Una regió víctima de la desídia
La relaxació del control estatal sobre terratinents i ramaders fa que augmentin els incendis descontrolats a l’Amazones
Bolsonaro ordena un mapa detallat del foc amb la intenció de demostrar que s’exagera
L’Amazones crema des de fa dècades. La voracitat de noves terres per al conreu promou incendis més o menys controlats i fora de la llei. Darrere el foc, sobre la selva arrasada, creixerà soja o s’engreixarà el bestiar. La pràctica és habitual i explica bona part de la desforestació. Però alguna cosa ha canviat des que l’ultradretà Jair Bolsonaro va arribar al poder, el gener del 2016. Els incendis d’aquest any ja superen del 83% els que es van registrar el 2018. El món està en alerta, mentre el govern del Brasil atribueix les desenes de milers de focus d’incendi a la sequera. Els líders ambientalistes alerten que l’escassedat de la pluja només explica una part del problema i assenyalen causes polítiques.
El ministre de Medi Ambient, Ricardo Salles, va dir dimecres que l’avenç dels focs es deu “al temps sec, al vent i a la calor”. Aquest ha estat el discurs oficial des de fa un mes, quan el tema va arribar a la premsa brasilera i, d’allà, a la internacional. Però la sequera d’enguany no té res d’extraordinària, diuen els ambientalistes, per més que Bolsonaro s’esforci a endossar tota la responsabilitat a problemes climàtics.
Què passa, doncs? No hi ha foc natural a l’Amazones, adverteixen els defensors del medi ambient. Les causes tenen més a veure amb un canvi de percepció entre els responsables de les cremades habituals. Amb Bolsonaro al Palau Planalto, els predadors de la naturalesa se senten protegits. Ho diu amb claredat el director de Justícia Socioambiental del Fons Mundial per a la Naturalesa al Brasil, Raúl Silva Telles do Valle, a la cadena CNN: “Volta la idea entre els terratinents i els ramaders que sempre han volgut ocupar terres públiques que ara es pot avançar sobre la selva i que no hi haurà penes. Mentre la desforestació augmenta, la fiscalització baixa. Hi ha un missatge clar del govern brasiler que no passarà res si desforesten.”
Sense por de represàlies legals, el foc avança. Ho fa tan ràpid, que aquest cop ha sortit de control, fins i tot per la part boliviana i paraguaiana de l’Amazones.
Negacionisme i culpes a les ONG
Bolsonaro va arribar al poder amb el suport dels terratinents i ramaders, que van trobar en el seu discurs negacionista del canvi climàtic un bon aliat. El president no els ha defraudat. La seva primera reacció davant la crisi va ser culpar les organitzacions ecologistes de provocar intencionadament els incendis per perjudicar-lo. Després va acusar els qui demanen més controls sobre la selva de perjudicar el creixement de la indústria agroexportadora del Brasil. Ara, davant l’augment de la pressió internacional, Bolsonaro ha decidit afrontar el problema. Ahir va ordenar a tots el seus ministres que adoptin “les mesures necessàries per combatre els focus d’incendi per a la preservació i la defensa de la selva amazònica, patrimoni nacional”.
La revista Veja, la més llegida del país, va publicar que, en realitat, Bolsonaro vol un mapa oficial dels incendis que confirmi la idea que hi ha “poc foc” i molta exageració. El cap dels ministres, Onyx Lorenzoni, va redoblar l’aposta: “Realment hi ha desforestació, però no als nivells i als índexs que estan dient. Els europeus aprofiten la qüestió del medi ambient per imposar barreres al creixement i al comerç brasiler”, va dir. Segons un estudi de l’organització Imazon, la tala a l’Amazones va créixer del 66% interanual al juliol.