L’1-O inspira el govern a avançar “sense excuses”

Quan falten pocs dies per a la sentència del Tribunal Suprem contra el govern que va impulsar el referèndum de l’1-O, l’independentisme es va abocar ahir en massa a commemorar el segon aniversari d’una jornada d’empoderament popular de record molt fresc, que va voler fer servir com a element inspirador per seguir el camí i com a esperó per afrontar els temps que vindran i assolir la fita de la independència. Ho van fer les entitats socials i els CDR per mitjà de desenes d’actes i mobilitzacions convocats arreu de Catalunya, i ho van fer també les principals institucions.

En un breu però solemne acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, el govern va fer públic al matí el Compromís Primer d’Octubre, que tot just acabava d’aprovar en el consell executiu, per ratificar l’1-O com a “jornada fundacional” del republicanisme d’avui al país, i conjurar-se per “avançar sense excuses” perquè la república, que veu “inevitable”, sigui una realitat, a més de “persistir” fins a aconseguir el retorn a casa de presos i exiliats polítics. L’executiu es compromet a fer-ho “de l’única manera que sabem i volem: democràticament i pacíficament”, subratlla el text, que van llegir el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès acompanyats de tots els consellers i uns 200 alts càrrecs –secretaris i directors generals de tots els departaments, en una posada en escena calcada a la del compromís que van signar l’abril del 2017 els ara represaliats per tirar endavant el referèndum–, amb una senyera com a únic element simbòlic visible.

“Les societats madures, responsables i compromeses s’expressen de manera democràtica i pacífica, i ho fan també a través del vot”, comença la declaració. “I això és el que va fer la ciutadania de Catalunya el Primer d’Octubre del 2017”, sosté, una data que serà sempre “de compromís, d’afirmació, de solidaritat, de proposta i d’esclat democràtic a favor del dret a l’autodeterminació”. El text, que destaca que l’1-O la societat es va “empoderar” i va “plantar cara a la barbàrie”, afirma que és amb “l’esperit” d’aquells dies, també els precedents i els posteriors, amb especial èmfasi en el 3-O, que caldrà “afrontar els desafiaments del futur”, sobretot en aquest camí “cap a la república catalana, que serà inevitable”. “Sempre amb un compromís innegable i inqüestionable amb la pau, el diàleg, la voluntat popular, el vot i la democràcia”, remarca el text, com ha estat històricament, si bé ho ha de recordar ara més que mai vista la campanya en marxa per mirar de criminalitzar l’independentisme. “La llavor de la convivència és la paraula, el respecte dels drets socials, civils i polítics i la capacitat de decidir col·lectivament”, recorda igualment la declaració, en al·lusió al discurs unionista que afirma que a Catalunya hi ha tot just un problema de convivència. Acabat l’acte, Torra es va desplaçar a Lledoners per visitar els presos polítics, i alguns consellers van fer el mateix amb les preses a Mas d’Enric i Puig de les Basses.

També davant la façana del Parlament es va fer al migdia una concentració commemorativa convocada pels funcionaris públics reunits en l’Assemblea de Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC). Hi havia els membres sobiranistes de la mesa, amb el president del Parlament, Roger Torrent, al capdavant; diputats de JxCat, ERC i la CUP, i molts treballadors de la cambra. Simbòlicament, els concentrats, alguns amb grans llaços grocs, van introduir paperetes en una de les urnes de l’1-O, entre aplaudiments i crits de “Llibertat!”. “L’1-O no pot ser només memòria, un record, una cicatriu. Ha de representar el futur d’aquest país i l’esperança de les noves generacions. Ha de representar la llavor de la victòria”, assenyalava a la tarda Torrent, en un acte amb Aragonès i altres càrrecs d’ERC a Fonollosa, un dels pobles que van viure les ràtzies policials de l’Estat. “Davant la sentència, haurem de recórrer de nou a l’esperit de l’1-O. I no només els independentistes”, proclamava, tot enllaçant-ho amb les mobilitzacions que venen, que segons ell s’hauran de fer “de manera persistent i permanent de nou, per defensar els drets fonamentals”.