­lu­nya o Europa, però que a l’hora de tre­ba­llar per Olesa és molt fàcil que tro­bin un espai comú.

D’esquer­res, de progrés, cata­la­nis­tes...

Con­si­de­rem que el dret a deci­dir forma part del marc democràtic i que no pot ser que no es pugui exer­cir. No tenim cap pro­blema a par­lar de pre­sos polítics perquè ente­nem que la gent que és a la presó hi és per motius polítics.

Anant als orígens, els Ole­sans per la Par­ti­ci­pació es van tro­bar amb un altre grup de gent d’EUiA, que feia molts anys que llui­tava i amb qui coin­cidíem en molts punts. D’allà surt el nom amb què es van pre­sen­tar per pri­mera vegada a les elec­ci­ons del 2003: Bloc Olesà-EUiA. Aquest és el paraigües que ens va acom­pa­nyar aquells anys, i a través d’EUiA ha evo­lu­ci­o­nat per estar sota el paraigües d’En Comú. El que ara tenim amb els comuns és un acord escrit en el qual nosal­tres subs­cri­vim ple­na­ment la ide­o­lo­gia de progrés i d’esquerra, i hi ha un inter­canvi de col·labo­ració quan arri­ben elec­ci­ons, siguin locals, cata­la­nes o esta­tals. Amb aquest acord, els regi­dors que obte­nim a les elec­ci­ons muni­ci­pals també sumen per a la Dipu­tació o per al Con­sell Comar­cal i això ens per­met dis­po­sar d’un fil directe amb algun dipu­tat de la Dipu­tació o amb el Par­la­ment i també tenim un con­se­ller del Bloc al Con­sell Comar­cal del Baix Llo­bre­gat.

El 2003 vam obte­nir dos regi­dors i en les elec­ci­ons suc­ces­si­ves vam con­ti­nuar crei­xent fins que el 2011, amb nou regi­dors, ja vam poder gover­nar amb en Sal­va­dor Prat com a alcalde. Després, el 2016 van ser les elec­ci­ons de la majo­ria abso­luta amb 12 regi­dors i amb Pilar Pui­me­don a l’alcal­dia. Va ser ales­ho­res quan vam aga­far el com­promís que els que arri­bem al càrrec d’alcalde hi hem d’estar només qua­tre anys.

És molt fàcil d’enten­dre. La reno­vació no es fa d’un dia per l’altre. Un alcal­da­ble no surt com un bolet, sinó que hi ha una feina prèvia d’anys, que pot començar a fora del con­sis­tori i con­ti­nuar a dins com a regi­dor de l’opo­sició o de l’equip de govern i fina­lit­zar a l’alcal­dia. Jo crec que una per­sona que entrega tants anys a les tas­ques de com­promís a la comu­ni­tat ja ho ha donat tot. Quan un par­tit can­via de can­di­dat assu­meix un risc, però és bo que hi hagi reno­vació i que entri ener­gia nova. Les ole­sa­nes i els ole­sans han entès aquest espe­rit de reno­vació i ja no iden­ti­fi­quen el Bloc amb una per­sona con­creta, sinó amb els valors de la nos­tra for­mació: l’hones­te­dat i la feina. El Bloc és un con­junt de gent que penca pel poble i que fa de manera honesta molt tre­ball com a equip.

Els 12 regi­dors de l’any 2015 ja els vam con­si­de­rar en aquell moment una cosa excep­ci­o­nal i irre­pe­ti­ble. I amb tot el que ha pas­sat al nos­tre vol­tant després de l’1 d’octu­bre estem molt satis­fets del resul­tat. A Olesa ha sor­tit Ciu­ta­dans del no res amb tres regi­dors i aquesta és una tendència que s’ha vist a tot el Baix Llo­bre­gat. Els soci­a­lis­tes també han pujat en gene­ral a tot arreu. Tot i això, nosal­tres hem resis­tit.

És clar que sí. Apli­cant el cri­teri de reno­vació a l’alcal­dia vaig ser esco­llit jo, que era una per­sona poc cone­guda, com a cap de llista. A més, vuit anys seguits d’exer­cici en el govern sem­pre pas­sen fac­tura. Aquest any hem tirat enda­vant el POUM i quan ho vam començar a fer, en Joan Segado, que era el regi­dor de Pla­ne­ja­ment i una per­sona amb molta experiència muni­ci­pal ja em va adver­tir: si vols per­dre unes elec­ci­ons –em va dir– has de fer un pla gene­ral. Hagi o no afec­tat això els resul­tats dels comi­cis, ens és igual. Nosal­tres som aquí per fer feina i a l’ADN del Bloc hi ha la pro­testa per l’urba­nisme que s’estava fent, des del 2003, amb els efec­tes nega­tius de la bom­bo­lla immo­biliària i tot el que s’estava per­dent de patri­moni i de crei­xe­ment sen­sat. Un dels objec­tius pri­o­ri­ta­ris era poder can­viar les dinàmiques de l’urba­nisme. Havíem de fer un POUM i l’estem fent. Segur que és un fac­tor que ens han fet per­dre alguns vots.

Ens vam tro­bar un ajun­ta­ment amb un dèficit con­si­de­ra­ble. No hi havia diners ni per com­prar paper per a les impres­so­res ni gaso­lina per a les ron­des dels vehi­cles de la Poli­cia Muni­ci­pal. I el que sorprèn més és que en els anys ante­ri­ors, amb la bom­bo­lla immo­biliària, l’Ajun­ta­ment havia d’haver ingres­sat molts diners. I entre la bom­bo­lla i la crisi, els muni­ci­pis van rebre la mili­o­nada del pla Zapa­tero, que aquí, com en tants altres llocs, es va gas­tar estúpida­ment. Teníem l’Ajun­ta­ment inter­vin­gut i va ser neces­sari sane­jar les finan­ces i apro­fi­tar tot allò que podia venir en forma de sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat. També va cal­dre modi­fi­car l’estruc­tura fun­ci­o­na­rial de l’Ajun­ta­ment, que es cor­res­po­nia amb la d’un muni­cipi de 12.000 habi­tants quan en els últims anys s’havia dupli­cat la població. En el moment més dur de la crisi econòmica i de l’atur vam poder inver­tir en equi­pa­ments i en via pública i la majo­ria abso­luta del 2015 va ser un reco­nei­xe­ment a aquesta tasca. Temps abans, quan érem a l’opo­sició, dèiem que tot es podia ges­ti­o­nar dife­rent i amb el pas dels anys ha que­dat demos­trat que, efec­ti­va­ment, amb el Bloc les coses es fan d’una altra manera.

Hi ha exem­ples que demos­tren que no és així. El POUM s’ha apro­vat ini­ci­al­ment sense cap vot en con­tra i després d’un procés amb moltíssima par­ti­ci­pació de tot­hom. I el pla de salut s’ha fet també amb total par­ti­ci­pació dels par­tits i els agents del sec­tor.

Després dels comi­cis vam ini­ciar con­tac­tes per veure si es podia arri­bar a algun pacte. Vam donar pre­ferència a la CUP, a la qual vam ofe­rir fins i tot entrar al govern, perquè ente­nem que una part dels seus vots els van rebre d’antics votants nos­tres, però ens han dit que pre­fe­rei­xen aga­far experiència des de fora del govern. Amb ERC hi ha hagut també con­tac­tes, però no s’han con­cre­tat en res i la nos­tra assem­blea ha optat final­ment per ini­ciar la pri­mera fase del nou man­dat amb els vuit regi­dors i donant-nos temps per tre­ba­llar temes con­crets. Pel que fa al PSC ja van dir des del pri­mer moment que volien estar com a pri­mera força de l’opo­sició.

Hi ha una línia de con­tinuïtat que és posar al dia Olesa en tot allò que es refe­reix a l’espai públic –millo­res en car­rers, pla­ces i parcs– i equi­pa­ments, siguin cul­tu­rals, espor­tius o admi­nis­tra­tius. Tenim pro­jec­tes pre­pa­rats per posar a lici­tació el com­plex espor­tiu Sal­va­dor Boada i també hi ha el la segona fase de l’avin­guda Fran­cesc Macià. Així mateix, volem posar en marxa l’espai de Cal Puig­ja­ner com a cen­tre d’inter­pre­tació del ter­ri­tori i tirar enda­vant l’ampli­ació de la bibli­o­teca, un pro­jecte molt impor­tant que hem tre­ba­llat aquests anys amb la Dipu­tació. Són uns 1.500 metres qua­drats d’ampli­ació i una inversió esti­mada de 3,5 mili­ons d’euros. És un pro­jecte molt neces­sari per a Olesa, però per poder-lo por­tar a terme hem de tre­ba­llar con­jun­ta­ment amb la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat.

Una de les recla­ma­ci­ons que fem a la Gene­ra­li­tat i a la Dipu­tació és que s’impulsi un ree­qui­li­bri del ter­ri­tori. Mol­tes de les inver­si­ons públi­ques es fan a la part del Baix Llo­bre­gat més influ­en­ci­ada o més den­sa­ment poblada de l’àrea metro­po­li­tana, on hi ha les grans empre­ses logísti­ques. Els muni­ci­pis de la ròtula d’Abrera hem que­dat en una mena de cul-de-sac: no rebem ingres­sos de les grans indústries però hem d’aco­llir i donar ser­veis a més població. El POUM és una eina que ens ha de per­me­tre resol­dre els embo­lics urbanístics que impe­dei­xen que les empre­ses s’ins­tal·lin als nos­tres polígons indus­tri­als, però prèvia­ment cal que la Gene­ra­li­tat i Madrid des­en­ca­llin el pla direc­tor de la ròtula d’Abrera, un blo­queig que és una espasa de Dàmocles per a tots els muni­ci­pis, i també és impres­cin­di­ble que el govern de l’Estat acabi d’una vegada la B-40, el quart cin­turó.