Montse Ayats
PRESIDENTA D’EDITORS.CAT
Incorporar nous lectors en català
1 de cada 4 llibres que es venen al nostre país és en català. És poc? Sí, és clar, mirat així, només amb les xifres fredes, és poc. Però jo, que em solc mirar les coses analitzant el context i des d’una òptica realista –sense renunciar a les utopies i treballant per canviar el que no m’agrada o el que em sembla que pot millorar–, crec que no està gens malament si tenim en compte d’on venim, d’un franquisme que pretenia anorrear la llengua i la cultura catalanes i gairebé ho va aconseguir, i si tenim en compte, d’altra banda, la realitat del nostre país, un país en què conviuen dues llengües, una de les quals és molt més forta i té unes lleis que l’afavoreixen.
És poc, però pot créixer i, de fet, va creixent com hem pogut comprovar en els darrers anys. Que pot créixer, ens ho diuen les dades que apareixen en l’Estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres. Quan, a les persones enquestades, se’ls demana per què no han llegit el darrer llibre en català, un 22,5% respon que no ho ha fet perquè el títol no està editat o no l’ha trobat en aquesta llengua.
I aquesta xifra pot créixer, també, perquè avui, al nostre país, totes les persones escolaritzades aquí i que tenen al voltant dels 35 anys –una franja d’edat en què sovint la lectura torna a adquirir protagonisme– van aprendre a llegir i a escriure en català. Són lectors que, si tenen una bona oferta en català i aquesta oferta els arriba, és molt probable que llegeixin en català. En tenim mostres: en el cas d’alguns títols que s’han traduït d’altres llengües i s’han publicat alhora en català i en castellà i que han tingut molta difusió i repercussió en els mitjans, la proporció no ha estat d’1 a 4, sinó que el català ha venut més que el castellà.
Per tant, una oferta plural i diversa i la visibilitat dels llibres que publiquem són elements clau per a la incorporació de lectors a la nostra llengua. I en això treballem les empreses editorials, individualment però també de manera col·lectiva, organitzant esdeveniments com ara La Setmana del Llibre en Català, una iniciativa liderada per Editors.cat però que té la complicitat del conjunt del sector, les administracions i els patrocinadors privats.
Què ens falta, doncs? Ens falten polítiques, polítiques en majúscules, polítiques educatives i culturals potents que contribueixin a fer més lectors en la nostra llengua. Tinc la sensació que estem en un final de cicle, sense partits que pensin en programes i en polítiques, i que sovint només es mouen en la immediatesa. I tant l’educació com la cultura necessiten reflexió i propostes i projectes a mitjà i llarg termini.
Ens falten polítiques que reivindiquin la lectura i li atorguin el paper fonamental que té; polítiques que revisin com ens hi incorporem i quin tractament en fem des de les escoles; polítiques que garanteixin que tothom hi té accés i que, per tant, tinguin en compte les biblioteques escolars i les biblioteques públiques; polítiques de suport als punts de venda que estan patint la crisi que pateix el comerç de proximitat; polítiques que fomentin l’ús social de la llengua; polítiques que permetin executar els compromisos adquirits en el Pla de Lectura 2020; polítiques que ens permetin dotar de més pressupost la conselleria de cultura; polítiques...
No vull obviar que la situació del nostre país no és fàcil però governar i fer política vol dir això, vol dir gestionar la complexitat per avançar. I, sisplau, aproveu un nou pressupost per al 2020 i deixem de regalar diners a hisenda, que la cultura i l’educació els necessiten!