Una república liberal o més aviat socialista?

Pocs fac­tors poden ser més deter­mi­nants a l’hora de cons­truir un model de soci­e­tat, i per extensió de país, que el seu sis­tema econòmic. Vegem-ne dos exem­ples extrems. Per una banda, ima­gi­nem com seria una hipotètica república si assumís una ori­en­tació libe­ral en la seva con­cepció més doc­tri­nal, amb una mínima inter­venció de l’Estat en la matèria. Per con­tra, hi ha la pos­si­bi­li­tat de dibui­xar una Cata­lu­nya inde­pen­dent ober­ta­ment soci­a­lista i, per tant, estruc­tu­rada en una eco­no­mia pla­ni­fi­cada. Enmig de tanta ortodòxia, per des­comp­tat, també hi ha, o hi hau­ria d’haver, marge per a con­cep­ci­ons més híbri­des, com ara la d’un estat que empari el lliure mer­cat, però amb una regu­lació més o menys fèrria per evi­tar tren­ca­dis­ses com la de la dar­rera crisi. Aquesta dis­cussió, la del model econòmic del país que s’ha de fer, serà l’eix de la jor­nada for­ma­tiva que la pla­ta­forma Debat Cons­ti­tu­ent farà avui a Cor­bins, al Segrià, dins el procés par­ti­ci­pa­tiu en curs per con­sen­suar les bases d’una cons­ti­tució cata­lana. Els ponents són l’eco­no­mista i mem­bre de la Pla­ta­forma Audi­to­ria Ciu­ta­dana del Deute Sergi Cuti­lles, el pro­fes­sor d’eco­no­mia Antoni Soy, el doc­tor per la Uni­ver­si­tat de Har­vard Jaume Ven­tura i la doc­tora de la Uni­ver­si­tat de Bos­ton Marian Vidal-Fernàndez.

Per a un d’ells, Antoni Soy, l’eco­no­mia ha de ser un apar­tat cru­cial en una carta magna, ente­nent que aquesta ha de ser un ins­tru­ment “per satis­fer les neces­si­tats de la vida de la gent, garan­tint un salari ade­quat amb un habi­tatge digne, entre d’altres”. En aquesta línia, exposa com a exem­ple el cas de la Cons­ti­tució ita­li­ana, que en l’arti­cle quart de l’apar­tat de drets fona­men­tals ja reco­neix aspec­tes com el del tre­ball com a palanca per asso­lir “el progrés mate­rial o espi­ri­tual de la soci­e­tat”. Un cop esta­blerts els grans prin­ci­pis, però, la dis­cussió clau, com en tants altres àmbits, és fins a quin punt una norma bàsica com la carta magna ha de ser més aviat genèrica o bé regu­lar aspec­tes clau de l’eco­no­mia. Par­tint d’això, el Debat Cons­ti­tu­ent s’haurà de plan­te­jar si Cata­lu­nya opta per tenir una banca pública que no cobri pels seus ser­veis; si ha de reconèixer un salari mínim que després, això sí, es fixarà per llei; si cal posar alguna mena de límit a l’acu­mu­lació de pro­pi­e­tats, o si la moneda del país ha de ser l’euro i assu­mir, encara que sigui de manera implícita, els dictàmens de la UE pel que fa als límits de des­pesa i endeu­ta­ment. Un debat, aquest últim, en què l’eco­no­mia deter­mina la sobi­ra­nia. Ja és això.