El quart pilar: l’esport

Catalunya ha estat una potència esportiva, i voldria recordar que Barcelona va ser el primer referent de l’associacionisme esportiu a l’Estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX. Ho va ser gràcies a la burgesia, que va començar a incorporar activitats esportives i recreatives en el seu estil de vida per imitar les tendències estrangeres. L’esgrima i l’hípica van ser els primers esports practicats. En aquell context van néixer els primers clubs d’esports, que van prendre la davantera al futbol en els anys en què es restauraven els Jocs Olímpics gràcies a Pierre de Coubertin, home molt vinculat als dirigents esportius catalans. Aquest pòsit d’empenta històrica encara continua viu, i la vinculació amb el moviment olímpic, també.

Ara gaudim dels èxits esportius de Catalunya en l’àmbit internacional. Som al capdavant del medaller olímpic: fins a 178 metalls catalans en el total de participacions olímpiques certifiquen el nostre potencial. Són el doble de les medalles del còmput de la comunitat madrilenya, per exemple. En els darrers Jocs Olímpics de Rio (2016), esportistes catalans van aconseguir participar en el 47% dels podis espanyols: Mireia Belmonte, Saül Craviotto i Joel González són alguns dels referents internacionals de l’esport català.

La projecció esportiva internacional de Catalunya ha continuat, amb més o menys intensitat, al marge de les etzibades del context polític que vivim. De fet, podríem dir que, en la proporció d’inversió econòmica i èxits esportius, Catalunya s’endú el palmarès. Però ara necessitem un nou model esportiu i un nou sistema de gestió per tenir un sector més eficient i que ens permeti continuar tenint aquesta projecció i una societat més saludable, més justa i més unida.

L’esport és el quart pilar de l’estat del benestar. Per exemple, invertir 1 euro en esport suposaria un estalvi de 50 euros en receptes de medicaments. També és el sector que més difumina les diferències socials. Des del món federatiu i els clubs s’està treballant, amb compromís, per desenvolupar programes de formació i inserció laboral a través de la pràctica esportiva. Gràcies a INSERsport som un stakeholder destacat a Europa i exemple de bones pràctiques d’inclusió social. L’esport també ens uneix perquè caminem replegats més enllà dels vectors ideològics: el que la societat no sap unir, l’esport ho assoleix.

I, malgrat les dificultats econòmiques i tots els greuges que queden per resoldre, continuem treballant de valent en el foment de l’esport en tots els seus vessants. En aquest context, el món federat, amb el lideratge de la UFEC, ha estat capaç de posar l’esport al centre del debat polític amb una iniciativa legislativa popular per a una nova llei de l’esport. Representem el 85% del sector amb 70 federacions, més de 9.000 clubs i prop de 700.000 llicències arreu de Catalunya. Hem tirat endavant una proposta, sorgida d’una reflexió de més de cinc anys, i hem assolit la xifra de 154.492 signatures de persones que ens han donat suport facilitant les seves dades personals, una efemèride gens menyspreable en els moments que vivim.

Ara, després de l’acord amb el govern, i de recollir les sensibilitats dels agents del sector, la ILP s’ha transformat en una proposició de llei de grups parlamentaris que ja es troba en tràmit al Parlament de Catalunya. Aquesta nova llei ha de consolidar un sistema de finançament digne, estable i independent per als clubs i federacions, que cal estructurar en un nou marc de col·laboració publicoprivada que ens homologui a Europa. Cal desencotillar jurídicament les entitats i crear un gran paraigua organitzatiu de les entitats sense ànim de lucre.

Ens en sortirem i aquest nou marc de gestió permetrà planificar a mitjà i llarg termini. Només així podrem mantenir l’excel·lència a casa nostra i a fora. Sabem què volem, i com ho volem: junts, més ràpid, més lluny, més forts.