Política

El carrer sempre hi és

Quasi 20.000 persones es mobilitzen a Barcelona, i la ciutat encapçala un seguit de manifestacions arreu del país per reivindicar l’esperit del referèndum

La delegació de la CE a la capital catalana va ser el destí de la protesta de la principal marxa

Girona i altres ciutats van viure concentracions massives de caire reivindicatiu

La Paeria de Lleida fa una crida a aportar material audiovisual de l’1-O per conservar-ne la memòria

Una urna de plàstic de l’1 d’octu­bre del 2017, il·lumi­nada amb un manyoc de bom­be­tes a l’inte­rior, trans­por­tada per un ciu­tadà damunt el cap, tan­cava ahir quan pas­sa­ven vint minuts de les vuit de la tarda la mani­fes­tació inde­pen­den­tista orga­nit­zada a Bar­ce­lona amb motiu del segon ani­ver­sari del referèndum. Era l’última de quasi 20.000 per­so­nes que van des­fi­lar pel cen­tre de la capi­tal del país en una mani­fes­tació que no pas­sarà a la història pel volum de per­so­nes, però sí per ser una nova mos­tra de la constància del movi­ment sobi­ra­nista a l’hora de man­te­nir viva al car­rer la seva rei­vin­di­cació. La marxa es va esten­dre al llarg de poc més de sis-cents metres de lon­gi­tud, i en el moment en què l’urna il·lumi­nada arri­bava a Aragó la capçalera es plan­tava davant de la Dele­gació del Govern espa­nyol, al car­rer Mallorca amb Roger de Llúria, abans de diri­gir-se cap a la des­ti­nació final, l’ins­ti­tut Jaume Bal­mes, a Pau Clarís amb Con­sell de Cent, un dels col·legis que va ser assal­tat per la Policía Naci­o­nal ara fa dos anys.

La marxa tenia com a etapa intermèdia la seu de la dele­gació de la Comissió Euro­pea a Bar­ce­lona, davant de la Pedrera. Ahir s’hi va atu­rar la capçalera i s’hi va lle­gir el mani­fest titu­lat Aca­bem el que vam començar. El text reclama que es posi en marxa una “inde­pendència real”, que els polítics es dei­xin de “decla­ra­ci­ons simbòliques”, alhora que exi­geix “la fi del tac­ti­cisme i el par­ti­disme”.

La marxa havia estat con­vo­cada per a les set de la tarda, amb punt de sor­tida a la plaça Cata­lu­nya i iti­ne­rari prin­ci­pal pel pas­seig de Gràcia. Poc abans de començar, en el punt de sor­tida es con­gre­ga­ven encara no 3.000 per­so­nes i una visió zeni­tal, des del punt més alt dels grans magat­zems que hi ha a la plaça, va fer excla­mar a dues joves mani­fes­tants que van pujar fins al lloc per tenir la pers­pec­tiva: “Ningú, és des­es­pe­rant.” El des­encís de les dues joves, pel que sem­bla un lent procés de des­mo­bi­lit­zació de les bases inde­pen­den­tis­tes, es va veure mati­sat a mesura que avançava la tarda amb l’arri­bada a la con­cen­tració de fins a 18.000 per­so­nes, segons el balanç que va difon­dre l’Ajun­ta­ment, 2.000 menys que el recompte fet per aquest diari a peu de car­rer.

La d’ahir a Bar­ce­lona no va ser una mani­fes­tació cen­tral, sinó un acte més dels molts que es van cele­brar al país. Entre les mobi­lit­za­ci­ons va des­ta­car la marxa de tor­xes que es va fer al ves­pre des de diver­sos muni­ci­pis del Bages en direcció a la presó de Lle­do­ners, on les diver­ses colum­nes van con­fluir en un acte en què van pren­dre la paraula la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, i també el germà del pres Jordi Sànchez, un fami­liar de l’exi­li­ada Anna Gabriel, la dona de Jordi Turull i un diri­gent d’Òmnium del Bages i el Moianès. Altres mar­xes amb tor­xes esta­ven con­vo­ca­des, entre molts altres llocs, als muni­ci­pis d’Arenys de Mar, Bell­puig, Cam­pro­don, Car­de­deu, Crei­xell, Igua­lada, Girona, Lla­nars, Lleida, Mas­quefa, Mataró, Olot, Palau-solità i Ple­ga­mans, Premià de Mar, Reus, Ripo­llet, Salt, al barri bar­ce­loní de Sant Andreu, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gra­me­net, Tar­ra­gona, Ter­rassa o Vila­franca del Penedès, però també a Pica­dilly Cir­cus (Lon­dres), men­tre que al matí se n’havien fet al barri bar­ce­loní de Sants o a Brus­sel·les.

Pro­testa a la UB del Raval

Dese­nes d’estu­di­ants del cam­pus del Raval de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB) es van con­cen­trar al matí al porxo de la facul­tat per com­me­mo­rar el segon ani­ver­sari de l’1-O. Els estu­di­ants van lle­gir un mani­fest en què rei­vin­di­ca­ven “llui­tar incan­sa­ble­ment” per fer que el resul­tat del referèndum no reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment es faci efec­tiu. Segons reco­llia l’ACN, la resistència no es pot fer “doble­gant-se davant dels par­tits del 155” ni pac­tant renúncies. Els estu­di­ants augu­ren “temps de lluita” fins a acon­se­guir l’amnis­tia dels pre­sos i fer efec­tiva la República cata­lana.

Tar­ra­gona, Lleida i Girona

Unes tres-cen­tes per­so­nes con­vo­ca­des per diver­sos col·lec­tius es van diri­gir a quarts de set del matí des de la plaça Cata­lu­nya de Girona fins al quar­ter de la Guàrdia Civil, on un cordó poli­cial dels Mos­sos d’Esqua­dra pro­te­gia la caserna –els Mos­sos també impe­dien des de la mati­nada l’accés a l’estació del TAV, on s’han fet diver­sos talls de pro­testa els últims dos anys.

Amb una pan­carta d’“1-O ni oblit ni perdó”, alguns mani­fes­tants van llançar ous con­tra els agents del cordó poli­cial i un menor iden­ti­fi­cat va ser denun­ciat per haver llançat pin­tura groga. Poste­ri­or­ment, es van diri­gir a la Sub­de­le­gació del Govern espa­nyol, també pro­te­gida per la poli­cia cata­lana. Envol­tats pels agents, i ja només un cen­te­nar, van tallar l’avin­guda Jaume I. A les deu del matí, una sei­xan­tena van deci­dir en assem­blea que man­tin­drien el tall davant la Sub­de­le­gació fins a la marxa de tor­xes del ves­pre.

Per altra banda, uns tres-cents tre­ba­lla­dors de la Gene­ra­li­tat con­vo­cats per l’Assem­blea en Defensa de les Ins­ti­tu­ci­ons Cata­la­nes (ADIC) es van con­cen­trar davant de la Dele­gació del Govern per com­me­mo­rar l’efemèride des­ple­gant una pan­carta amb el lema “#Tsu­na­mi­de­mo­cra­tic Tor­nem als car­rers” i lle­gint un text d’agraïment als més de cent ciu­ta­dans de la Cata­lu­nya del Nord que van fer pos­si­ble el referèndum emma­gat­ze­mant les urnes i fent que cre­ues­sin la fron­tera l’agost abans de la votació.

A Tar­ra­gona, també al matí, un cen­te­nar de per­so­nes con­vo­ca­des pel col·lec­tiu Silenci, Rebel·leu-vos es van con­cen­trar en silenci durant mitja hora com fan habi­tu­al­ment davant dels jut­jats per dema­nar a poli­cies i pro­fes­si­o­nals de la justícia que es rebel·lin con­tra l’existència de pre­sos polítics i exi­li­ats. Amb pan­car­tes per la lli­ber­tat dels pre­sos van fer el mateix poste­ri­or­ment davant de les comis­sa­ries de la Policía Naci­o­nal, la Guàrdia Civil i els Mos­sos. Segons informa l’ACN, el seu por­ta­veu, Lluís Pas­trana, va cri­ti­car aquells jut­ges que infrin­gei­xen “sis­temàtica­ment els prin­ci­pis bàsics del dret penal” i va dema­nar la dimissió del con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, si no és capaç d’evi­tar que els Mos­sos uti­lit­zin la violència per fer front a acci­ons no vio­len­tes, segons ell.

A Lleida, un grup de 300 alum­nes es van mani­fes­tar sor­tint del cam­pus de la uni­ver­si­tat. La comi­tiva l’encapçalava una pan­carta amb el lema “Con­tra les por­res i la presó, soli­da­ri­tat i orga­nit­zació.” La marxa es va dis­sol­dre després de lle­gir un mani­fest.

La Pae­ria recull el tes­ti­moni de l’1-O

La Comissió 1-O de la Pae­ria llei­da­tana va fer una crida a mit­jans de comu­ni­cació, ins­ti­tu­ci­ons, cos­sos poli­ci­als i ciu­ta­dans a reco­pi­lar mate­rial audi­o­vi­sual, jurídic i facul­ta­tiu pel que fa a les càrre­gues poli­ci­als sobre la cele­bració del referèndum de fa dos anys a la ciu­tat per reco­llir-ne la memòria, edi­tar el mate­rial i, si escau, pren­dre alguna decisió al res­pecte.

La Ràpita

A Sant Car­les de la Ràpita, on els votants de l’1-O van ser vícti­mes fa dos anys de dures càrre­gues poli­ci­als al pavelló muni­ci­pal de bon matí, ahir un cen­te­nar de veïns com­me­mo­ra­ven els fets amb un acte “humil i sen­zill” davant del monòlit que recorda els ferits. “L’har­mo­nia es va tren­car quan pas­sava un quart d’hora de les nou. El resul­tat va ser quasi un cen­te­nar de ferits per con­tu­si­ons, lesi­ons que es van curar més de pressa que la ferida que ha que­dat en l’ànima dels rapi­tencs i rapi­ten­ques encara dos anys després”, expli­cava en l’acte d’ahir l’alcalde, Josep Caparrós, junt amb el seu tinent d’alcalde, Albert Sal­vadó, els únics impu­tats encara per l’1-O del Camp i l’Ebre.

Fono­llosa

A la tarda, ERC va fer un acte a Fono­llosa, el petit muni­cipi del Bages on la Guàrdia Civil va entrar al col·legi elec­to­ral i es va endur les urnes fa dos anys. El vice­pre­si­dent del govern i coor­di­na­dor naci­o­nal d’ERC, Pere Ara­gonès, va fer una crida a sumar una majo­ria social com la del 3-O per forçar un referèndum reco­ne­gut i l’amnis­tia dels pre­sos polítics, una majo­ria que també és la que haurà de res­pon­dre a una sentència con­dem­natòria: “El 3-O és la majo­ria necessària que farà pos­si­ble un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment. Aquest és el camí.” El pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, va asse­gu­rar que la cam­bra cata­lana no farà d’òrgan cen­sor com pretén, de nou, segons ell, el govern espa­nyol.

Desplegament a la prefectura
Durant tota la tarda d’ahir, un voluminós dispositiu de la Policía Nacional, reforçat amb agents dels Mossos d’Esquadra, es va desplegar davant la prefectura superior de la Policía Nacional en previsió que hi poguessin arribar manifestants. Acabada la manifestació principal, un grup d’uns trenta joves s’hi van dirigir per fer una protesta, asseguts a terra, que es va allargar durant vint minuts. En van marxar a dos quarts de deu del vespre, escortats per un helicòpter que seguia els seus moviments des de l’aire.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia